Diada 2022: Anàlisi

I ara què? Guia per entendre l'impacte del desafiament de l'ANC

El crit d'independència o eleccions fet per Dolors Feliu es produeix en un moment crític de la negociació ERC-Junts pel futur del Govern; Aragonès constata que una part del moviment li esmena a la totalitat l'estratègia

L'ANC va tornar a omplir els carrers de Barcelona per la Diada. | Pau Ollé
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 12 de setembre de 2022 a les 06:45 |
"Feu la independència o eleccions" i "foc nou". Són les dues expressions més rellevants que va verbalitzar aquest diumenge Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al final de la manifestació de la Diada. Dos missatges que interpel·len directament els partits del Govern -de qui es va demanar explícitament la dimissió- en un moment crític entre ERC i Junts, que negocien com donar continuïtat a l'executiu amb la vista posada en el debat de política general.

Aquesta és una guia per calibrar l'impacte que pot tenir l'Onze de Setembre d'enguany, marcat per una agror inèdita des que van arrencar les manifestacions massives i que ha servit per constatar que el moviment transita per una "desorientació" estratègica -en paraules de Xavier Antich, president d'Òmnium- des de la tardor del 2017. El referèndum de l'1-O continua sent la referència -no ben bé un punt de trobada- de l'independentisme a l'espera que, aquest setembre, es puguin -o no- refer confiances.


Entomaran Aragonès i Junts el desafiament?


El president de la Generalitat ja va marcar prèviament distàncies amb l'ANC i va decidir fa una setmana no assistir a la concentració. Els missatges dels dirigents d'ERC han estat crítics amb el plantejament de la manifestació, sobretot pel discurs contra els partits -i per tant contra la posada en marxa d'una hipotètica llista cívica-, de manera que difícilment seguiran el full de ruta de l'ANC. En el cas de Junts, que es va sumar de manera entusiasta a la convocatòria -els seus consellers es van fer una foto de grup a mitja marxa-, hauran de valorar com ho entomen. Amb una paradoxa: el seu discurs és, precisament, el que més nodreix el posicionament exhibit per Feliu. Els equilibris interns dins la formació també hi tindran molt a dir, en aquesta ressaca de la Diada.



El futur del diàleg, encara més condicionat?


Malgrat que Aragonès pugui no sentir-se interpel·lat pel missatge de l'ANC, el cert és que la Diada va servir per constatar que té una part del moviment -la més mobilitzada- en contra de l'estratègia del diàleg. La relació amb Madrid només ha servit per bastir -al marge dels indults- tres acords genèrics, i abans que acabi l'any s'haurien de veure efectes en el marc de la desjudicialització. Hi ha veus d'ERC -com ara Marta Rovira- que ja donen per fet que el diàleg no donarà fruits el 2023, any electoral, de manera que Aragonès té el repte de continuar amb la negociació -n'és un ferm convençut, malgrat els dubtes de Junts- i, al mateix temps, de no apagar la flama del procés.


Com repercutirà en el futur del Govern?


Aquest és el nucli del que es dirimirà en les properes setmanes. Junts ha fet tres demandes a ERC: posar en marxa la direcció estratègica -se'n va parlar dilluns en una reunió de coordinació-, estructurar un front unitari a Madrid -els republicans no ho veuen amb bons ulls, i en l'acord de legislatura es deixa l'estratègia al Congrés a les mans d'Aragonès en cas de dubte- i passar "del diàleg a la negociació real". "S'han de moure", assenyalava aquest diumenge un alt dirigent de Junts. Aragonès ja ha dit que Catalunya "tornarà a votar", però sense concrecions. Unes concrecions que, precisament, són les que demanen els socis per no activar immediatament la consulta sobre el futur del Govern, opció "real" segons determinava fa uns dies Jordi Turull.

Es pot reconstruir l'estat major amb aquest clima?


Òmnium, que basa la seva estratègia en convertir-se en argamassa del sobiranisme, insisteix aquests dies en incorporar "noves veus" a la cúpula independentista per establir un "nou marc". És a dir: que un estat major del procés no sigui exclusivament cosa d'ERC, Junts, la CUP -que el 2017 en va quedar fora-, Òmnium i l'ANC. Les converses entre els actors -inclòs el Consell per la República- van produir-se des de la tardor passada fins al febrer -les va avançar NacióDigital-, però no van arribar a bon port. Amb el clima que deixa la Diada, és una incògnita com s'entomarà globalment.


Té lloc un quart espai independentista?


És un del grans dubtes demoscòpics que, probablement, les enquestes hauran de resoldre en les properes setmanes. Una llista cívica enfrontada a ERC, Junts i la CUP entraria al Parlament amb força suficient per ser decisiva? Probablement. Robaria vots als partits independentistes i facilitaria un triomf del PSC? S'hauria de veure. El quart espai no és nou, i s'ha tractat en diverses reunions d'entitats amb representants de partits, però mai fins ara havia estat damunt la taula amb aquest grau de seriositat. Aquest és, precisament, l'impacte més rellevant d'una Diada complexa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació