30
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
17:52h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha intervingut aquest dimarts a la tarda en la trobada anual que organitza la patronal MEDEF, la més important de França. Ho ha fet en una taula rodona sobre moviments autonomistes i independentistes al costat de Bernard Cazeneuve, exprimer ministre francès; Gilles Simeoni, president de Còrsega; i de Marie-Luce Penchard, vicepresidenta de Guadalupe. Estava prevista la presència de Gérald Darmain, ministre de l'Interior, però un "afer privat" -així ho ha justificat l'organització- ho ha impedit. En el seu discurs, pronunciat al recinte de l'Hipòdrom de Longchamp, a les afores de París, Aragonès -en català- ha defensat la independència de Catalunya en el marc del federalisme europeu en forma dels anomenats "Estats Units d'Europa", un marc amb el qual "somia". La prioritat del president era, precisament, situar l'independentisme com a "soci fiable" de la Unió Europea (UE), que des de fa anys ha aparcat la carpeta catalana com a urgent.
"L'octubre del 2017 hi va haver un referèndum sobre la independència que no va ser acordat amb l'Estat. Hi va haver un procés judicial que va comportar l'exili del president Carles Puigdemont i la presó de membres del Govern. Des de fa un any hem reprès un procés de negociació entre la Generalitat i l'executiu espanyol, i la nostra proposta és que hi hagi un referèndum del qual les dues parts en respectin el resultat", ha reflexionat el president, que ha recordat que des del 2012 hi ha majoria de diputats a favor de la independència. "Hem tingut problemes en el reconeixement de la llengua i en l'exercici de les competències", ha ressaltat el dirigent d'ERC, que ha defensat la independència com a "millor via" per "gestionar" la societat catalana, "diferent" a l'espanyola en termes culturals i econòmics. "La millor fórmula és ser un estat independent, i fer-ho des de l'europeisme. Som federalistes europeus", ha remarcat.
La cooperació entre estats és "bàsica", ha dit, de manera que la millor fórmula és fer-ho com a "estat independent dins la UE". Simeoni, president cors, ha expressat "solidaritat" cap a Catalunya, tot i que ha traçat diferències tant econòmiques com demogràfiques entre els dos territoris. "Som lluny de tenir un estatut d'autonomia", ha constatat el principal dirigent de Còrsega, que ha defensat el reconeixement de les nacions sense estat d'Europa, com la seva, en el marc de la constitució francesa. Cazeneuve, sense embuts, ha indicat que "només hi ha un poble francès". També ha combatut la idea d'un nacionalisme que "alimenta la guerra", en referència a etapes passades, i ha remarcat que la UE ha nascut després d'esdeveniments "tràgics". En aquest sentit, ha indicat que qualsevol diàleg no pot passar per cap "violència".
Preguntat sobre si Còrsega i Catalunya són comparables, Aragonès ha assegurat que s'ho miren des del "respecte". "Defensem la independència del país, i tenim una llarga trajectòria d'amistat amb el moviment cors, i més amb el president Simeoni", ha apuntat. "Al final, han de ser les societats les que decideixen lliurement el seu futur. L'experiència catalana és que el pacte constitucional posterior al franquisme -que concedia autonomia i portava la democràcia- es va anar trencant. Hi va haver recentralització de competències, i l'Estatut es va retallar per part del Tribunal Constitucional (TC)", ha apuntat el president, que ha situat en la "incapacitat" de l'Estat de respondre a les demandes catalanes el creixement de l'independentisme.
"Es tracta d'un moviment profundament europeista. La independència té sentit en el marc d'una UE formada com els Estats Units d'Europa. No demanem a Europa que solucioni el conflicte amb Espanya, que estem negociant amb l'Estat a través de l'amnistia i l'autodeterminació. En els reptes que té Europa, Catalunya hi pot fer contribucions en el xip europeu, en el punt de vista energètic -renovables, hidrogen, interconnexions com el Midcat- i en la gestió d'una societat plural i diversa", ha remarcat Aragonès, que ha indicat que "elecció rere elecció" hi ha majories a favor de la independència, de manera que cal "donar-hi resposta". "Des del diàleg, des de la col·laboració, ha de ser possible aquest reconeixement", ha ressaltat. La idea és ser un "estat de ple dret" d'Europa, sense cap estatus especial. Aragonès, en aquest sentit, s'ha queixat que no es deixi a les autonomies defensar les seves competències -transferides per l'administració central- davant les institucions europees.
Les jornades anuals de la MEDEF, de format equiparable a les que organitza el Cercle d'Economia a Barcelona, van ser inaugurades aquest dilluns per la primera ministra de França, Élisabeth Borne, i van comptar amb la presència de Mateusz Morawiecki, primer ministre polonès. A banda de dirigents empresarials i de ministres com Gabriel Attal, encarregat de les finances públiques franceses, també hi ha hagut espai per a intel·lectuals com Francis Fukuyama, un dels grans protagonistes de la primera jornada. En l'obertura de la cita, el president de la MEDEF, Geoffroy Roux de Bézieux, es va referir a la situació que travessa la guerra a Ucraïna, i va considerar que hi ha valors que no són "negociables", en referència a la necessitat de vèncer Vladímir Putin.
"Tot el que volem fer és democràtic i dins la UE", remarquen aquests dies des de Presidència, on aquests dies observen de reüll els moviments dins de Junts per reprendre el camí de la confrontació. La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull va reunir-se ahir durant tot el dia a Pals per avaluar una auditoria sobre el pacte de govern que suspèn en clau nacional però que aprova en matèria sectorial. Turull va advertir que no es pot "continuar així", però el debat sobre sortir de l'executiu queda contemporitzat en la mesura que no s'activa de manera immediata la consulta interna i s'espera al debat de política general per prendre decisions. De fet, durant tot el mes de setembre hi haurà marge per decidir el rumb del procés, i a les files de Junts s'esperen gestos del president en la línia de l'exercici de l'autodeterminació aquesta legislatura.
Aragonès ja ha indicat que oferirà un "acord ampli" que vagi més enllà de l'independentisme, tot i que s'esperen encara concrecions. A l'espera de resoldre el plet entre socis, el president continua defensat la via del diàleg, que va trobar els primers acords a finals de juliol a Madrid i que preveu continuar amb una nova trobada a Barcelona abans que acabi l'any. Aquesta estratègia negociadora és, precisament, un dels arguments que defensen a les files d'ERC com a via per sumar suports a la UE, que de moment -i encara més després dels fets del 2017- es manté silent sobre el cas català, que ha desaparegut de la primera fila a les cancelleries en un context marcat per la guerra a Ucraïna, la inflació i el funcionament del mercat elèctric.
"L'octubre del 2017 hi va haver un referèndum sobre la independència que no va ser acordat amb l'Estat. Hi va haver un procés judicial que va comportar l'exili del president Carles Puigdemont i la presó de membres del Govern. Des de fa un any hem reprès un procés de negociació entre la Generalitat i l'executiu espanyol, i la nostra proposta és que hi hagi un referèndum del qual les dues parts en respectin el resultat", ha reflexionat el president, que ha recordat que des del 2012 hi ha majoria de diputats a favor de la independència. "Hem tingut problemes en el reconeixement de la llengua i en l'exercici de les competències", ha ressaltat el dirigent d'ERC, que ha defensat la independència com a "millor via" per "gestionar" la societat catalana, "diferent" a l'espanyola en termes culturals i econòmics. "La millor fórmula és ser un estat independent, i fer-ho des de l'europeisme. Som federalistes europeus", ha remarcat.
La cooperació entre estats és "bàsica", ha dit, de manera que la millor fórmula és fer-ho com a "estat independent dins la UE". Simeoni, president cors, ha expressat "solidaritat" cap a Catalunya, tot i que ha traçat diferències tant econòmiques com demogràfiques entre els dos territoris. "Som lluny de tenir un estatut d'autonomia", ha constatat el principal dirigent de Còrsega, que ha defensat el reconeixement de les nacions sense estat d'Europa, com la seva, en el marc de la constitució francesa. Cazeneuve, sense embuts, ha indicat que "només hi ha un poble francès". També ha combatut la idea d'un nacionalisme que "alimenta la guerra", en referència a etapes passades, i ha remarcat que la UE ha nascut després d'esdeveniments "tràgics". En aquest sentit, ha indicat que qualsevol diàleg no pot passar per cap "violència".
Preguntat sobre si Còrsega i Catalunya són comparables, Aragonès ha assegurat que s'ho miren des del "respecte". "Defensem la independència del país, i tenim una llarga trajectòria d'amistat amb el moviment cors, i més amb el president Simeoni", ha apuntat. "Al final, han de ser les societats les que decideixen lliurement el seu futur. L'experiència catalana és que el pacte constitucional posterior al franquisme -que concedia autonomia i portava la democràcia- es va anar trencant. Hi va haver recentralització de competències, i l'Estatut es va retallar per part del Tribunal Constitucional (TC)", ha apuntat el president, que ha situat en la "incapacitat" de l'Estat de respondre a les demandes catalanes el creixement de l'independentisme.
"Es tracta d'un moviment profundament europeista. La independència té sentit en el marc d'una UE formada com els Estats Units d'Europa. No demanem a Europa que solucioni el conflicte amb Espanya, que estem negociant amb l'Estat a través de l'amnistia i l'autodeterminació. En els reptes que té Europa, Catalunya hi pot fer contribucions en el xip europeu, en el punt de vista energètic -renovables, hidrogen, interconnexions com el Midcat- i en la gestió d'una societat plural i diversa", ha remarcat Aragonès, que ha indicat que "elecció rere elecció" hi ha majories a favor de la independència, de manera que cal "donar-hi resposta". "Des del diàleg, des de la col·laboració, ha de ser possible aquest reconeixement", ha ressaltat. La idea és ser un "estat de ple dret" d'Europa, sense cap estatus especial. Aragonès, en aquest sentit, s'ha queixat que no es deixi a les autonomies defensar les seves competències -transferides per l'administració central- davant les institucions europees.
Les jornades anuals de la MEDEF, de format equiparable a les que organitza el Cercle d'Economia a Barcelona, van ser inaugurades aquest dilluns per la primera ministra de França, Élisabeth Borne, i van comptar amb la presència de Mateusz Morawiecki, primer ministre polonès. A banda de dirigents empresarials i de ministres com Gabriel Attal, encarregat de les finances públiques franceses, també hi ha hagut espai per a intel·lectuals com Francis Fukuyama, un dels grans protagonistes de la primera jornada. En l'obertura de la cita, el president de la MEDEF, Geoffroy Roux de Bézieux, es va referir a la situació que travessa la guerra a Ucraïna, i va considerar que hi ha valors que no són "negociables", en referència a la necessitat de vèncer Vladímir Putin.
"Tot el que volem fer és democràtic i dins la UE", remarquen aquests dies des de Presidència, on aquests dies observen de reüll els moviments dins de Junts per reprendre el camí de la confrontació. La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull va reunir-se ahir durant tot el dia a Pals per avaluar una auditoria sobre el pacte de govern que suspèn en clau nacional però que aprova en matèria sectorial. Turull va advertir que no es pot "continuar així", però el debat sobre sortir de l'executiu queda contemporitzat en la mesura que no s'activa de manera immediata la consulta interna i s'espera al debat de política general per prendre decisions. De fet, durant tot el mes de setembre hi haurà marge per decidir el rumb del procés, i a les files de Junts s'esperen gestos del president en la línia de l'exercici de l'autodeterminació aquesta legislatura.
Aragonès ja ha indicat que oferirà un "acord ampli" que vagi més enllà de l'independentisme, tot i que s'esperen encara concrecions. A l'espera de resoldre el plet entre socis, el president continua defensat la via del diàleg, que va trobar els primers acords a finals de juliol a Madrid i que preveu continuar amb una nova trobada a Barcelona abans que acabi l'any. Aquesta estratègia negociadora és, precisament, un dels arguments que defensen a les files d'ERC com a via per sumar suports a la UE, que de moment -i encara més després dels fets del 2017- es manté silent sobre el cas català, que ha desaparegut de la primera fila a les cancelleries en un context marcat per la guerra a Ucraïna, la inflació i el funcionament del mercat elèctric.