Giró situa com una «obligació» obrir converses amb el PSC pels pressupostos

El conseller d'Economia avança que preveu presentar el 20 d'octubre els comptes per l'any vinent i defensa obrir converses amb més d'un grup per no "encarir" el pacte

Jaume Giró, en un ple del Parlament.
Jaume Giró, en un ple del Parlament. | Pau Ollé
14 de setembre del 2022
Actualitzat a les 9:50h
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio que és una "obligació" obrir converses amb el PSC -o, si més no, tenir-lo en compte com a hipotètic soci- de cara a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. En aquests termes s'ha expressat en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual ha defensat tenir més d'un soci possible per no "encarir" el pacte. Ha indicat que hi ha dos socis preferents -la CUP, per mantenir la majoria independentista; els comuns, perquè l'any passat van ser els avaladors dels comptes-, però que és necessari disposar d'una tercera opció. "Un Govern en minoria ha de pactar-los amb qui es pugui i que sigui el menys car possible", ha remarcat el dirigent de Junts.

Aquesta visió sobre les converses amb el PSC és contraposada a la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que sosté que "no té sentit" tenir en compte els socialistes com a socis. L'escenari més probable, en tot cas, és que els comptes s'encarrilin amb els comuns, tenint en compte que la CUP està instal·lada en una dinàmica d'oposició i no està d'acord amb bona part dels enfocaments del Govern. "Respecto totes les opinions", ha indicat el conseller, que ha defensat tenir més d'una carta a la mà per evitar quedar-se en mala posició si els comuns, per exemple, "demanen la lluna".

Segons Giró, cal un "paquet de mesures" per atenuar els efectes de la inflació que es mogui entre el "realisme" i la necessitat de no caure en "l'alarmisme". "Patirem, sí. Les famílies, les empreses, els estats i les nacions sense estat hauran de pagar molt més pel deute", ha remarcat el conseller d'Economia, que ha posat l'accent en la possibilitat que hi hagi "més atur". Això implicaria més despesa en subsidis. En tot cas, ha indicat que no és una crisi com la del 2008, que es va arrossegar fins al 2014, perquè va ser molt més "generalitzada" en tots els estaments econòmics i socials. Giró, com ja ha dit en altres ocasions, ha defensat la necessitat d'acabar amb la guerra a Ucraïna, perquè el 60% de la inflació prové de l'energia, molt vinculada al conflicte bèl·lic.

El conseller va comparèixer ahir després de la reunió del Govern per explicar els detalls sobre el sostre de despesa previst per al 2023, una dada clau per elaborar els pressupostos de l'any vinent. La xifra arribarà als 33.113 milions d'euros, un increment de 3.089 milions respecte l'exercici anterior, fet que suposa una crescuda del 10,3%. Un dels elements que ha permès el creixement és haver obtingut dos punts més de marge en el dèficit, una maniobra que va prosperar gràcies a les negociacions de Pere Aragonès i el mateix Giró amb Pedro Sánchez i la ministra d'Hisenda.

En concret, les bestretes previstes del govern espanyol per l'any que ve augmenten un total de 2.323 milions d'euros i se situen en 23.380 milions. La liquidació del 2021 és positiva, de manera que s'incorporen 1.980 milions per aquest concepte. Més enllà de les xifres, el conseller ha indicat que els comptes per l'any vinent "seran expansius". "Com fa temps que no creixien", ha ressaltat Giró, que ha donat importància al fet que els comptes d'enguany van entrar en vigor d'acord amb el calendari previst.

Defensa de la continuïtat de Junts al Govern
"Si jo cregués que per al país i per a la causa independentista seria millor que jo no estigués a l'executiu, ja hagués marxat. Si continuo al Govern és perquè crec que per al país i per a la causa independentista és millor ser-hi", va ressaltar ahir Giró, que es va fer militant de Junts al novembre i des del mes de juny forma part de la direcció. En la cita de l'executiva del 29 d'agost celebrada a Pals, es va acordar negociar amb ERC un redisseny del procés en base al compliment de l'acord de legislatura i que, després del debat de política general, ja es debatria si impulsar la consulta interna a la militància sobre la qüestió, una de les que genera més debat dins la formació.