10
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
22:24h
"Has de competir al King of the Streets, et va com anell al dit", l'encoratgen. No tothom pot accedir al club de lluita clandestí més sanguinari d'Europa. L'Abner Lloveras, però, té uns amics als ultres de la Unió Esportiva Sant Andreu que li poden aconseguir un combat. És un lluitador contrastat, amb experiència a la UFC (Ultimate Fighting Championship), i col·labora com a comentarista al canal de televisió Gol.tv. La participació en el KOTS que es planteja pot ser una llaminadura enverinada. "No val la pena, és massa perillós", el dissuadeix el seu entorn més proper. Però no els fa cas. Vol combatre i combat.
Sovint, aquesta és una competició que transita en paral·lel a la legalitat. No hi ha normes, assalts ni punts. Els combats són a mort: perd qui queda noquejat o es rendeix. El ring és el terra de ciment d'un magatzem abandonat d'Estocolm, a Suècia. El públic, una colla de hooligans d'equips de futbol i ideologies molt diverses. És una competició molt polititzada, en què participen des de neonazis fins a antifeixistes. L'hermetisme n'és la característica principal. "La primera norma del Club de la lluita és que ningú parla del Club de la lluita", deia Brad Pitt a la pel·lícula.
L'oferta és temptadora, per enfrontar-se al lluitador més famós i temut del circuit, el danès Simon The Savage Henriksen. Hi ha, però, un problema. Al King of the Streets, només cobra -en metàl·lic- qui guanya. D'entrada, aquesta opció queda rebutjada pels dubtes de Lloveras. De totes maneres, el combat mai s'hauria pogut arribar a celebrar, ja que Henriksen ingressaria a la presó poc després. En el seu lloc, apareix Brian Hooi "Hooibooi", un lluitador racialitzat i ultra del Feyenoord holandès, que sí que l'esperaria al quadrilàter de ciment. Els seguidors radicals del club de Rotterdam són de tendència anarquista.
"Si la lluita és bona, cobrareu els dos". Dit això, l'organització del KOTS agafa les regnes de tot i Lloveras, que accepta lluitar, és enviat a l'aeroport d'Estocolom-Arlanda. Quan aterra, un Mercedes totterreny amb els vidres tintats ja l'espera a la porta. A l'interior, tres homes amb passamuntanyes li fan descarregar una aplicació de missatgeria encriptada. "Només ens comunicarem per aquí i no parlaràs d'això a les teves xarxes socials", li ordenen. No sap amb qui tracta ni si el dirigeixen a l'hotel o a un descampat.
Finalment, s'imposa la primera alternativa. Una mà obre la porta del Mercedes i un luxós hotel de cinc estrelles emergeix davant la vista del lluitador independentista i antifeixista català. "Jo aquí hi represento l'antifeixisme català", explica quan l'organització li pregunta pel seu posicionament polític. Abans de poder gaudir dels luxes de l'hotel, però, ha d'anar a filmar uns quants vídeos publicitaris. El màrqueting juga un paper destacat a KOTS. Els combats es poden seguir en directe per 18 euros. Una vegada que ha pagat l'abonament, i no abans, l'espectador és informat del dia i l'hora exacta dels combats.
Arriba el dia del pesatge. Està prohibit que els lluitadors s'hi presentin deshidratats. És molt perillós lluitar en aquest escenari sense totes les forces disponibles. A mig matí, Lloveras rep una ubicació estranya. Un cop allà, puja unes escales i arriba a una esplanada que fa la funció d'un garatge. De nou, un grup de cares tapades guien els lluitadors. "Una escena de pel·lícula", pensa. La policia els vigila des dels helicòpters, però ningú sembla preocupat perquè pugui arribar a intervenir.
La tarda del combat, torna el Mercedes totterreny a buscar-lo a l'hotel. Ningú parla. Després d'una estona, arriben a una nau abandonada. "Una vegada entris, ja no en podràs sortir", l'avisen. Aquesta norma també val pel públic. Dos amics seus l'han vingut a veure. No les tenen totes. Les grades estan plenes d'ultres violents, tots amb els músculs en tensió i preparats per passar a l'acció. Per ser-hi presents, han hagut de pagar una entrada de dos-cents euros. Dos colombians d'aparença sospitosa observen el panorama des d'una cantonada. Són els metges que l'hauran d'atendre en el cas, més que probable, que ho necessiti.
Sona la campana i tot s'esvaeix. Només els seus punys el separen de l'ultra del Feyenoord. Un altre lluitador, un neonazi serbi que l'havia estat mirant de manera intimidant durant l'escalfament, ara l'anima a liquidar el seu contrincant racialitzat. "Hooiboi" li llença un cop de puny i, de retruc, una escopinada. És el seu tercer combat i coneix l'escenari millor que el català. Tot i que no hi ha normes, a l'Abner Lloveras no li neix lluitar brut. No és el seu estil. Intenta immobilitzar l'holandès i rep una mossegada com a resposta.
La baralla s'allarga. El públic està excitadíssim. L'Abner també, però les forces comencen a defallir. Cada vegada que aconsegueix estrènyer el seu contrincant, aquest s'agafa als barrots de ferro que impedeixen que els hooligans que els observen se'ls llencin a sobre. Dos cops ben donats gairebé deixen "Hooboi" noquejat. Si bé, es manté vertical. L'Abner està esgotat. L'holandès se li tira a sobre i els seus músculs deixen de respondre. La fatiga pesa massa i l'àrbitre declara el final del combat.
25 minuts de lluita. És el rècord. "Ets increïble", el felicita l'holandès, sense sobrepassar l'estricte límit de simpatia que permet KOTS. No li dona la mà, aquí no hi ha amics ni cultura de l'esportivitat. Ràpidament, els dos metges colombians passen a l'acció i examinen l'estat dels dos lluitadors. Dos mil euros en metàl·lic, més de mil euros en material esportiu i unes vacances de quatre dies a Suècia amb totes les despeses pagades són el botí que s'endú Lloveras tot i la derrota. "Volem venir a Barcelona i que siguis l'estrella de l'esdeveniment", li insisteixen des de l'organització. Caldrà temps per valorar l'oferta.
Sovint, aquesta és una competició que transita en paral·lel a la legalitat. No hi ha normes, assalts ni punts. Els combats són a mort: perd qui queda noquejat o es rendeix. El ring és el terra de ciment d'un magatzem abandonat d'Estocolm, a Suècia. El públic, una colla de hooligans d'equips de futbol i ideologies molt diverses. És una competició molt polititzada, en què participen des de neonazis fins a antifeixistes. L'hermetisme n'és la característica principal. "La primera norma del Club de la lluita és que ningú parla del Club de la lluita", deia Brad Pitt a la pel·lícula.
L'oferta és temptadora, per enfrontar-se al lluitador més famós i temut del circuit, el danès Simon The Savage Henriksen. Hi ha, però, un problema. Al King of the Streets, només cobra -en metàl·lic- qui guanya. D'entrada, aquesta opció queda rebutjada pels dubtes de Lloveras. De totes maneres, el combat mai s'hauria pogut arribar a celebrar, ja que Henriksen ingressaria a la presó poc després. En el seu lloc, apareix Brian Hooi "Hooibooi", un lluitador racialitzat i ultra del Feyenoord holandès, que sí que l'esperaria al quadrilàter de ciment. Els seguidors radicals del club de Rotterdam són de tendència anarquista.
"Si la lluita és bona, cobrareu els dos". Dit això, l'organització del KOTS agafa les regnes de tot i Lloveras, que accepta lluitar, és enviat a l'aeroport d'Estocolom-Arlanda. Quan aterra, un Mercedes totterreny amb els vidres tintats ja l'espera a la porta. A l'interior, tres homes amb passamuntanyes li fan descarregar una aplicació de missatgeria encriptada. "Només ens comunicarem per aquí i no parlaràs d'això a les teves xarxes socials", li ordenen. No sap amb qui tracta ni si el dirigeixen a l'hotel o a un descampat.
Finalment, s'imposa la primera alternativa. Una mà obre la porta del Mercedes i un luxós hotel de cinc estrelles emergeix davant la vista del lluitador independentista i antifeixista català. "Jo aquí hi represento l'antifeixisme català", explica quan l'organització li pregunta pel seu posicionament polític. Abans de poder gaudir dels luxes de l'hotel, però, ha d'anar a filmar uns quants vídeos publicitaris. El màrqueting juga un paper destacat a KOTS. Els combats es poden seguir en directe per 18 euros. Una vegada que ha pagat l'abonament, i no abans, l'espectador és informat del dia i l'hora exacta dels combats.
Arriba el dia del pesatge. Està prohibit que els lluitadors s'hi presentin deshidratats. És molt perillós lluitar en aquest escenari sense totes les forces disponibles. A mig matí, Lloveras rep una ubicació estranya. Un cop allà, puja unes escales i arriba a una esplanada que fa la funció d'un garatge. De nou, un grup de cares tapades guien els lluitadors. "Una escena de pel·lícula", pensa. La policia els vigila des dels helicòpters, però ningú sembla preocupat perquè pugui arribar a intervenir.
La tarda del combat, torna el Mercedes totterreny a buscar-lo a l'hotel. Ningú parla. Després d'una estona, arriben a una nau abandonada. "Una vegada entris, ja no en podràs sortir", l'avisen. Aquesta norma també val pel públic. Dos amics seus l'han vingut a veure. No les tenen totes. Les grades estan plenes d'ultres violents, tots amb els músculs en tensió i preparats per passar a l'acció. Per ser-hi presents, han hagut de pagar una entrada de dos-cents euros. Dos colombians d'aparença sospitosa observen el panorama des d'una cantonada. Són els metges que l'hauran d'atendre en el cas, més que probable, que ho necessiti.
Sona la campana i tot s'esvaeix. Només els seus punys el separen de l'ultra del Feyenoord. Un altre lluitador, un neonazi serbi que l'havia estat mirant de manera intimidant durant l'escalfament, ara l'anima a liquidar el seu contrincant racialitzat. "Hooiboi" li llença un cop de puny i, de retruc, una escopinada. És el seu tercer combat i coneix l'escenari millor que el català. Tot i que no hi ha normes, a l'Abner Lloveras no li neix lluitar brut. No és el seu estil. Intenta immobilitzar l'holandès i rep una mossegada com a resposta.
La baralla s'allarga. El públic està excitadíssim. L'Abner també, però les forces comencen a defallir. Cada vegada que aconsegueix estrènyer el seu contrincant, aquest s'agafa als barrots de ferro que impedeixen que els hooligans que els observen se'ls llencin a sobre. Dos cops ben donats gairebé deixen "Hooboi" noquejat. Si bé, es manté vertical. L'Abner està esgotat. L'holandès se li tira a sobre i els seus músculs deixen de respondre. La fatiga pesa massa i l'àrbitre declara el final del combat.
25 minuts de lluita. És el rècord. "Ets increïble", el felicita l'holandès, sense sobrepassar l'estricte límit de simpatia que permet KOTS. No li dona la mà, aquí no hi ha amics ni cultura de l'esportivitat. Ràpidament, els dos metges colombians passen a l'acció i examinen l'estat dels dos lluitadors. Dos mil euros en metàl·lic, més de mil euros en material esportiu i unes vacances de quatre dies a Suècia amb totes les despeses pagades són el botí que s'endú Lloveras tot i la derrota. "Volem venir a Barcelona i que siguis l'estrella de l'esdeveniment", li insisteixen des de l'organització. Caldrà temps per valorar l'oferta.