entrevista

Marc Castellnou: «Els incendis de baixa intensitat són una vacuna contra els grans incendis»

El cap del GRAF posa en perspectiva l'estratègia des de la qual cal afrontar el combat contra els focs més devastadors en temps del canvi climàtic i insisteix a gestionar la superfície forestal

per Sílvia Berbís, Tivissa | 2 d'agost de 2022 a les 07:00 |
Marc Castellnou, al parc de Tivissa, el seu poble. | Sílvia Berbís
Marc Castellnou va néixer fa 50 anys a Tivissa, a la Ribera d'Ebre, i als 11 ja va veure cremar la serra de Llaberia, a tocar de casa seva. Mig segle i sempre veient o apagant focs. Fins convertir-se en un expert en incendis, una de les veus més autoritzades en l'àmbit internacional d'aquest assumpte.

Entendre el foc al bosc és segurament la millor estratègia per combatre'l i l'inspector en cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), ho fa com poca gent al món. I, sobretot, el seu discurs se centra en les causes, en els factors que el provoquen. 


- Li ve de casta...

- Si des de petit, amb el pare, amb l'avi… la tradició familiar, un no sap fer gran cosa més, però bé, si has nascut a les Terres de l'Ebre els focs els veus ràpidament, no és res nou. 


- Els d'ara, però, no són aquells…

- Ara són més intensos i més ràpids, i també abans hi havia molta menys superfície forestal, perquè hi havia molt més conreu i ara no n'hi ha tant. Per exemple Tivissa, el meu municipi, ha triplicat la superfície forestal des que vaig néixer, i tot ha estat arran de la pèrdua agrícola i l'abandonament del món rural, especialment a l’Ebre, fet que crea una gran continuïtat de superfície forestal no gestionada, i això genera un major risc d'incendi. L'incendi de la Torre de l'Espanyol del 2019 no hauria estat possible 15 anys enrere. Els incendis actuals tenen més territori per cremar i, pel canvi climàtic, ho poden fer a molta més intensitat. 


- En un segle s’ha multiplicat la superfície forestal a Catalunya. 

- Al tombant de segle XIX al XX hi havia un 5% de massa forestal, molt menys que ara, i a part la cultura del foc estava molt present i a més la gestió del bosc era molt intensa, es pasturava, treien llenya, aprofitaven moltes parts i la càrrega de vegetació per cremar era molt més baixa. El meu avi quan apagava un foc era foc de superfície i d'alta intensitat en veien molt pocs. De fet, als noranta quan deien que un foc saltava carreteres era molt estrany, era notícia, ara és normal que ho faci sense problema, i la gent està acostumada a veure aquests comportaments. En vint anys hem normalitzat coses que són molt extremes. 

"En 20 anys hem normalitzat coses que són molt extremes"

- Quin ha estat el punt d’inflexió cap als focs de sisena generació?

- El 2017 es va produir la inflexió amb els incendis de Portugal, que maten  64 civils, a Sud-àfrica, a Grècia, als Estats Units… i ens adonem a escala global que alguna cosa està canviant, i els analistes ens adonem que ha aparegut la sisena generació i que estem en una onada de grans incendis que recorrerà el planeta per canviar-lo.  És la manera com els ecosistemes s'estan adaptant al canvi climàtic i no és nou, l'anterior vegada que això va passar és la petita edat de gel, entre els segles XV I XVI i també hi va haver una onada. Cada canvi ha vingut acompanyat d'una onada de grans incendis que canvia els ecosistemes del planeta.

- Per tant, tenen la sensació que combatre’ls és lluitar contra un procés natural?

- En l’aspecte natural no passa res amb el foc, el que passa és que perdem moltes qüestions humanes, valors, economia, i per la manera com hem gestionat els boscos, que els hem empobrit, els ha fet més dèbils, per tant hauríem d'acompanyar aquests boscos, ajudar-los, perquè les anteriors vegades que això ha passat els ecosistemes estaven molt més sans que ara.
 

Consultant les condicions meteorològiques, el passat dijous. Foto: S.B.


- Com tenim els nostres boscos d’estressats?

- Els boscos estan totalment estressats perquè tenen un clima que no és el que tenien quan van néixer, és com una família a la que li han tallat el sou. El canvi climàtic va molt més ràpid del que podíem imaginar, però com a societat volem protegir els boscos d’una forma insistent, perquè els volem conservar com són i hem de ser conscients que no els conservarem com són perquè necessiten adaptar-se al canvi climàtic. O sigui, no és només el canvi climàtic, és també un problema de comprensió i de cultura forestal de la nostra societat, i evidentment la continuïtat forestal està lligada a l'abandonament rural i aquest abandonament està lligat al tipus de consum que tenim.

"Els boscos estan estressats perquè tenen un clima que no tenien quan van néixer. Volem conservar-los com són, però no passarà perquè s'han d'adaptar al canvi climàtic"
 
- El consum que fem pot contribuir a crear un territori més capaç d’aturar incendis?

- Nosaltres com a societat tendim a consumir un producte barat en grans superfícies en lloc de consumir producte local, que evidentment té uns costos diferents, però també unes repercussions sobre el paisatge i sobre la manera com vivim. Com a societat no tenim aquesta percepció aquest lligam sobre el territori i això ens fa extremadament vulnerables, però, tot i això, encara insistim en només preocupar-nos-en quan li passa alguna cosa, però no som capaços d’invertir en el territori. I les Terres de l’Ebre són una evidència a Catalunya pel que fa a abandonament.

- Cada decisió personal influeix...

- Però cada vegada cuidem menys el territori i l’estem explotant més. S’està fent un pla de país pel que fa a energies renovables en el qual s’ocupa un territori i se l’explota però no shi ’invertix, i hauria de ser proporcional, l’ús i la inversió, i ens preocupem molt quan crema però llavors seguim explotant el territori i fent lleis des de la ciutat que només afavorixen al que hi viu i penalitzen a qui viu al camp. Hem de ser conscients que el problema dels grans incendis que estem veient ara són conseqüència de les decisions que hem pres com a societat, i més que plorar el que hauríem de fer és acceptar-ho o, en tot cas, fer el possible per canviar-ho, però no seguir queixant-nos.

"Tendim a consumir un producte barat en grans superfícies i no local, i això té repercussions sobre el paisatge i la manera com vivim"

- La gestió dels boscos com s’ha de fer?

- S’ha de deixar que madurin, i els nostres boscos se’ls ha d’ajudar a ser diversos i a tindre estructures sanes. Fer això no és fàcil ni és directe. Gestionar un bosc no és explotar-lo ni tallar per treure fusta, és garantir que el bosc maduri, que tingui estructures per mantenir la seua densitat sana, això vol dir que l’ecosistema és complet. I permetre diferents usos i maneres de renovar. La silvicultura, que és la ciència de renovar els boscos, és molt vella, però el que no ens podem permetre és dir, no toqueu aquests boscos que són naturals, per ser naturals hauríem de deixar que funcionessin de forma natural, i això inclou els incendis de llamp, les plagues, tenir grans quantitats d’animals herbívors que ara no tenim i, per tant, si fan falten components naturals hem d'intervenir si volem que funcionin de forma natural. Ara els nostres boscos necessiten renovar-se i, per tant, necessiten forats per anar-se renovant per tal que el nou bosc que neixi i s'adapti al clima actual que tenim. Si nosaltres frenem això i evitem això perquè volem protegir els nostres boscos, bàsicament ho farà de cop una gran pertorbació que serà un gran incendi. 


- Ho estem veient…

- Hem vist incendis de centenars de milers d'hectàrees a diversos llocs del planeta i molt propers, com pot ser Grècia, Portugal o el nord de França, i hem de ser conscients que aquí estem en aquesta amenaça. Si no permetem als focs de llamp que facin el forat ho hauríem de fer nosaltres gestionant o tenint permetent pastures o fent altres usos, però el que no podem permetre és que sigui un museu que no el toqui ningú perquè llavors el que fa és acumular energia i acaba sent un risc per a la societat, per a les vides, per a les persones, per als nostres bens i per a l’ecosistema perquè aquests incendis de gran intensitat són devastadors, esterilitzen l’ecosistema i no permeten que es regeneri de forma natural. No decidir res o decidir no fer res implica deixar-ho tot per què en un dia desaparegui.
 
- I això és el que estem fent ara? No fer res?

- Sí, moltes vegades no fem res, davant del dubte no fem res. Moltes vegades per no perjudicar una espècie en concret posem en risc tota l’espècie i les altres, per protegir una papallona, una tortuga o un ocell posem en risc tot l’ecosistema que conté les altres espècies. Per protegir a cent podem posar en risc un, però no pot ser que per protegir un en posem en risc cent, i el que està passant és que davant del risc de fer alguna cosa que pugui comportar un canvi el que es fa és no fer res i això el que provoca és que s’acumuli energia per fer un canvi a gran escala i devastador. Llavors hauríem de ser capaços de gestionar un territori a petita escala per tindre impacte a gran escala. Tu et pots permetre gestionar 10 hectàrees d’un massís forestal com el del Port per protegir-lo contra grans incendis. El que no pot ser és dir no toquem 10 hectàrees i llavors posem en risc les 40.000. 
 

Marc Castellnou, al parc de Tivissa, el seu poble. Foto: Sílvia Berbís


- Si no permetem focs de llamp de petita escala, continuem plantejant una estratègia des de la por?

- Sempre estem plantejant estratègies des de la por perquè som una societat conservadora, sempre estem prenent les decisions partint de no perdre el que tinc i el que cal és prendre decisions per crear el que tindrem demà. Està clar que amb aquest nou clima, el que tenim ara no és el que tindrem demà, llavors si la nostra aposta és aferrar-nos al que tenim ara no estem construint el demà, no tenim cap impacte sobre el demà. En un incendi forestal quan es prenen decisions s’està decidint quin paisatge et quedarà demà. Llavors estem enfrontant uns problemes de forma defensiva quan ho hauríem de fer de forma creativa, i això ens fa dèbils perquè ens estem enfrontant al futur mirant-lo d’esquena, i així tens molt poca visió del que vindrà. 

"Ens estem enfrontant al futur mirant-lo d’esquena, i així tens molt poca visió del que vindrà"

- Vostès que estudien què passa, tenen prou veu a l’hora de decidir les estratègies a prendre?

- Tenim veu per dir: compte que les coses no van com estava descrit que anirien i de fet des de fa 4 anys estem dient que les coses van tortes. Aquest estiu del 2022 l’únic que ha fet és posar en evidència que el que estàvem dient no era una exageració sinó que és on estem anant. És molt difícil que una societat accepti que no va bé, però Catalunya a poc a poc s'està fent. O sigui, el primer pas perquè algú es curi és que accepti que està malalt, i Catalunya està fent aquest pas a poc a poc, però l’està fent.

- Per tant els focs petits haurien d'existir, però això és una pressió...

- Serien bons, són vacunes, està clar que són una pressió per nosaltres i és una pressió portada als tribunals constantment. O sigui, no apagar un incendi el més ràpid possible és motiu de judicialització, encara que aquell incendi petit és el que t’ajudaria a apagar el gran després, però bé, és qüestió d’anar-ho explicant. No és un tema que solucionarem nosaltres, potser la propera generació serà capaç de solucionar-ho, però s’han de posar les bases perquè això sigui possible.

- És la responsabilitat de la nostra generació?

- Sí, ja que ho hem espatllat, com a mínim posar les bases per al remei per tal que algú altre ho faci. Tot és bàsicament interessos o models, però hem de pensar que tenim un canvi climàtic que no sabem com anirà i que el dia de demà necessitarem tenir la màxima biodiversitat possible, perquè com més opcions tingues, més possibilitats hi ha que allò que pugui anar bé per al dia de demà, ho tinguis. Si no apostem per conservar aquesta biodiversitat, ens podem trobar que el dia de demà no sigui el que pot sobreviure i, per tant, que ens quedem sense res. Per tant, no hauríem de pensar egocèntricament en el que tenim, sinó en com les decisions que prenen impactaran sobre les opcions del dia de demà. Per això estem vivint un moment creatiu, però no hauríem de prendre decisions per defensar el nostre, sinó per crear les màximes opcions per demà. És un acte de ser generosos com a generació que hem viscut l'abundància, ser capaços de prendre decisions amb humilitat per a la generació que vindrà.

- Això costa...

- I això costa i en l'àmbit d'incendis aquest és el gran repte. Aquest juny el repte era no perdre 100.000 hectàrees al Pirineu, i això va suposar prendre decisions de prioritzar i acceptar que incendis que no podien sortir d’on estaven creixessin perquè ens concentràvem en incendis que si creixien podien devastar 100.000 hectàrees al Pirineu, no és una qüestió de mida, és que en aquesta dimensió hi ha molt ecosistema que se’n va. És una mida que no hem vist mai, però per primera vegada al juny hi havia un incendi que podia afectar tota la vall del Segre, perquè una tempesta va deixar 28 llamps i vam haver de córrer, llavors cadascú es mira el seu incendi, cadascú es queixa, però una visió general no la té tothom i aquest exercici Bombers ja l’ha fet i en l'àmbit polític es comença a entendre.

"L'incendi d'Artesa va ser una primera al que vindrà, que poden ser incendis de 300 o 500.000 hectàrees"

Va ser la primera finestreta a mirar el que vindrà, que no seran de 100.000 hectàrees, sinó de 300 o 500 mil. Sempre he dit que l’incendi de la Torre de l’Espanyol del 19 va ser devastador, de 6.000 hectàrees, però ens hi jugàvem l’entrada a tot el Montsant i cap a Prades, que és l’incendi d’unes 30.000. Les 6.000 van ser un tallafoc per 20 anys per l’incendi que pot vindre per Almatret i Mequinensa cap a Reus travessant el Montsant i Prades. Un incendi amb tota la seua devastació és també una vacuna per a aquell gran incendi que és possible.

- Antigament, potser ja el tenien aquest coneixement. També sembla que fa molts anys que parlem de seguretat en el cas de les urbanitzacions. La legislació de protecció és suficient?

- Ja fa molt temps que se’n parla. Cal netejar i les cases s’han d’autoprotegir, és a dir, quan una urbanització rep l’impacte d’un cap d’incendi és molt difícil aguantar aquell incendi, per tant si les cases estan autoprotegides ja no tenen càrrega de combustible al voltant, i estan separades de la vegetació, llavors la casa aguanta l’impacte, es crema el jardí i ja està. Altra cosa és que hi ha molta jardineria que és molt inflamable, les tanques de xiprer o les tanques de bruc sec, o les pèrgoles amb bruc sec, i encén els focus secundaris. A part hem d’entendre que la major part de prevenció d’incendis es va fer als anys noranta, i els incendis actuals són molt més ràpids i intensos. Incendis com el de Miami, o el de Mont-roig del Camp del 2007 o de Maçanet de la Selva el 2003, que són incendis que entren en urbanitzacions i afecten cases estaven al voltant dels 30-40.000 kilowatts metre d’energia. El del Pont de Vilomara de fa uns dies estava en 127.000 kilowatts/metre, o sigui tres vegades més potent pel que fa a energia.

- Diguem que intentem adaptar-nos, però els incendis actuals ens salten per sobre.

- Són més potents, si tu tens un vidre contraincendis que és fins a 10.000 kilowatts aguantarà això, però si l’incendi és de 30.000 farà un pet. I és el que ens passa ara, tenim franges o prevencions per a incendis d’entre 8.000 i 12.000 kilowatts i tenim incendis de 120.000, no funciona.

- Fins a quin punt hi veu risc en urbanitzacions al voltant de Tortosa per exemple, o al Port? S'hi està fent la gestió d'autoprotecció?

- Totes aquestes estan en risc, moltes d’elles tenen la franja, s’ha fet gestió, però cal actualitzar-ho, i continuar rebaixant la vegetació dins. Hi ha risc, sí, totes saben els riscos que tenen, però evidentment els incendis forestals d’alta intensitat l’impacte no és com estava dissenyat. La zona del Port és on una de les zones que tindrà més risc, fa un temps  que hi plou molt, però en el moment que s’assequi la càrrega allà és molt més bèstia que la que puguis tenir baix a Tortosa i a les urbanitzacions del litoral, la càrrega aquí a les Terres de l'Ebre és més baixa perquè és un lloc més sec que per exemple sud de França o literal gironí o barceloní. Però cal revisar-les, cal separar les cases de la vegetació, cal no tindre tanques inflamables. Les típiques parres de tota la vida són a prova d’incendis.

"El que no pot ser és que entre tots deixem de fer gestió forestal perquè hem de protegir propietats privades"

- Tot això té un cost…

- Sí, però el que no pot ser és que perquè uns visquin en unes urbanitzacions o unes cases en unes zones privilegiades, la resta de societat hagi d’estar menys protegida perquè se’ls ha de protegir a ells. Quan un vol construir una nau industrial ha de posar les mesures de prevenció, llavors quan un construeix una casa que està en una zona de risc d’incendi hauria de tenir les mesures de prevenció fetes, i això ha d’anar a càrrec seu, no pot anar a càrrec de tota la societat. El que no pot ser és que entre tots deixem de fer gestió forestal perquè hem de protegir propietats privades. Aquella propietat privada que ha assumit viure allà té un privilegi, però té un cost diferent. I hauríem de ser clars en això.

Marc Castellnou, dins d'un dels vehicles del cos. Foto: S.B.


- Comenta l'alta càrrega que tenim al Port, quina gestió s'hi fa?

- Els dels Ports és un parc natural i evidentment s’està fent molta poca gestió forestal. Està clar que la prioritat del parc és protegir les espècies i la biodiversitat que hi ha allà, però hem de ser conscients que no gestionar aquell espai i no tenir espais oberts implica dificultats d’extinció d’incendis i podem tindre el cas d’incendi que cremi gran part del parc natural dels Ports. Per tant, tota la feina feta durant anys se’n pot anar. S’ha d’arribar a tenir una diversitat d’estructures forestals al parc que permeti que l’incendi no agafi inèrcia i aquest és un dels temes dels quals se n’està parlant per posar-hi remei. 

- Ja vam començar amb un juny molt complicat, com veieu l’agost?

- És un mes que s'allunya dels solsticis i poden arribar les típiques tempestes d’agost, és l’esperança que tenim. La previsió meteorològica és que tornarem a tindre un agost extremadament càlid, però la possibilitat de tempestes és la que ens comença a alliberar del risc. Evidentment som a la meitat d’estiu, i queda la segona meitat, i això portarà problemes però les zones de risc estan al Prepirineu, i no pas a les Terres de l’Ebre, on aquest 2022 és un any que la primavera i l’hivern ha plogut molt, i diguem que aquest agost podem arribar a una campanya normal, però no extrema com es viu al nord de Catalunya.

- La nostra generació ens hem d’acostumar a viure sempre amb aquest estrès als estius pel risc?

- De la mateixa manera que t’has d’acostumar a viure amb el risc de la grip, i ara amb el risc de la Covid, també amb el risc d’incendi i saber que també hi ha una vacuna, que són els incendis de baixa intensitat. Tu pots escollir no vacunar-te i afrontar les conseqüències i també pots escollir no gestionar els teus boscos i afrontar les conseqüències. Per tant, són decisions que la societat pren de forma conscient i ha d’assumir les conseqüències. El que no pot ser és prendre decisions i després queixar-te i predicar el contrari, per tant, és evident que hem d’aprendre a conviure amb els incendis, jo vaig néixer l’any 72 i n’he vist tota la vida a aquest territori i no es veu un final, i ara en tenim menys, però són més ràpids i més intensos i això anirà a més cada vegada.

"Tu pots escollir no vacunar-te i afrontar les conseqüències i també pots escollir no gestionar els teus boscos i afrontar les conseqüències"

- Vista la importància d'investigar com actuen els incendis actuals, com s'explica que els cossos no tingueu partida per a investigació?

- Bé els cossos d’emergències no en tenim, la tenen els centres de recerca, que és com ha de ser, però els cossos d’emergència sí que fem recerca a l’hora d’aportar les dades, la nostra experiència i el nostre coneixement. Els Bombers som sensors recollint dades, per tant, no se’ns paga per fer recerca, sinó per apagar incendis, però per apagar incendis es necessita fer recerca, està bastant entrellaçat tot. El que sí que estem garantint és que la recerca tingui accés al món real, ja no és com fa 10 anys que la recerca deia una cosa i el món operatiu deia amén. Ara és el món operatiu el que diu com són les coses i la recerca que hi ha de posar validesa, i en aquest sentit hi ha hagut un canvi important.

- En el seu cas, continua estudiant?

- Sí, he fet cinquanta anys, tinc 2 nens i una nena i m’he matriculat a un doctorat de física atmosfèrica i en això estem treballant perquè ho necessitem, veure com els incendis interaccionen amb l’atmosfera i s’estan fent cada vegada més intensos perquè tenen més energia. Aquest era un buit de coneixement que hi havia i ens hi hem posat.

"Un cos de Bombers sempre necessita renovació de recursos, però en aquest moment el que més ens cal és gestió de territori"

- I de recursos, com anem?

- Estem millorant, s’estan renovant les generacions perquè hi havia moltes jubilacions i ens havíem quedat bastant pelats i s’estan renovant els recursos materials. Evidentment, un cos de Bombers sempre necessita renovació de recursos, però en aquest moment Bombers el que necessita és gestió de territori. Nosaltres no ens podem quedar sense recursos ni renovació, però el que no podem fer és no tenir un territori gestionat perquè per molts recursos que tinguis si no tens com fer-los servir sobre el territori no podràs fer res, llavors la urgència en aquest moment és la urgència del territori.

- I qui l’hauria de fer?

- La societat, el món privat i el món públic, però sobretot s’han de fer lleis que ho permetin, perquè fins aquest moment hem legislat perquè gairebé no es pugui fer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació