30
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
19:37h
Poc després de les tres de la tarda, un núvol de càmeres s'ha dirigit cap a Bruno le Maire, ministre d'Economia francès, quan ha arribat a l'Hipòdrom de Longchamp, als afores de París, on entre dilluns i dimarts s'hi ha celebrat el principal esdeveniment del món empresarial francès organitzat per la patronal MEDEF. Entre les preguntes, una d'obligada: tenint en compte la posició d'Olaf Scholz i de Pedro Sánchez, reunits avui a Alemanya, a favor del Midcat, variaria la posició el govern francès? La resposta ha estat obrir la porta si ho demanen "amics" com Alemanya i Espanya, el govern d'Emmanuel Macron està obert a estudiar-ho. Poc després, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, celebrava des del mateix recinte el canvi d'opinió -si més no, en públic- de l'executiu francès sobre el gasoducte, que permetria connectar Espanya amb França, un estat que basa la política energètica en les nuclears i que per això s'ha mostrat reticent a reactivar un Midcat que situaria Catalunya en el mapa energètic.
Una oportunitat que Aragonès està intentant aprofitar per situar el país com un actor estratègic dins la Unió Europea (UE) en un moment en què el procés ha desaparegut de les carpetes urgents -la guerra a Ucraïna, la inflació i la crisi del mercat elèctric l'han acabat d'enterrar en els dossiers de les cancelleries, on tant se'n va parlar la tardor del 2017- i les fronteres s'han enfortit. El president ha pogut constatar com Bernard Cazeneuve, exprimer ministre francès, rebatia qualsevol argument favorable a l'entrada directa a la UE de qualsevol regió del continent que s'independitzi, missatge radicat en la concepció jacobina de la diversitat i, també, en el funcionament de l'Europa dels estats. Aragonès, en tot cas, ha basat la intervenció en tres qüestions: l'europeisme intrínsec de Catalunya -ha situat la independència en el marc d'uns "Estats Units d'Europa" amb els quals "somia"-, el diàleg amb l'Estat i la necessitat que la resolució del conflicte no surti de les institucions comunitàries sinó de la negociació amb el govern espanyol.
En essència, segons ressaltaven després fonts de la delegació catalana, perquè qualsevol acord al qual s'arribi amb Sánchez serà automàticament avalat per les institucions europees. "Des del diàleg i la negociació, el reconeixement ha de ser possible", ha remarcat Aragonès, que ha descartat un estatuts específic per a Catalunya al marge de constituir-se com un estat independent. A la seva esquerra, el president de Còrsega, Gilles Simeoni -amb qui ja es va reunir fa uns mesos a Glasgow i amb qui ha compartit un cafè a la quarta planta de l'Hipòdrom, amb la punta de la Torre Eiffel al darrere-, es conformava amb aconseguir el que té Catalunya: un estatut d'autonomia i un cert reconeixement nacional. "De poble només n'hi ha un: el francès", li ha respost Cazeneuve, aplaudit pel públic congregat a Longchamp.
Entre els participants no hi ha hagut finalment Gérald Darmanin, ministre de l'Interior, que ha caigut de la llista aquest mateix matí, tot i que la seva presència estava anunciada des de mitjans d'agost. Tampoc hi ha assistit la seva número dos. L'argument oficial per l'absència del primer ha estat un "afer privat", tot i que a la Generalitat donen per fet que hi ha hagut "trucades" des de l'ambaixada espanyola per evitar que coincidís un ministre francès -i no un de qualsevol- amb Aragonès en el mateix escenari, situat molt a prop d'on s'hi organitzen curses de cavalls, a l'exterior, aprofitant el bon temps. El president ha intervingut en català, de manera que la resta de participants -també la vicepresidenta de Guadalupe, Marie-Luce Penchard- han utilitzat el traductor.
El president, que només ha pogut fer quatre intervencions -el format durava una hora-, ha volgut insistir en tot moment en l'escenari europeu, i s'ha ofert a la UE com a actor per posar en marxa el projecte del xip comunitari -una via per no dependre de l'abastiment exterior, sobretot de l'Àsia- i, sobretot, per revifar el Midcat. "Fa mesos que diem que és estratègic per a Catalunya", ha assenyalat Aragonès, que en va parlar amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan van coincidir a les jornades anuals del Cercle d'Economia del mes de maig. De fet, el Midcat va renéixer al març quan, poques setmanes de l'inici de la guerra a Ucraïna, la Generalitat va portar la proposta a la reunió de presidents autonòmics celebrada a l'illa de La Palma.
"Des que ha revifat el projecte, ens surten amics de tot arreu", reflexionava un membre de la delegació catalana. La qüestió s'ha parlat amb ambaixadors i amb el cos consular establert a Barcelona, i també amb empresaris. És un dels punts de trobada amb el govern espanyol malgrat la distància política, que s'intenta llimar a través de la taula de diàleg. Tot i que en un primer moment la Moncloa es va mostrar escèptica, ara s'ha sumat al carro i ha aconseguit que Alemanya -presonera de la dependència que té del gas rus, herència de l'etapa d'Angela Merkel i Gerhard Schröder, ara alt directiu d'una companyia energètica russa- defensi el projecte. "Agraeixo aquesta visió compartida", ha assenyalat el líder del PSOE al costat de Scholz, després d'una reunió del consell de ministres alemany als afores de Berlín celebrada amb Sánchez com a convidat.
En el discurs d'Aragonès no hi ha hagut cap missatge intern cap als socis de Junts, carpeta que ha reservat per la primera reunió del consell executiu després de les vacances. L'última cita va ser calenta -el vicepresident Jordi Puigneró li va retreure que els acords de la taula de diàleg fossin presentats en nom de tot el Govern en un moment en què Junts no forma part de la negociació-, i en aquesta represa de curs el president ha volgut clarificar als socis que està obert a escoltar propostes, però que primer s'han de plantejar i han de ser concretes. Junts ja ha avisat que, si no hi ha avenços en clau nacional aquest setembre, amb la vista posada en el debat de política general, s'obrirà el procés de consulta a la militància per sortir, si cal, del Govern.
Jordi Turull, secretari general de Junts, va parlar ahir per telèfon amb Aragonès per explicar-li els resultats de l'auditoria elaborada pel partit -que suspèn l'executiu en clau de procés però l'aprova en matèria sectorial-, i es van emplaçar per veure's la setmana vinent, a les portes d'una Diada en la qual les entitats es preparen per qüestionar el paper dels partits que formen part de la coalició. En el debat de política general, Aragonès té previst fer una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, tot i que persisteix la incògnita sobre si hi haurà una calendarització. Tot i que a la taula de diàleg se li donaven dos anys de marge, en teoria, el president està disposat a allargar el termini al llarg de tota la legislatura, malgrat l'oposició de Junts.
Política interna al marge, Aragonès ha intentat des de París situar Catalunya com un actor estratègic per Europa aprofitant la seva posició geoestratègica, en un moment en què l'abastiment de gas apunta a ser la protagonista de l'hivern. Per això el president ha reclamat a les institucions europees que pensin més enllà dels mesos que vindran per trobar solucions que redefineixin el mercat. Si Catalunya té opcions de formar part del mapa d'Europa en un moment d'enduriment de fronteres, entén Aragonès, cal aprofitar l'oportunitat del Midcat. "I farem tot el que sigui possible", ressalten des del seu equip. D'aquí l'accent europeista del discurs del president, en un intent de tornar a situar Catalunya al mapa, encara que sigui exclusivament en matèria energètica.
Una oportunitat que Aragonès està intentant aprofitar per situar el país com un actor estratègic dins la Unió Europea (UE) en un moment en què el procés ha desaparegut de les carpetes urgents -la guerra a Ucraïna, la inflació i la crisi del mercat elèctric l'han acabat d'enterrar en els dossiers de les cancelleries, on tant se'n va parlar la tardor del 2017- i les fronteres s'han enfortit. El president ha pogut constatar com Bernard Cazeneuve, exprimer ministre francès, rebatia qualsevol argument favorable a l'entrada directa a la UE de qualsevol regió del continent que s'independitzi, missatge radicat en la concepció jacobina de la diversitat i, també, en el funcionament de l'Europa dels estats. Aragonès, en tot cas, ha basat la intervenció en tres qüestions: l'europeisme intrínsec de Catalunya -ha situat la independència en el marc d'uns "Estats Units d'Europa" amb els quals "somia"-, el diàleg amb l'Estat i la necessitat que la resolució del conflicte no surti de les institucions comunitàries sinó de la negociació amb el govern espanyol.
En essència, segons ressaltaven després fonts de la delegació catalana, perquè qualsevol acord al qual s'arribi amb Sánchez serà automàticament avalat per les institucions europees. "Des del diàleg i la negociació, el reconeixement ha de ser possible", ha remarcat Aragonès, que ha descartat un estatuts específic per a Catalunya al marge de constituir-se com un estat independent. A la seva esquerra, el president de Còrsega, Gilles Simeoni -amb qui ja es va reunir fa uns mesos a Glasgow i amb qui ha compartit un cafè a la quarta planta de l'Hipòdrom, amb la punta de la Torre Eiffel al darrere-, es conformava amb aconseguir el que té Catalunya: un estatut d'autonomia i un cert reconeixement nacional. "De poble només n'hi ha un: el francès", li ha respost Cazeneuve, aplaudit pel públic congregat a Longchamp.
Entre els participants no hi ha hagut finalment Gérald Darmanin, ministre de l'Interior, que ha caigut de la llista aquest mateix matí, tot i que la seva presència estava anunciada des de mitjans d'agost. Tampoc hi ha assistit la seva número dos. L'argument oficial per l'absència del primer ha estat un "afer privat", tot i que a la Generalitat donen per fet que hi ha hagut "trucades" des de l'ambaixada espanyola per evitar que coincidís un ministre francès -i no un de qualsevol- amb Aragonès en el mateix escenari, situat molt a prop d'on s'hi organitzen curses de cavalls, a l'exterior, aprofitant el bon temps. El president ha intervingut en català, de manera que la resta de participants -també la vicepresidenta de Guadalupe, Marie-Luce Penchard- han utilitzat el traductor.
El president, que només ha pogut fer quatre intervencions -el format durava una hora-, ha volgut insistir en tot moment en l'escenari europeu, i s'ha ofert a la UE com a actor per posar en marxa el projecte del xip comunitari -una via per no dependre de l'abastiment exterior, sobretot de l'Àsia- i, sobretot, per revifar el Midcat. "Fa mesos que diem que és estratègic per a Catalunya", ha assenyalat Aragonès, que en va parlar amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan van coincidir a les jornades anuals del Cercle d'Economia del mes de maig. De fet, el Midcat va renéixer al març quan, poques setmanes de l'inici de la guerra a Ucraïna, la Generalitat va portar la proposta a la reunió de presidents autonòmics celebrada a l'illa de La Palma.
"Des que ha revifat el projecte, ens surten amics de tot arreu", reflexionava un membre de la delegació catalana. La qüestió s'ha parlat amb ambaixadors i amb el cos consular establert a Barcelona, i també amb empresaris. És un dels punts de trobada amb el govern espanyol malgrat la distància política, que s'intenta llimar a través de la taula de diàleg. Tot i que en un primer moment la Moncloa es va mostrar escèptica, ara s'ha sumat al carro i ha aconseguit que Alemanya -presonera de la dependència que té del gas rus, herència de l'etapa d'Angela Merkel i Gerhard Schröder, ara alt directiu d'una companyia energètica russa- defensi el projecte. "Agraeixo aquesta visió compartida", ha assenyalat el líder del PSOE al costat de Scholz, després d'una reunió del consell de ministres alemany als afores de Berlín celebrada amb Sánchez com a convidat.
En el discurs d'Aragonès no hi ha hagut cap missatge intern cap als socis de Junts, carpeta que ha reservat per la primera reunió del consell executiu després de les vacances. L'última cita va ser calenta -el vicepresident Jordi Puigneró li va retreure que els acords de la taula de diàleg fossin presentats en nom de tot el Govern en un moment en què Junts no forma part de la negociació-, i en aquesta represa de curs el president ha volgut clarificar als socis que està obert a escoltar propostes, però que primer s'han de plantejar i han de ser concretes. Junts ja ha avisat que, si no hi ha avenços en clau nacional aquest setembre, amb la vista posada en el debat de política general, s'obrirà el procés de consulta a la militància per sortir, si cal, del Govern.
Jordi Turull, secretari general de Junts, va parlar ahir per telèfon amb Aragonès per explicar-li els resultats de l'auditoria elaborada pel partit -que suspèn l'executiu en clau de procés però l'aprova en matèria sectorial-, i es van emplaçar per veure's la setmana vinent, a les portes d'una Diada en la qual les entitats es preparen per qüestionar el paper dels partits que formen part de la coalició. En el debat de política general, Aragonès té previst fer una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, tot i que persisteix la incògnita sobre si hi haurà una calendarització. Tot i que a la taula de diàleg se li donaven dos anys de marge, en teoria, el president està disposat a allargar el termini al llarg de tota la legislatura, malgrat l'oposició de Junts.
Política interna al marge, Aragonès ha intentat des de París situar Catalunya com un actor estratègic per Europa aprofitant la seva posició geoestratègica, en un moment en què l'abastiment de gas apunta a ser la protagonista de l'hivern. Per això el president ha reclamat a les institucions europees que pensin més enllà dels mesos que vindran per trobar solucions que redefineixin el mercat. Si Catalunya té opcions de formar part del mapa d'Europa en un moment d'enduriment de fronteres, entén Aragonès, cal aprofitar l'oportunitat del Midcat. "I farem tot el que sigui possible", ressalten des del seu equip. D'aquí l'accent europeista del discurs del president, en un intent de tornar a situar Catalunya al mapa, encara que sigui exclusivament en matèria energètica.