11
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
6:59h
En una Diada de veritats parcials, emergeix una veritat absoluta, indiscutible davant la discrepància permanent pel xoc d’estratègies: l'independentisme ha de tornar a començar. El missatge que transmet el moment, però, no parla de posar el comptador a zero, més aviat de trobar un nou camí per refer la complicitat perduda, que serà complicat després que l'ANC s'hagi reivindicat com a actor polític amb un ultimàtum al Govern.
Hi ha base perquè hi hagi punts de trobada. Primer, perquè l'última dècada de mobilització -amb la data sacralitzada de l'1 d'octubre com a símbol- ha fet que el projecte sobiranista tingui pes de majoria. Es tal la desconnexió emocional d'una gran bossa de ciutadans amb Espanya que, malgrat el divorci que experimenta el moviment -oficialitzat ara que ve el cinquè aniversari de la tardor de 2017-, el bloc independentista no ha patit un retrocés substancial de suports i governa la Generalitat, encara que no se'n surti amb el torcebraç amb l'Estat. I, en segon terme, perquè existeix el denominador comú de la lluita per la desjudicialització, que és una carpeta no resolta, fins al punt que avui centra el focus de la taula de diàleg.
El procés, tal com s'havia entès des del 2012, ha expirat, però els independentistes hi continuen sent. S'ha demostrat en aquest Onze de Setembre de prèvia agra i mobilització crítica amb partits i institucions. El cicle que va encetar el sobiranisme civil ara fa deu anys, acompanyat i tutelat per les formacions polítiques que van capitalitzar els anhels d'emancipació nacional, mostra símptomes d’esgotament, però els independentistes no han marxat: aquest diumenge s'han manifestat unes 150.000 persones segons la Guàrdia Urbana, superant el múscul exhibit el setembre passat -108.000 manifestants- però lluny de les grans xifres dels anys àlgids, per bé que l'ANC n'ha comptat fins a 700.000. La de la capacitat de mobilització és una certesa consolidada en plena dinàmica caïnita de repartiment de culpes.
Sens dubte, ha quedat enrere l'adrenalina que va marcar l'etapa que va concloure el 2017, tancada amb la declaració d'independència fallida i l'aplicació de l'article 155, i en els darrers cinc anys s'ha fet notòria la dispersió estratègica, que ha derivat en una espiral de retrets que aquest diumenge Òmnium qualificava d'"autodestructiva". L'entitat presidida per Xavier Antich, que sí que ha reunit el conjunt de veus de l'independentisme i aspira a ampliar el ventall de protagonistes que sumin a la cúpula del moviment, verbalitzava la crida a esquivar "l'antipolítica i el populisme", en un missatge de consell a l'ANC, protagonista de la Diada per bé i per mal. Obrir un nou cicle, més enllà del clam d'Òmnium, s’endevina imperatiu per avançar amb rumb.
De moment, l'independentisme es recrimina comportaments sense perdre un fil de connexió entre actors. En els darrers dies, Pere Aragonès i Junts han deixat la porta oberta a recuperar una mena d'estat major que encaixa amb la direcció col·legiada que tant reclama el soci del Govern a ERC per no madurar una sortida de l'executiu, el gran debat de les properes setmanes. Un esforç per a l'entesa que contrasta amb el trencament que ha suposat el to de l'Assemblea en l'enfocament de la manifestació de l'Onze de Setembre i la renúncia del president de la Generalitat i la cúpula d'ERC a participar-hi. La formació d'Oriol Junqueras, recta en l'aposta per la via negociada amb l'Estat mentre s'apropa el cicle electoral, no s'ha deixat sepultar pel missatge de l'ANC. Així ho ha verbalitzat el president republicà en el seu acte de la Diada -"Ningú ens farà callar" i "no tenim por de ningú", ha repetit-, on s'han congregat els noms propis del partit que han declinat ser a la convocatòria de l'Assemblea.
El temps dirà si Aragonès i Junqueras han pres la millor decisió marcant distàncies amb l'entitat que havia fet de llebre del procés. Aquest diumenge, en el primer plebiscit dels que vindran fins a la primavera que ve, el carrer ha fet pagar el gest dels republicans amb xiulades, escridassades i pancartes que la fan responsable de la frustració que s'estén per part de les bases. Brolla del carrer un missatge dispers, entre el desencís, la queixa i l'assumpció de la realitat del moment. Una desorientació que casa amb l'actuació de la majoria del 52% durant la legislatura: a l'absència d'ERC a la manifestació de la tarda cal afegir-hi el paper discret de la CUP -amb missatge i marxa autònoma també aquest Onze de Setembre- i el protagonisme volgut de Junts, amb Laura Borràs, Jordi Turull i tots els consellers del Govern reclamant espai de notorietat per exhibir contrast amb el soci de l’executiu.
Tot plegat mentre l'ANC, amb els altaveus de la Diada al seu abast, sosté la mobilització i afegeix pressió als partits. L'entitat, abans locomotora del procés i ara actor polític intervencionista, ha deixat clar en les últimes setmanes quin és el missatge que defensa. En el discurs de la Diada, ha enviat un ultimàtum a les formacions polítiques a la vegada que ha alimentat l'alternativa de la llista única. "Feu la independència o convoqueu eleccions", ha expressat Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, que ha acompanyat l'anunci de peticions de dimissió ampliats pels manifestants. "Portem deu anys al carrer. Si aquest Govern i el Parlament s'hi posen d'esquena, hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica", ha reblat, abans de repetir que l'ANC rebutjarà els "discursos buits". "No més vot captiu", ha insistit.
Feliu, insistent amb la idea que la manifestació ha estat un èxit malgrat els intents de desmobilització, ha enviat dards a ERC: "Aquesta manifestació ha fet por. Ha fet més por que mai". En un relat per a convençuts, Feliu ha exigit al Govern no demorar el salt a l'estat propi i ha rebatut el discurs de Junqueras: "No ens faran callar. Volem la independència". "El fals diàleg no enganya ningú", ha reblat la presidenta de l'Assemblea, que ha verbalitzat un missatge en anglès de denúncia del Catalangate des de l'escenari a tocar de l'estació de França. "La lluita continua, aquí no s’ha acabat res", l'ha acompanyat Antich en nom d'Òmnium, més contemporitzador que en l'acte del matí.
Els missatges interioritzats durant la jornada -com el duel dialèctic entre ERC i l'ANC, i les crides d'Òmnium a evitar una deriva lesiva- certifiquen que l'independentisme necessita un retrobament si pretén avançar en lloc de retrocedir. Hi hauran de contribuir entitats i partits, els que van tenir ascendent durant el procés i els que s'hi puguin incorporar. El nou cicle reclama dosis d'entesa que fa temps que es troben a faltar. No serà senzill tenint en compte l'enfocament plantejat per l'Assemblea i el calendari més immediat: el debat de política general de finals de setembre -en què Aragonès pretén formular una proposta sobre l'autodeterminació i Junts vol fer servir de termòmetre per auditar la relació al Govern- i les efemèrides de la tardor -amb el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com a cita destacada-. La Diada, preludi d'un curs polític carregat d'exàmens per a l'independentisme.
Hi ha base perquè hi hagi punts de trobada. Primer, perquè l'última dècada de mobilització -amb la data sacralitzada de l'1 d'octubre com a símbol- ha fet que el projecte sobiranista tingui pes de majoria. Es tal la desconnexió emocional d'una gran bossa de ciutadans amb Espanya que, malgrat el divorci que experimenta el moviment -oficialitzat ara que ve el cinquè aniversari de la tardor de 2017-, el bloc independentista no ha patit un retrocés substancial de suports i governa la Generalitat, encara que no se'n surti amb el torcebraç amb l'Estat. I, en segon terme, perquè existeix el denominador comú de la lluita per la desjudicialització, que és una carpeta no resolta, fins al punt que avui centra el focus de la taula de diàleg.
El procés, tal com s'havia entès des del 2012, ha expirat, però els independentistes hi continuen sent. S'ha demostrat en aquest Onze de Setembre de prèvia agra i mobilització crítica amb partits i institucions. El cicle que va encetar el sobiranisme civil ara fa deu anys, acompanyat i tutelat per les formacions polítiques que van capitalitzar els anhels d'emancipació nacional, mostra símptomes d’esgotament, però els independentistes no han marxat: aquest diumenge s'han manifestat unes 150.000 persones segons la Guàrdia Urbana, superant el múscul exhibit el setembre passat -108.000 manifestants- però lluny de les grans xifres dels anys àlgids, per bé que l'ANC n'ha comptat fins a 700.000. La de la capacitat de mobilització és una certesa consolidada en plena dinàmica caïnita de repartiment de culpes.
Sens dubte, ha quedat enrere l'adrenalina que va marcar l'etapa que va concloure el 2017, tancada amb la declaració d'independència fallida i l'aplicació de l'article 155, i en els darrers cinc anys s'ha fet notòria la dispersió estratègica, que ha derivat en una espiral de retrets que aquest diumenge Òmnium qualificava d'"autodestructiva". L'entitat presidida per Xavier Antich, que sí que ha reunit el conjunt de veus de l'independentisme i aspira a ampliar el ventall de protagonistes que sumin a la cúpula del moviment, verbalitzava la crida a esquivar "l'antipolítica i el populisme", en un missatge de consell a l'ANC, protagonista de la Diada per bé i per mal. Obrir un nou cicle, més enllà del clam d'Òmnium, s’endevina imperatiu per avançar amb rumb.
De moment, l'independentisme es recrimina comportaments sense perdre un fil de connexió entre actors. En els darrers dies, Pere Aragonès i Junts han deixat la porta oberta a recuperar una mena d'estat major que encaixa amb la direcció col·legiada que tant reclama el soci del Govern a ERC per no madurar una sortida de l'executiu, el gran debat de les properes setmanes. Un esforç per a l'entesa que contrasta amb el trencament que ha suposat el to de l'Assemblea en l'enfocament de la manifestació de l'Onze de Setembre i la renúncia del president de la Generalitat i la cúpula d'ERC a participar-hi. La formació d'Oriol Junqueras, recta en l'aposta per la via negociada amb l'Estat mentre s'apropa el cicle electoral, no s'ha deixat sepultar pel missatge de l'ANC. Així ho ha verbalitzat el president republicà en el seu acte de la Diada -"Ningú ens farà callar" i "no tenim por de ningú", ha repetit-, on s'han congregat els noms propis del partit que han declinat ser a la convocatòria de l'Assemblea.
El temps dirà si Aragonès i Junqueras han pres la millor decisió marcant distàncies amb l'entitat que havia fet de llebre del procés. Aquest diumenge, en el primer plebiscit dels que vindran fins a la primavera que ve, el carrer ha fet pagar el gest dels republicans amb xiulades, escridassades i pancartes que la fan responsable de la frustració que s'estén per part de les bases. Brolla del carrer un missatge dispers, entre el desencís, la queixa i l'assumpció de la realitat del moment. Una desorientació que casa amb l'actuació de la majoria del 52% durant la legislatura: a l'absència d'ERC a la manifestació de la tarda cal afegir-hi el paper discret de la CUP -amb missatge i marxa autònoma també aquest Onze de Setembre- i el protagonisme volgut de Junts, amb Laura Borràs, Jordi Turull i tots els consellers del Govern reclamant espai de notorietat per exhibir contrast amb el soci de l’executiu.
Tot plegat mentre l'ANC, amb els altaveus de la Diada al seu abast, sosté la mobilització i afegeix pressió als partits. L'entitat, abans locomotora del procés i ara actor polític intervencionista, ha deixat clar en les últimes setmanes quin és el missatge que defensa. En el discurs de la Diada, ha enviat un ultimàtum a les formacions polítiques a la vegada que ha alimentat l'alternativa de la llista única. "Feu la independència o convoqueu eleccions", ha expressat Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, que ha acompanyat l'anunci de peticions de dimissió ampliats pels manifestants. "Portem deu anys al carrer. Si aquest Govern i el Parlament s'hi posen d'esquena, hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica", ha reblat, abans de repetir que l'ANC rebutjarà els "discursos buits". "No més vot captiu", ha insistit.
Feliu, insistent amb la idea que la manifestació ha estat un èxit malgrat els intents de desmobilització, ha enviat dards a ERC: "Aquesta manifestació ha fet por. Ha fet més por que mai". En un relat per a convençuts, Feliu ha exigit al Govern no demorar el salt a l'estat propi i ha rebatut el discurs de Junqueras: "No ens faran callar. Volem la independència". "El fals diàleg no enganya ningú", ha reblat la presidenta de l'Assemblea, que ha verbalitzat un missatge en anglès de denúncia del Catalangate des de l'escenari a tocar de l'estació de França. "La lluita continua, aquí no s’ha acabat res", l'ha acompanyat Antich en nom d'Òmnium, més contemporitzador que en l'acte del matí.
Els missatges interioritzats durant la jornada -com el duel dialèctic entre ERC i l'ANC, i les crides d'Òmnium a evitar una deriva lesiva- certifiquen que l'independentisme necessita un retrobament si pretén avançar en lloc de retrocedir. Hi hauran de contribuir entitats i partits, els que van tenir ascendent durant el procés i els que s'hi puguin incorporar. El nou cicle reclama dosis d'entesa que fa temps que es troben a faltar. No serà senzill tenint en compte l'enfocament plantejat per l'Assemblea i el calendari més immediat: el debat de política general de finals de setembre -en què Aragonès pretén formular una proposta sobre l'autodeterminació i Junts vol fer servir de termòmetre per auditar la relació al Govern- i les efemèrides de la tardor -amb el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com a cita destacada-. La Diada, preludi d'un curs polític carregat d'exàmens per a l'independentisme.