27
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
10:30h
La taula de diàleg no es reuneix des del 15 de setembre al Palau de la Generalitat. L'escenari polític ha canviat molt des d'aquell contacte entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la plaça de Sant Jaume, preludi d'una trobada entre governs que havia de reprendre la resolució del conflicte polític. Aquell dia, el president espanyol va expressar que l'espai de negociació entre executius havia d'avançar sense presses. Han hagut de passar deu mesos per convocar una altra reunió de la taula, teixida amb una nova arquitectura metodològica, per les desconfiances derivades del Catalangate.
Quan els representants de les dues delegacions s'asseguin aquest dimecres al matí a la Moncloa -hi haurà quatre consellers i quatre ministres- maduraran els primers acords parcials, centrats en la desjudicialització del procés i la protecció del català, tal com han apuntat fonts governamentals a NacióDigital i havia avançat aquest diari el 9 de març passat. La cita de Madrid d'aquesta última setmana de juliol, anunciada in extremis, posarà a prova el recorregut del diàleg, que ha seguit un sender tortuós, fins ara despullat de resultats.
S'espera que les concrecions que sorgeixin de la mesa trepitgin el terreny de la repressió judicial -les causes vinculades al procés s'acumulen als jutjats- i les reformes legislatives, cap de tan citada en els darrers dies com la del delicte de sedició, que suposa revisar el Codi Penal. Els dos governs es van comprometre a anunciar enteses quan es fessin reunions públiques, i la Generalitat ha insistit -sempre prudent sobre el contingut de les converses- que Espanya ha d'actualitzar el seu marc normatiu per adequar-lo a l'europeu. És el que han madurat en privat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el seu homòleg a l'executiu espanyol, el ministre Fèlix Bolaños, en contacte permanent per reconstruir les relacions ferides per l'espionatge. Tots dos encapçalaran els equips, integrats pels també consellers Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga -part catalana- i els ministres Miquel Iceta, Isabel Rodríguez i Yolanda Díaz -part espanyola.
Com va passar el setembre passat a Barcelona, a la taula de diàleg no hi serà present cap representant de Junts. Tot i que la recerca d'una negociació política amb l'Estat figura en les prioritats delpla de Govern avalat pels consellers dels dos socis, Junts s'ha desmarcat d'una estratègia que només avala ERC, gestada en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. La formació capitanejada per Jordi Turull entén que ha arribat el moment de "forçar una negociació real", que considera que no s'està produint. El partit, que en el procés congressual va situar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per activar l'alternativa a la taula de diàleg -de definició inconcreta-, pensa que ERC s'ha allunyat dels objectius de l'amnistia i l'autodeterminació.
Els republicans, al seu torn, intenten fer pedagogia sobre el recorregut complex que implica el procés de negociació d'un conflicte polític que volen conduir fins a un referèndum, treballen per assolir pactes parcials que permetin generar uns efectes similars als de l'amnistia -terme que la Moncloa continua rebutjant- i insta els socis a no "debilitar" l'independentisme amb entrebancs al diàleg. Necessiten, això sí, que la relació amb el govern espanyol aporti fruits tangibles. El viratge, un altre, de Sánchez cap a la majoria que li va permetre mantenir-se a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura és el que ERC vol esprémer. A la tardor se sabrà si el camí és transitable.
Abans, però, hi haurà focs artificials al Parlament. La reunió que de forma tan discreta s'ha bastit entre la Generalitat i la Moncloa ha acabat coincidint amb l'obertura de judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que també ho és de Junts. ERC i CUP, així com els grups parlamentaris de l'oposició, ja han fixat posició sobre Borràs, a qui demanen que faci un pas al costat, moviments que l'aboquen a la suspensió. La mesa de la cambra catalana es reunirà dijous per prendre una decisió definitiva sobre la presidenta mentre se succeeixen les converses a Junts per afinar el relat i quadrar el següent pas, entre travesses de noms per substituir Borràs, que no ha canviat de discurs.
Mentre ERC i CUP es remeten al reglament del Parlament -situant el cas com de presumpta corrupció-, el partit de la presidenta conjuga el lawfare, vocabulari que serveix per discutir l'abast de la desjudicialització del conflicte que persegueix la taula de diàleg. ERC no se sent interpel·lada per aquest marc discursiu. El juliol de l'onada de calor mesclarà el desglaç de les relacions entre la Generalitat i la Moncloa amb la temperatura disparada del Parlament. La setmana promet agitació.
Quan els representants de les dues delegacions s'asseguin aquest dimecres al matí a la Moncloa -hi haurà quatre consellers i quatre ministres- maduraran els primers acords parcials, centrats en la desjudicialització del procés i la protecció del català, tal com han apuntat fonts governamentals a NacióDigital i havia avançat aquest diari el 9 de març passat. La cita de Madrid d'aquesta última setmana de juliol, anunciada in extremis, posarà a prova el recorregut del diàleg, que ha seguit un sender tortuós, fins ara despullat de resultats.
S'espera que les concrecions que sorgeixin de la mesa trepitgin el terreny de la repressió judicial -les causes vinculades al procés s'acumulen als jutjats- i les reformes legislatives, cap de tan citada en els darrers dies com la del delicte de sedició, que suposa revisar el Codi Penal. Els dos governs es van comprometre a anunciar enteses quan es fessin reunions públiques, i la Generalitat ha insistit -sempre prudent sobre el contingut de les converses- que Espanya ha d'actualitzar el seu marc normatiu per adequar-lo a l'europeu. És el que han madurat en privat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el seu homòleg a l'executiu espanyol, el ministre Fèlix Bolaños, en contacte permanent per reconstruir les relacions ferides per l'espionatge. Tots dos encapçalaran els equips, integrats pels també consellers Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga -part catalana- i els ministres Miquel Iceta, Isabel Rodríguez i Yolanda Díaz -part espanyola.
Com va passar el setembre passat a Barcelona, a la taula de diàleg no hi serà present cap representant de Junts. Tot i que la recerca d'una negociació política amb l'Estat figura en les prioritats delpla de Govern avalat pels consellers dels dos socis, Junts s'ha desmarcat d'una estratègia que només avala ERC, gestada en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. La formació capitanejada per Jordi Turull entén que ha arribat el moment de "forçar una negociació real", que considera que no s'està produint. El partit, que en el procés congressual va situar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per activar l'alternativa a la taula de diàleg -de definició inconcreta-, pensa que ERC s'ha allunyat dels objectius de l'amnistia i l'autodeterminació.
Els republicans, al seu torn, intenten fer pedagogia sobre el recorregut complex que implica el procés de negociació d'un conflicte polític que volen conduir fins a un referèndum, treballen per assolir pactes parcials que permetin generar uns efectes similars als de l'amnistia -terme que la Moncloa continua rebutjant- i insta els socis a no "debilitar" l'independentisme amb entrebancs al diàleg. Necessiten, això sí, que la relació amb el govern espanyol aporti fruits tangibles. El viratge, un altre, de Sánchez cap a la majoria que li va permetre mantenir-se a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura és el que ERC vol esprémer. A la tardor se sabrà si el camí és transitable.
Abans, però, hi haurà focs artificials al Parlament. La reunió que de forma tan discreta s'ha bastit entre la Generalitat i la Moncloa ha acabat coincidint amb l'obertura de judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que també ho és de Junts. ERC i CUP, així com els grups parlamentaris de l'oposició, ja han fixat posició sobre Borràs, a qui demanen que faci un pas al costat, moviments que l'aboquen a la suspensió. La mesa de la cambra catalana es reunirà dijous per prendre una decisió definitiva sobre la presidenta mentre se succeeixen les converses a Junts per afinar el relat i quadrar el següent pas, entre travesses de noms per substituir Borràs, que no ha canviat de discurs.
Mentre ERC i CUP es remeten al reglament del Parlament -situant el cas com de presumpta corrupció-, el partit de la presidenta conjuga el lawfare, vocabulari que serveix per discutir l'abast de la desjudicialització del conflicte que persegueix la taula de diàleg. ERC no se sent interpel·lada per aquest marc discursiu. El juliol de l'onada de calor mesclarà el desglaç de les relacions entre la Generalitat i la Moncloa amb la temperatura disparada del Parlament. La setmana promet agitació.