13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:22h
Durant la presidència d'Artur Mas, es va convertir en una tradició que els impulsors de la manifestació independentista de la Diada -l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)- anessin a Palau la mateixa tarda de l'Onze de Setembre per intercanviar impressions amb el president de la Generalitat, que en aquell moment optava sempre per mantenir la distància institucional i no formar part de les concentracions massives. Pere Aragonès, que aquest any ha seguit el camí de Mas i s'ha desmarcat de la convocatòria liderada de l'ANC, no va decidir fins aquest dilluns al matí rebre els impulsors de la marxa. La reunió s'ha celebrat aquesta tarda en un moment en què l'independentisme transita per un moment de redefinicióamb la mirada posada en la reconstrucció del full de ruta i de l'establiment d'un nou estat major que acabi amb les friccions dels últims cinc anys.
La cita no ha servit per acostar posicions, tenint en compte l'abisme existent entre l'estratègia de l'ANC -"fer efectiva" la independència el segon semestre del 2023, un camí maximalista que casa malament amb la taula de diàleg que hi ha en marxa- i la d'Aragonès. A la sortida, la consellera Laura Vilagrà ha indicat que s'han dedicat a escoltar "llargament" el missatge de les entitats. "Com a Govern independentista, treballem per continuar avançant cap a la República catalana", ha remarcat Vilagrà, que ha fet un missatge molt basat en què l'executiu ha de ser útil davant d'una crisi socioeconòmica "incipient i alarmant". "Hem de millorar el dia a dia de la ciutadania per sumar més gent al procés", ha apuntat la dirigent d'ERC. L'Assemblea també s'ha reunit amb el vicepresident Jordi Puigneró, cap de files de Junts dins l'executiu, que a diferència de Vilagrà els ha traslladat que cal "escoltar" i "valorar" tota proposta en la línia "d'acostar" la independència. A la sortida de Palau, abans de citar-se amb Puigneró, Feliu ha reclamat noves eleccions davant la posició "immobilista" del Govern.
"Representem la pluralitat del moviment. No ens podem confondre d'adversari i hem de construir confiances. Abans de refer el consens estratègic, hem de refer les confiances. A dia d'avui només hi ha una estratègia definida i avalada per les urnes, que és guanyadora, com la que ens demana la comunitat internacional", ha indicat Vilagrà, que ha definit com a "desitjos" i "proclames" propostes com la de l'ANC. Segons fonts coneixedores dels contactes, el plantejament de l'Assemblea sobre un calendari per executar la DUI tampoc ha estat ben rebut per la resta d'entitats, que se n'han assabentat just abans de la trobada perquè no havia estat consensuada.
Abans de la trobada, de fet, el Govern ja ha fet saber públicament a l'ANC que no compartia un dels postulats principals de Feliu verbalitzats des de l'escenari instal·lat per la Diada: "Independència o eleccions". "Cap motiu justifica nous comicis", ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. La distància entre l'Assemblea i ERC és cada vegada més evident; en certa manera, es detecten llenguatges especialment diferenciats. Mentre Aragonès -així ho remarca el seu entorn- manté que la via del diàleg és l'única transitable, més enllà "només hi ha soroll", destaquen a Palau. El malestar amb l'ANC s'ha fet perpetu a les files d'ERC, i també a la Generalitat.
La proposta de l'Assemblea, de fet, dista molt amb el plantejament d'Òmnium, que prioritza posar en marxa un "nou cicle" amb "noves veus". Aquest va ser el missatge durant la Diada, i aquest és el missatge que ha defensat Xavier Antich, president de l'entitat, en el marc de la trobada amb Aragonès. La prioritat, segons Vilagrà, és ara "refer confiances", tot i que en aquesta cita no s'ha produït cap avenç. Es dona per fet que n'hi haurà més, possiblement de més discretes, per trobar punts en comú. La consellera de la Presidència ha indicat que cal aprendre les "lliçons" del 2017, que va acabar amb una declaració d'independència i l'aplicació del 155.
Giró defensa que Junts continuï al Govern
Enmig del debat estratègic de l'independentisme, una veu amb ascendència dins de Junts s'ha pronunciat amb més claredat que mai a favor de la continuïtat del partit dins del Govern. Es tracta de Jaume Giró, conseller d'Economia, que s'ha pronunciat d'aquesta manera en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu: "Si cregués que per al país i per a la causa independentista seria millor que jo no estigués a l'executiu, ja hagués marxat. Si continuo al Govern és perquè crec que per al país i per a la causa independentista és millor ser-hi", ha ressaltat Giró, que es va fer militant de Junts al novembre i des del mes de juny forma part de la direcció.
En la cita de l'executiva del 29 d'agost celebrada a Pals, es va acordar negociar amb ERC un redisseny del procés en base al compliment de l'acord de legislatura i que, després del debat de política general, ja es debatria si impulsar la consulta interna a la militància sobre la qüestió, una de les que genera més debat dins la formació. Giró ha indicat que en aquesta consulta es podrà votar a favor o en contra de continuar a l'executiu, i ha remarcat que és "perfectament possible" que Junts decideixi romandre al Govern. Es tracta d'unes paraules contraposades a les que va pronunciar ahir dilluns la presidenta de Junts, Laura Borràs, que en una entrevista a RTVE va indicar que era "perfectament possible" que s'abandoni definitivament el consell executiu.
L'arribada del titular d'Economia al Govern es va produir el maig del 2021, i la proposta d'aterrar-hi va arribar per part de Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de Junts. Des d'aquell moment, el seu pes ha anat creixent dins i fora del partit, fins al punt que sectors de la formació el veuen com a possible candidat a la Generalitat. El principal repte que té en les properes setmanes és trobar socis per als pressupostos per a l'any vinent, que ja coneixen el compte de despesa -un 10% més que l'exercici anterior- i el Govern vol en vigor l'1 de gener del 2023. La CUP ha lamentat que Giró encara no els hagi contactat, mentre que el PSC no només s'ofereix, sinó que no posa condicions. Tanmateix, els més ben posicionats són els comuns, que l'any passat ja van validar els comptes. Un debat que anirà en paral·lel al de la represa estratègica del procés.
La cita no ha servit per acostar posicions, tenint en compte l'abisme existent entre l'estratègia de l'ANC -"fer efectiva" la independència el segon semestre del 2023, un camí maximalista que casa malament amb la taula de diàleg que hi ha en marxa- i la d'Aragonès. A la sortida, la consellera Laura Vilagrà ha indicat que s'han dedicat a escoltar "llargament" el missatge de les entitats. "Com a Govern independentista, treballem per continuar avançant cap a la República catalana", ha remarcat Vilagrà, que ha fet un missatge molt basat en què l'executiu ha de ser útil davant d'una crisi socioeconòmica "incipient i alarmant". "Hem de millorar el dia a dia de la ciutadania per sumar més gent al procés", ha apuntat la dirigent d'ERC. L'Assemblea també s'ha reunit amb el vicepresident Jordi Puigneró, cap de files de Junts dins l'executiu, que a diferència de Vilagrà els ha traslladat que cal "escoltar" i "valorar" tota proposta en la línia "d'acostar" la independència. A la sortida de Palau, abans de citar-se amb Puigneró, Feliu ha reclamat noves eleccions davant la posició "immobilista" del Govern.
"Representem la pluralitat del moviment. No ens podem confondre d'adversari i hem de construir confiances. Abans de refer el consens estratègic, hem de refer les confiances. A dia d'avui només hi ha una estratègia definida i avalada per les urnes, que és guanyadora, com la que ens demana la comunitat internacional", ha indicat Vilagrà, que ha definit com a "desitjos" i "proclames" propostes com la de l'ANC. Segons fonts coneixedores dels contactes, el plantejament de l'Assemblea sobre un calendari per executar la DUI tampoc ha estat ben rebut per la resta d'entitats, que se n'han assabentat just abans de la trobada perquè no havia estat consensuada.
Abans de la trobada, de fet, el Govern ja ha fet saber públicament a l'ANC que no compartia un dels postulats principals de Feliu verbalitzats des de l'escenari instal·lat per la Diada: "Independència o eleccions". "Cap motiu justifica nous comicis", ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. La distància entre l'Assemblea i ERC és cada vegada més evident; en certa manera, es detecten llenguatges especialment diferenciats. Mentre Aragonès -així ho remarca el seu entorn- manté que la via del diàleg és l'única transitable, més enllà "només hi ha soroll", destaquen a Palau. El malestar amb l'ANC s'ha fet perpetu a les files d'ERC, i també a la Generalitat.
La proposta de l'Assemblea, de fet, dista molt amb el plantejament d'Òmnium, que prioritza posar en marxa un "nou cicle" amb "noves veus". Aquest va ser el missatge durant la Diada, i aquest és el missatge que ha defensat Xavier Antich, president de l'entitat, en el marc de la trobada amb Aragonès. La prioritat, segons Vilagrà, és ara "refer confiances", tot i que en aquesta cita no s'ha produït cap avenç. Es dona per fet que n'hi haurà més, possiblement de més discretes, per trobar punts en comú. La consellera de la Presidència ha indicat que cal aprendre les "lliçons" del 2017, que va acabar amb una declaració d'independència i l'aplicació del 155.
Giró defensa que Junts continuï al Govern
Enmig del debat estratègic de l'independentisme, una veu amb ascendència dins de Junts s'ha pronunciat amb més claredat que mai a favor de la continuïtat del partit dins del Govern. Es tracta de Jaume Giró, conseller d'Economia, que s'ha pronunciat d'aquesta manera en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu: "Si cregués que per al país i per a la causa independentista seria millor que jo no estigués a l'executiu, ja hagués marxat. Si continuo al Govern és perquè crec que per al país i per a la causa independentista és millor ser-hi", ha ressaltat Giró, que es va fer militant de Junts al novembre i des del mes de juny forma part de la direcció.
En la cita de l'executiva del 29 d'agost celebrada a Pals, es va acordar negociar amb ERC un redisseny del procés en base al compliment de l'acord de legislatura i que, després del debat de política general, ja es debatria si impulsar la consulta interna a la militància sobre la qüestió, una de les que genera més debat dins la formació. Giró ha indicat que en aquesta consulta es podrà votar a favor o en contra de continuar a l'executiu, i ha remarcat que és "perfectament possible" que Junts decideixi romandre al Govern. Es tracta d'unes paraules contraposades a les que va pronunciar ahir dilluns la presidenta de Junts, Laura Borràs, que en una entrevista a RTVE va indicar que era "perfectament possible" que s'abandoni definitivament el consell executiu.
L'arribada del titular d'Economia al Govern es va produir el maig del 2021, i la proposta d'aterrar-hi va arribar per part de Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de Junts. Des d'aquell moment, el seu pes ha anat creixent dins i fora del partit, fins al punt que sectors de la formació el veuen com a possible candidat a la Generalitat. El principal repte que té en les properes setmanes és trobar socis per als pressupostos per a l'any vinent, que ja coneixen el compte de despesa -un 10% més que l'exercici anterior- i el Govern vol en vigor l'1 de gener del 2023. La CUP ha lamentat que Giró encara no els hagi contactat, mentre que el PSC no només s'ofereix, sinó que no posa condicions. Tanmateix, els més ben posicionats són els comuns, que l'any passat ja van validar els comptes. Un debat que anirà en paral·lel al de la represa estratègica del procés.