08
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
18:23h
El pla d'estalvi d'energia anunciat pel govern espanyol no ha estat digerit amb consens. La reculada de la Moncloa en alguna de les mesures i les crítiques dels partits de l'oposició -amb el PP al capdavant- han obligat l'executiu de Pedro Sánchez a tornar a reunir els governs autonòmics amb l'objectiu d'"alinear" les polítiques d'eficiència energètica. De la trobada d'aquest dilluns, dos dies abans que entri en vigor el decret llei, n'ha sortit la negativa a retirar-lo o ajornar-lo, tal com ha explicat la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera. Fins a cinc autonomies, governades pel PP, n'havien demanat la retirada: Andalusia, Castella i Lleó, Madrid, Galícia i Múrcia.
La sessió telemàtica de la Conferència Sectorial d'Energia, Indústria i Comerç ha evidenciat el malestar per la falta de diàleg previ amb les autonomies. El secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, ja havia advertit abans de la reunió que hi ha imprecisions en el decret llei del govern espanyol, fet que genera "inseguretat jurídica" als sectors afectats.
El Govern comparteix els objectius de les mesures, però hi veu marge de millora en les formes. Per això, ha demanat endarrerir l'entrada en vigor del pla d'estalvi energètic per poder "acompanyar" els sectors afectats. Una voluntat finalment no atesa. Ribera ha volgut recalcar que Catalunya ha mostrat "preocupació" per com s'aplicaran els canvis, però no pel "fons" de les accions que es posaran en marxa. L'executiu de Sánchez promet que actuarà amb flexibilitat. Però això no ha satisfet la Generalitat, que ha titllat la reunió de "pèrdua de temps", perquè "no s'ha resolt cap dels dubtes generats ni s’ha tingut en compte cap de les crítiques i opinions que han sorgit", segons han indicat fonts governamentals a l'ACN.
El PP ha demanat la retirada del decret llei, que no es modificarà -així ho ha detallat Rivera-, davant la pressió de les comunitats autònomes. Al seu torn, el govern espanyol ha criticat les contradiccions dels conservadors, que ha titllat de "soroll i mentides". Sobre el pla de contingència que la Moncloa ha d'enviar a Brussel·les aquest setembre, la vicepresidenta espanyola ha dit que el govern escoltarà propostes fins a finals d'agost. Ribera ha destacat la voluntat d'"aportar" de les autonomies.
Des de Lanzarote, on és de vacances, Sánchez ha afirmat que estalviar energia és plantar cara a les conseqüències de la guerra i també estalviar en la factura elèctrica. Ha demanat al PP "unitat, responsabilitat i solidaritat" per complir amb les peticions de la UE davant el "xantatge energètic de Putin". També ha lamentat tenir una oposició "negacionista" que es nega a complir les lleis.
Els països de la Unió Europea han aprovat en les últimes setmanes una retallada del consum energètic que finalment no serà lineal i que, en el cas de l'Estat, s'aproximarà al 7%. D'acord amb el pla d'estalvi validat la setmana passada al consell de ministres, s'aplicaran topalls de temperatura per a l'aire condicionat i la calefacció. Inicialment, es va establir que l'aire condicionat s'havia de fixar en un mínim de 27 graus en edificis administratius, hotels, cinemes, estacions de tren, aeroports i museus. Pocs dies després, el govern estatal va deixar la porta oberta al fet que la restauració i els comerços poguessin situar els aparells de climatització a un mínim de 25 graus.
La pretesa flexibilitat de les mesures -així ho va argumentar Ribera, per la intenció d'adaptar-se a les recomanacions de la legislació laboral- no va convèncer els governs autonòmics. Des de Catalunya, per exemple, s'han reclamat excepcions en el topall de temperatures, per exemple, en les estacions de transport públic o en locals on s'hi emmagatzemin aliments. La Generalitat també veu "impossible" disposar aquesta mateixa setmana d'un sistema de tancament automàtic a tots els establiments climatitzats de titularitat pública: entre el 20% i el 25% no en tenen en aquests moments.
En el paquet de mesures d'estalvi energètic, que es preveu aplicar fins l'1 de novembre del 2023, també es va detallar que la calefacció haurà d'estar situada a un màxim de 19 graus. El decret llei, pensat per combatre un escenari de dificultats en l'abastiment energètic pels efectes derivats de la guerra a Ucraïna, també estableix un pas endavant en el teletreball i limitacions en l'ús de la llum en aparadors i edificis públics en horari nocturn, accions que ja han topat amb la negativa del govern madrileny, presidit per Isabel Díaz Ayuso, el més bel·ligerant amb el pla dissenyat per la Moncloa.
De fet, la negativa d'Ayuso a aplicar el decret validat pel govern espanyol ha fet evidents les primeres discrepàncies entre la presidenta de la Comunitat de Madrid i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Les crítiques de Feijóo a la "improvisació" de l'executiu espanyol -amb la petició inclosa de la convocatòria d'una conferència de presidents autonòmics- han quedat aigualides per les discrepàncies discursives amb la dirigent madrilenya. També en la carpeta energètica, Ayuso ha actuat per lliure, allunyada del guió fixat per Feijóo.
La sessió telemàtica de la Conferència Sectorial d'Energia, Indústria i Comerç ha evidenciat el malestar per la falta de diàleg previ amb les autonomies. El secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, ja havia advertit abans de la reunió que hi ha imprecisions en el decret llei del govern espanyol, fet que genera "inseguretat jurídica" als sectors afectats.
El Govern comparteix els objectius de les mesures, però hi veu marge de millora en les formes. Per això, ha demanat endarrerir l'entrada en vigor del pla d'estalvi energètic per poder "acompanyar" els sectors afectats. Una voluntat finalment no atesa. Ribera ha volgut recalcar que Catalunya ha mostrat "preocupació" per com s'aplicaran els canvis, però no pel "fons" de les accions que es posaran en marxa. L'executiu de Sánchez promet que actuarà amb flexibilitat. Però això no ha satisfet la Generalitat, que ha titllat la reunió de "pèrdua de temps", perquè "no s'ha resolt cap dels dubtes generats ni s’ha tingut en compte cap de les crítiques i opinions que han sorgit", segons han indicat fonts governamentals a l'ACN.
El PP ha demanat la retirada del decret llei, que no es modificarà -així ho ha detallat Rivera-, davant la pressió de les comunitats autònomes. Al seu torn, el govern espanyol ha criticat les contradiccions dels conservadors, que ha titllat de "soroll i mentides". Sobre el pla de contingència que la Moncloa ha d'enviar a Brussel·les aquest setembre, la vicepresidenta espanyola ha dit que el govern escoltarà propostes fins a finals d'agost. Ribera ha destacat la voluntat d'"aportar" de les autonomies.
Des de Lanzarote, on és de vacances, Sánchez ha afirmat que estalviar energia és plantar cara a les conseqüències de la guerra i també estalviar en la factura elèctrica. Ha demanat al PP "unitat, responsabilitat i solidaritat" per complir amb les peticions de la UE davant el "xantatge energètic de Putin". També ha lamentat tenir una oposició "negacionista" que es nega a complir les lleis.
Els països de la Unió Europea han aprovat en les últimes setmanes una retallada del consum energètic que finalment no serà lineal i que, en el cas de l'Estat, s'aproximarà al 7%. D'acord amb el pla d'estalvi validat la setmana passada al consell de ministres, s'aplicaran topalls de temperatura per a l'aire condicionat i la calefacció. Inicialment, es va establir que l'aire condicionat s'havia de fixar en un mínim de 27 graus en edificis administratius, hotels, cinemes, estacions de tren, aeroports i museus. Pocs dies després, el govern estatal va deixar la porta oberta al fet que la restauració i els comerços poguessin situar els aparells de climatització a un mínim de 25 graus.
La pretesa flexibilitat de les mesures -així ho va argumentar Ribera, per la intenció d'adaptar-se a les recomanacions de la legislació laboral- no va convèncer els governs autonòmics. Des de Catalunya, per exemple, s'han reclamat excepcions en el topall de temperatures, per exemple, en les estacions de transport públic o en locals on s'hi emmagatzemin aliments. La Generalitat també veu "impossible" disposar aquesta mateixa setmana d'un sistema de tancament automàtic a tots els establiments climatitzats de titularitat pública: entre el 20% i el 25% no en tenen en aquests moments.
En el paquet de mesures d'estalvi energètic, que es preveu aplicar fins l'1 de novembre del 2023, també es va detallar que la calefacció haurà d'estar situada a un màxim de 19 graus. El decret llei, pensat per combatre un escenari de dificultats en l'abastiment energètic pels efectes derivats de la guerra a Ucraïna, també estableix un pas endavant en el teletreball i limitacions en l'ús de la llum en aparadors i edificis públics en horari nocturn, accions que ja han topat amb la negativa del govern madrileny, presidit per Isabel Díaz Ayuso, el més bel·ligerant amb el pla dissenyat per la Moncloa.
De fet, la negativa d'Ayuso a aplicar el decret validat pel govern espanyol ha fet evidents les primeres discrepàncies entre la presidenta de la Comunitat de Madrid i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Les crítiques de Feijóo a la "improvisació" de l'executiu espanyol -amb la petició inclosa de la convocatòria d'una conferència de presidents autonòmics- han quedat aigualides per les discrepàncies discursives amb la dirigent madrilenya. També en la carpeta energètica, Ayuso ha actuat per lliure, allunyada del guió fixat per Feijóo.