CINC ANYS DEL 17-A

Les assignatures pendents cinc anys després dels atemptats del 17-A

El reconeixement i l'assistència a les víctimes i la prevenció i detecció de la radicalització de forma multidisciplinar continuen sent punts febles en la gestió del terrorisme

Víctimes i familiars en l'ofrena floral davant del mural de Joan Miró a la Rambla l'any 2018 | Albert Alemany
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 16 d'agost de 2022 a les 20:00 |
A l'equador del mes d'agost, les Rambles de Barcelona, com el passeig marítim de Cambrils, són testimoni de la recuperació d'un pols turístic que va quedar congelat amb l'esclat de la pandèmia. Una estampa que remunta als estius previs als efectes devastadors d'un virus mundial, també al d'aquell 17 d'agost del 2017 fins pocs minuts abans de les cinc de la tarda, quan un atemptat gihadista va colpejar l'epicentre de la ciutat i la va sotmetre al pànic, a l'horror i el dolor i, posteriorment, a un insòlit silenci. Hores després, el terror arribava també al municipi de la Costa Daurada. El balanç de la tragèdia: 16 morts, més de 130 ferits i nombroses conseqüències personals irreparables.

Han passat cinc anys i hi ha hagut un judici i una condemna als membres de la cèl·lula terrorista que no van morir durant els atacs, però encara hi ha carpetes sense resoldre a l'hora d'atendre les víctimes, actuacions incompletes de detecció i de prevenció de radicalització violenta i interrogants irresolts al voltant dels atemptats. Barcelona i Cambrils continuen bategant; però ho fan amb la memòria d'una ferida que, avui de nou i de forma inevitable, interpel·la a tothom qui recorre el lloc dels fets, a una ciutadania que des de la proximitat o la distància té enregistrat on era o què feia el 17-A i a les administracions encarregades de donar resposta a les  grans assignatures pendents.


El reconeixement i l'atenció a les víctimes


Fa dècades que les víctimes d'atemptats denuncien que se senten desemparades i desateses per part de l'administració pública. Un reclam que també han fet els afectats per l'atemptat del 17-A, que es van organitzar creant la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Un dels seus assessors i víctima de l'atemptat d'Hipercor del 1987, Robert Manrique, especifica que, d'entrada, encara ara hi ha 180 víctimes que, tot i constar a la sentència, no han estat localitzades. A més, l'associació atén una vuitantena d'afectats que no consten a la sentència i té comptabilitzades una cinquantena que, tot i haver rebut indemnització del Ministeri de l'Interior, no consten als informes de sanitat i, per tant, no se les assisteix més enllà. 


I és que hi ha víctimes que denuncien que no han estat reconegudes com a tal tot i haver-ho sol·licitat per part del ministeri, perquè està establert que s'ha d'estar al lloc dels fets per rebre aquesta consideració. Les associacions de víctimes consideren que no poden quedar fora d'aquesta categoria els familiars de les persones que han mort en un atemptat, així com d'altres que estaven en el lloc de l'atac i que, tot i que no van patir conseqüències físiques, sí que en tenen de psicològiques, sigui pel que van presenciar o bé perquè van haver de socórrer ferits.

El dèficit de coordinació entre administracions, la falta d'empatia o d'atenció són algunes de les queixes en les quals més han insistit les víctimes els darrers anys. En aquests moments, segons la UAVAT, el ministeri "reconeix que només ha indemnitzar una tercera part" -amb un total de 7 milions d'euros- i que això vol dir que dues terceres parts -unes 200 persones- no han rebut atenció pública. Això passa perquè només reben ajut aquells que ho sol·liciten i no es busca proactivament els afectats des de l'administració.


De fet, Jofre Montoto, expert en seguretat i gihadisme a Catalunya, subratlla que a Catalunya no hi ha, com sí que per exemple existeix a Euskadi, una oficina d'atenció de les víctimes, amb la qual cosa els afectats s'han d'adreçar al Ministeri. "La finestreta d'atenció pública queda més lluny i no està estructurat un acompanyament per part de la Generalitat", assegura. La reclamació no se centra només en un aspecte econòmic, sinó d'assistència a nivell mèdic i psicològic.

Un pla contra la radicalització incomplet


Catalunya compta amb un procediment de Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització Extremista (Proderae) per part de Mossos. Josep Maria Estela, comissari en cap dels Mossos i que era cap de la regió policial de les Terres de l'Ebre quan es va produir l'explosió d'Alcanar en el qual van morir alguns membres del grup autor dels atemptats, assegura en una entrevista a NacióDigital que s'ha reforçat la prevenció i la detecció de la radicalització. També que s'ha millorat la coordinació entre cossos policials arran de la incorporació dels Mossos al Citco l'any 2018.


Però Montoto apunta que continua sense existir un pla global i multidisciplinar que vagi més enllà de l'enfocament policial i impliqui agents socials per detectar focus extremistes, siguin de caràcter gihadista o d'extrema dreta. "Amb el Proderae s'ha avançat, però, si se centra només en la vessant policial, és incomplet", assegura. I és que un dels interrogants que van caure a plom arran dels atemptats és què porta a uns joves aparentment integrats a Ripoll a cometre els atemptats.

Els darrers dies, Mossos ha impulsat una campanya de sensibilització sobre com arrelen els processos de radicalització violenta, tot i que en ple agost és més difícil que tingui un major impacte. Montoto diagnostica que la tasca de prevenció i detecció s'ha deixat, principalment, en mans de la policia en col·laboració amb la conselleria d'Educació i també amb Justícia en el cas de presons, però que hi ha altres àmbits susceptibles de radicalització als barris i altres actors que poden contribuir a desactivar-los. 

En tot cas, l'expert en gihadisme argumenta que la situació ha canviat respecte fa cinc anys perquè l'amenaça d'aquest tipus de terrorisme és menor malgrat que es mantingui l'alerta a nivell 4, és a dir, alta. "Estat Islàmic ha estat derrotat i ha deixat de controlar el territori entre Síria i Iraq, amb la qual cosa s'ha perdut l'efecte crida a l'hora de captar gent. L'efecte victòria, d'estar guanyant, és clau i en aquest moment ha desaparegut. Això no vol dir, però, que no pugui passar res perquè la ideologia continua, només cal veure el Sahel, la banya d'Àfrica o l'Afganistan", explica. Montoto afegeix que els darrers anys hi ha més consciència social sobre els processos de radicalització i que s'ha anat "perdent la por" de parlar amb serveis socials davant sospites. 

La detecció a les escoles com a objectiu


La formació i detecció de possibles casos als centres educatius ha estat un dels principals focus d'actuació. Per aquest motiu, després que l'aplicació del 155 endarrerís el desenvolupament del pla, els cursos 2018/19 i 2020/21, fins a 3.118 membres de l'àmbit docent han participat en 130 sessions, les quals han permès reunir informació de 187 possibles processos de radicalització violenta entre l'alumnat, si bé es tracta de casos vinculats tant al gihadisme com a l'extrema dreta, segons dades detallades pel conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, en una resposta parlamentària el passat maig.

En la majoria dels casos, però, només va haver d'intervenir els serveis d'educació i tan sols una part va requerir d'altres accions. Així, la Fiscalia de menors va obrir diligències informatives en tres ocasions, en una d'aquestes va intervenir la Direcció General d'atenció a la infància i l'adolescència (DGAIA) i, en una altra, els serveis socials. I en cap cas es va haver d'iniciar cap investigació policial que comportés detencions.

En total, el Proderae ha abordat 250 radicalitzacions violentes de tipus islamista o extrema dreta, entre 2019 i 2021, gairebé la meitat de les quals el primer any del trienni. On se n'haurien detectat més és a la regió policial metropolitana de Barcelona, amb 68, si bé és també la regió més poblada i, en proporció amb el nombre d'habitants, són també elevades les xifres a la Catalunya Central (41), Girona (35) i les Terres de l'Ebre (22).

Per fer-hi front, el Departament d'Interior ha realitzat 1.254 formacions a 30.902 membres de cossos policials, des de 2015. Una altra pota d'aquest treball és en l'àmbit de la justícia, on 2.013 funcionaris han estat formats en 44 activitats, també des del 2015. Des de llavors, s'han seguit 427 casos de radicalització en l'àmbit penal, essent el 2016 l'any de més activitat (133).

La desigualtat i la segregació com a caldo de cultiu


Just després de l'impacte per la barbàrie del 17-A, la ciutadania va reaccionar sota el clam "No tinc por" perquè els atemptats no paralitzessin la vida i no afectessin la cohesió social i la convivència. De fet, van ser múltiples les alertes que advertien que el gihadisme i la islamofòbia van de la mà i que és en la desigualtat -ja sigui per motius econòmics o religiosos- i en la segregació o la guetització on creixen els riscos de radicalització. Amb la crisi de la pandèmia, que s'ha enllaçat amb la derivada de la guerra a Ucraïna i el context d'inflació, augmenta el caldo de cultiu del qual s'alimenten els extremismes, que creixen a cop de fake news, estigmes i estereotips.   

De fet, si bé s'ha rebaixat la tensió per terrorisme gihadista, ha crescut en el cas dels atacs amb segell d'extrema dreta, un ascens que ha anat en paral·lel a un increment de la presència política d'aquestes forces. En el cas de l'Estat, en els darrers anys Vox s'ha consolidat al Congrés i ha augmentat la seva presència institucional. Montoto assenyala com l'extrema dreta ha crescut a França, com també ho ha fet a Polònia o Hongria, i posa com a exemple com Donald Trump ha donat ales al supremacisme blanc i a sectors ultrareligiosos. "Si repassem la història, la tendència és que vagi a més. Cada vegada que hi ha una crisi es busca el culpable, i el culpable és sempre el feble: la dona, el pobre, els immigrants", insisteix l'expert, que apunta la necessitat de "no repetir errors" ni "donar ales a l'enemic" amb un ús partidista d'una situació altament sensible.

Les incògnites i evasives que alimenten la conspiració


Amb la sentència de l'Audiència Nacional del maig de l'any passat que condemna -després de la rebaixa anunciada al juliol- a penes de 43, 36 i 8 anys de presó els tres únics acusats pels atemptats de Barcelona i Cambrils no s'han esvaït alguns interrogants sobre els atemptats. Incògnites que, juntament amb la negativa del PP i del PSOE de crear una comissió d'investigació al Congrés com la que es va fer amb els atemptats de l'11-M, han incrementat el malestar entre una part de les víctimes que reclamen saber la veritat, però que també han alimentat teories de la conspiració. De fet, la sentència del magistrat Alfonso Guevara, l'actuació del qual va ser controvertida durant el judici, s'emmarca en l'explosió d'Alcanar i no en els fets de la Rambla i Cambrils.


El vincle que va tenir l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el CNI continua sense estar aclarit perquè es va obviar durant la investigació. Una falta de resposta enverinada per les polèmiques declaracions de l'excomissari Villarejo, que va assegurar enmig d'un judici per una altra causa que hi havia interès per part de l'Estat de donar un "ensurt" a Catalunya abans de la tardor de l'1-O. La mort a l'explosió de l'imam de Ripoll -considerat l'ideòleg dels atemptats- també ha aglutinat ombra de dubte per part de l'acusació, tot i que la sentència resol que queda acreditat que sí que hi va perdre la vida. Que no quedés aclarit si la cèl·lula tenia connexions internacionals o per què no es va condemnar els autors pels delictes d'assassinat i temptativa -ho van ser per delictes d'organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius de caràcter terrorista i estralls en temptativa de caràcter terrorista- han estat altres qüestions assenyalades per l'acusació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació