13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:13h
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos del PP i Ciutadans contra el mecanisme de la Generalitat per esquivar la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules. Els partits espanyolistes van interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del Parlament, aprovada amb els vots d'ERC, Junts, el PSC i els comuns, i contra el decret del Govern. Uns recursos que se sumen a la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un cop constatat que, amb l'actual marc legal, la llei que liquida la immersió lingüística no es pot aplicar. El TC tindrà l'última paraula.
Els responsables d'impulsar el nou marc legal tenien previst aquest escenari. Si l'alt tribunal manté el criteri exhibit fins ara en qüestions de llengua, hauria d'avalar les lleis catalanes, que compten amb l'aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries i estableixen que el català és la llengua vehicular a l'escola i el castellà és llengua "d'ús curricular". Previsiblement, els magistrats que revisaran la llei no seran els mateixos que els que conformen l'actual ple del TC, perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el govern espanyol han de renovar quatre membres de l'alt tribunal que tenen el mandat caducat.
Els partits espanyolistes, que van intentar torpedinar l'aprovació de les lleis al Parlament, han impugnat diversos articles del decret i de la llei, perquè consideren que vulneren la Constitució i són contràries a la doctrina del TC en matèria de règim lingüístic a les escoles. En altres paraules, que suposa relegar el castellà a Catalunya perquè no especifica que és llengua vehicular. El nou marc legal dissenyat per la Generalitat fixa que és responsabilitat dels centres establir els projectes lingüístics d'acord amb la seva realitat i rebutja explícitament que això es pugui fer a través de percentatges, com volia el TSJC i entitats contràries a la immersió com Asamblea por una Escuela Bilingüe o Escuela de Todos.
Paral·lelament, el Govern ha enviat una ordre a totes les escoles del país perquè no s'apliqui el 25% de castellà -hi havia centres del país que ja l'aplicaven en aules concretes, arran de diverses sentències del TSJC- i s'actuï d'acord amb el nou marc legal. De moment, la Generalitat ha guanyat temps a l'espera del que digui el TC.
Els responsables d'impulsar el nou marc legal tenien previst aquest escenari. Si l'alt tribunal manté el criteri exhibit fins ara en qüestions de llengua, hauria d'avalar les lleis catalanes, que compten amb l'aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries i estableixen que el català és la llengua vehicular a l'escola i el castellà és llengua "d'ús curricular". Previsiblement, els magistrats que revisaran la llei no seran els mateixos que els que conformen l'actual ple del TC, perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el govern espanyol han de renovar quatre membres de l'alt tribunal que tenen el mandat caducat.
Els partits espanyolistes, que van intentar torpedinar l'aprovació de les lleis al Parlament, han impugnat diversos articles del decret i de la llei, perquè consideren que vulneren la Constitució i són contràries a la doctrina del TC en matèria de règim lingüístic a les escoles. En altres paraules, que suposa relegar el castellà a Catalunya perquè no especifica que és llengua vehicular. El nou marc legal dissenyat per la Generalitat fixa que és responsabilitat dels centres establir els projectes lingüístics d'acord amb la seva realitat i rebutja explícitament que això es pugui fer a través de percentatges, com volia el TSJC i entitats contràries a la immersió com Asamblea por una Escuela Bilingüe o Escuela de Todos.
Paral·lelament, el Govern ha enviat una ordre a totes les escoles del país perquè no s'apliqui el 25% de castellà -hi havia centres del país que ja l'aplicaven en aules concretes, arran de diverses sentències del TSJC- i s'actuï d'acord amb el nou marc legal. De moment, la Generalitat ha guanyat temps a l'espera del que digui el TC.