02
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:19h
Pere Aragonès va participar en la manifestació convocada per l'ANC en la Diada de l'any passat. Ho va fer al costat de la cúpula d'ERC i en companyia d'una àmplia representació de consellers del Govern, en una concentració en què es van sentir xiulets cap a dirigents republicans. Aquest any, en canvi, no hi serà present, tal com ha avançat RAC1 i ha confirmat NacióDigital. Així ho han apuntat fonts oficials del Palau de la Generalitat, que detallen que no seria "coherent" formar part activa de la marxa tenint en compte el "plantejament" dels organitzadors, de confrontació amb els partits i les institucions. Fonts governamentals afegeixen que l'enfocament de la manifestació pot aprofundir en les divergències de l'independentisme.
L'entorn d'Aragonès, que destaca que el president de la Generalitat ha participat en les manifestacions de la Diada des de la seva adolescència, posa l'accent en la necessitat que l'independentisme actuï de forma unitària en l'actual etapa per fer passos endavant cap a l'autodeterminació. Fonts governamentals consultades per aquest diari, que insisteixen a fer una crida a la ciutadania per participar en els actes de l'Onze de Setembre d'enguany, apunten que l'objectiu de l'executiu és l'horitzó d'emancipació nacional. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho ha destacat en les seves compareixences públiques.
Conscients del clima de divergència que regna a l'independentisme -il·lustrat en episodis com el de la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquest dijous va tenir un nou capítol a la cambra catalana-, a Palau recorden que el president és partidari de compartir els espais de reivindicació que "busquen sumar" i que persegueixen la "transversalitat" del moviment". El president ha demanat reiteradament que els actors del sobiranisme polític deixin de "mirar-se de reüll".
El president no assistirà a la manifestació però si ho faran membres del seu partit. Després de l'enrenou per la decisió d'Aragonès, ERC ha fet saber que estarà "com sempre" present a "tots els actes" de la Diada. En concret, al de l'ANC hi assistiran membres de la direcció i càrrecs electes, a més de l'expresidenta del Parlament i de l'Assemblea, Carme Forcadell. Ara bé, els republicans han demanat que la manifestació sigui en positiu: "Ens agradaria que qualsevol entitat que convoca una manifestació ho faci a favor de la independència i no en contra dels independentistes".
A diferència del líder de l'executiu, des de Junts s'han afanyat a fer públic que el vicepresident Jordi Puigneró sí que assistirà a la manifestació. "Hi aniran tots els consellers", remarquen fonts de la formació, que assenyalen que la concentració és "independentista", no en contra dels partits. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va indicar aquest dijous que acudiria a la manifestació. "Des dels 11 anys, l'Onze de Setembre he estat al carrer, menys els anys que he estat a la presó", va assenyalar l'exconseller de la Presidència. "Pot ser que els polítics sentim coses que no ens agrada sentir, i hem d'escoltar la gent. Si no interpretes, no pots liderar", va ressaltar.
L'absència d'Aragonès no ha estat ben rebuda per part de l'ANC, tal com es desprèn de les declaracions que ha fet Dolors Feliu, la seva presidenta, a Vilaweb. "No s'entén que el president de la Generalitat es faci fotos amb el govern de Madrid i no se la vulgui fer amb centenars de milers de catalans demanant la independència, una reivindicació que el seu partit porta a programa electoral", ha indicat Feliu, que també ha ressaltat que l'Assemblea "lluita a favor de la independència, no contra ningú", però que "no avala l'autonomisme". Més tard, en un comunicat, l'ANC ha assegurat que la no participació del president en la Diada no els atura: "Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència"
Aragonès ha optat aquest any per seguir el camí que va protagonitzar Artur Mas mentre era president de la Generalitat. L'exlíder de CDC, quan ocupava el despatx a Palau, va optar per no assistir a cap de les mobilitzacions (2012, 2013, 2014 i 2015), i s'hi va estrenar quan ja era expresident, el 2016. Precisament, la mobilització d'aquell any, que va ser descentralitzada, Carles Puigdemont hi va debutar com a president en el tram de Salt. L'ara eurodiputat de Junts va repetir en la manifestació del 2017 a Plaça Catalunya, pocs dies abans de la celebració del referèndum de l'1-O. Quim Torra, en la seva etapa com a president, va optar per manifestar-se amb bona part de membres del seu Govern cada Diada.
Protagonisme en els actes institucionals
El que està confirmat és el protagonisme d'Aragonès en els actes institucionals. Dimecres que ve, a Mollet del Vallès, entregarà la Medalla d'Or del Govern a la il·lustradora Roser Capdevila, així com al farmacèutic i col·leccionista d'art Antoni Vila Casas. Dijous de la setmana següent serà present en l'acte de concessió de la Medalla d'Honor del Parlament a títol pòstum a la cantant Núria Feliu, que va morir el 22 de juliol passat, i al músic Pau Riba, traspassat el 6 de març, distincions que també rebran els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset. El dissabte previ a l'Onze de Setembre pronunciarà el discurs institucional de la Diada des d'Empúries i, diumenge, encapçalarà la delegació del Generalitat que farà l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, a banda de presidir l'acte oficial del vespre a les columnes de Puig i Cadafalch.
En la presentació dels actes institucionals de la Diada, el Govern també ha exhibit la proposta guanyadora del concurs convocat per l'executiu per crear la imatge gràfica institucional de l'Onze de Setembre. A càrrec de l'estudi de disseny gràfic 131, el treball escollit posa l'accent en "les arrels de la història recent" del país, perquè evoca fets transcendents del darrer segle, tal com ha destacat Plaja en la seva compareixença. El cartell reivindica l'escriptora Joana Raspall i ret honor a la perseverança en el camp cultural, i reivindicació política i social. L'obra vencedora, d'entre una vuitantena de propostes presentades, es mostrarà en una exposició al Palau Robert al costat dels deu treballs finalistes.
L'entorn d'Aragonès, que destaca que el president de la Generalitat ha participat en les manifestacions de la Diada des de la seva adolescència, posa l'accent en la necessitat que l'independentisme actuï de forma unitària en l'actual etapa per fer passos endavant cap a l'autodeterminació. Fonts governamentals consultades per aquest diari, que insisteixen a fer una crida a la ciutadania per participar en els actes de l'Onze de Setembre d'enguany, apunten que l'objectiu de l'executiu és l'horitzó d'emancipació nacional. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho ha destacat en les seves compareixences públiques.
Conscients del clima de divergència que regna a l'independentisme -il·lustrat en episodis com el de la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquest dijous va tenir un nou capítol a la cambra catalana-, a Palau recorden que el president és partidari de compartir els espais de reivindicació que "busquen sumar" i que persegueixen la "transversalitat" del moviment". El president ha demanat reiteradament que els actors del sobiranisme polític deixin de "mirar-se de reüll".
El president no assistirà a la manifestació però si ho faran membres del seu partit. Després de l'enrenou per la decisió d'Aragonès, ERC ha fet saber que estarà "com sempre" present a "tots els actes" de la Diada. En concret, al de l'ANC hi assistiran membres de la direcció i càrrecs electes, a més de l'expresidenta del Parlament i de l'Assemblea, Carme Forcadell. Ara bé, els republicans han demanat que la manifestació sigui en positiu: "Ens agradaria que qualsevol entitat que convoca una manifestació ho faci a favor de la independència i no en contra dels independentistes".
A diferència del líder de l'executiu, des de Junts s'han afanyat a fer públic que el vicepresident Jordi Puigneró sí que assistirà a la manifestació. "Hi aniran tots els consellers", remarquen fonts de la formació, que assenyalen que la concentració és "independentista", no en contra dels partits. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va indicar aquest dijous que acudiria a la manifestació. "Des dels 11 anys, l'Onze de Setembre he estat al carrer, menys els anys que he estat a la presó", va assenyalar l'exconseller de la Presidència. "Pot ser que els polítics sentim coses que no ens agrada sentir, i hem d'escoltar la gent. Si no interpretes, no pots liderar", va ressaltar.
L'absència d'Aragonès no ha estat ben rebuda per part de l'ANC, tal com es desprèn de les declaracions que ha fet Dolors Feliu, la seva presidenta, a Vilaweb. "No s'entén que el president de la Generalitat es faci fotos amb el govern de Madrid i no se la vulgui fer amb centenars de milers de catalans demanant la independència, una reivindicació que el seu partit porta a programa electoral", ha indicat Feliu, que també ha ressaltat que l'Assemblea "lluita a favor de la independència, no contra ningú", però que "no avala l'autonomisme". Més tard, en un comunicat, l'ANC ha assegurat que la no participació del president en la Diada no els atura: "Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència"
Aragonès ha optat aquest any per seguir el camí que va protagonitzar Artur Mas mentre era president de la Generalitat. L'exlíder de CDC, quan ocupava el despatx a Palau, va optar per no assistir a cap de les mobilitzacions (2012, 2013, 2014 i 2015), i s'hi va estrenar quan ja era expresident, el 2016. Precisament, la mobilització d'aquell any, que va ser descentralitzada, Carles Puigdemont hi va debutar com a president en el tram de Salt. L'ara eurodiputat de Junts va repetir en la manifestació del 2017 a Plaça Catalunya, pocs dies abans de la celebració del referèndum de l'1-O. Quim Torra, en la seva etapa com a president, va optar per manifestar-se amb bona part de membres del seu Govern cada Diada.
Protagonisme en els actes institucionals
El que està confirmat és el protagonisme d'Aragonès en els actes institucionals. Dimecres que ve, a Mollet del Vallès, entregarà la Medalla d'Or del Govern a la il·lustradora Roser Capdevila, així com al farmacèutic i col·leccionista d'art Antoni Vila Casas. Dijous de la setmana següent serà present en l'acte de concessió de la Medalla d'Honor del Parlament a títol pòstum a la cantant Núria Feliu, que va morir el 22 de juliol passat, i al músic Pau Riba, traspassat el 6 de març, distincions que també rebran els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset. El dissabte previ a l'Onze de Setembre pronunciarà el discurs institucional de la Diada des d'Empúries i, diumenge, encapçalarà la delegació del Generalitat que farà l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, a banda de presidir l'acte oficial del vespre a les columnes de Puig i Cadafalch.
En la presentació dels actes institucionals de la Diada, el Govern també ha exhibit la proposta guanyadora del concurs convocat per l'executiu per crear la imatge gràfica institucional de l'Onze de Setembre. A càrrec de l'estudi de disseny gràfic 131, el treball escollit posa l'accent en "les arrels de la història recent" del país, perquè evoca fets transcendents del darrer segle, tal com ha destacat Plaja en la seva compareixença. El cartell reivindica l'escriptora Joana Raspall i ret honor a la perseverança en el camp cultural, i reivindicació política i social. L'obra vencedora, d'entre una vuitantena de propostes presentades, es mostrarà en una exposició al Palau Robert al costat dels deu treballs finalistes.