26
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
16:10h
La nova trobada de la taula de diàleg ja té dia i hora: es reunirà aquest dimecres a les deu del matí a la Moncloa. Es tractarà de la tercera cita -la segona amb Pere Aragonès com a president- després de la del 26 de febrer de 2020, celebrada a la capital de l'Estat, i de la del 15 de setembre de l'any passat, a Barcelona. La reunió arriba després de l'acord de fa un parell de setmanes entre Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un pacte basat en l'acord metodològic cuinat en les darreres setmanes entre el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà. En la taula de dimecres no hi seran ni Aragonès ni Sánchez, a diferència de les altres dues. La desjudicialització del conflicte és al centre del debat i es preveu que es tanquin acords concrets. Aquest acords, de fet, han estat els impediments que han provocat que la cita no s'anunciés fins aquest dimarts a primera hora de la tarda el dia concret de la reunió.
Els integrants de la part catalana seran aquests: Vilagrà, com a titular de Presidència; Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball; Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior, per delegació del president Aragonès; i Natàlia Garriga, consellera de Cultura. Aquests dos últims s'estrenen en el format, mentre que Vilagrà i Torrent ja hi van ser al setembre. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha confirmat també aquest dimarts quina serà la delegació de l'executiu de Sánchez per a la reunió. L'encapçalarà el ministre Bolaños; la ministra portaveu, Isabel Rodríguez; la vicepresidenta segona i màxima representant d'Unides Podem a la Moncloa, Yolanda Díaz; i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l'únic català de la delegació estatal a la mesa.
Una vegada més, Junts no hi participarà, i la trobada serà entre representants del govern espanyol i consellers d'ERC. El portaveu de la formació, Josep Rius, va indicar ahir que el model està "esgotat", i va demanar "passar a l'acció" a través de la confrontació per "forçar una negociació real" amb el govern espanyol. Hi ha tres aspectes que s'han de tenir en compte per encetar aquesta etapa: exercici de l'autodeterminació, amnistia i garanties de compliment dels acords als quals es puguin arribar en les properes setmanes. Rius també va indicar que la prioritat, a partir d'ara, serà posar-se en contacte amb tots els actors per "refer la unitat estratègica".
"Donem per esgotat el model de taula de diàleg pactat entre el PSOE i ERC perquè no resol el conflicte. És coneguda la nostra posició. Proposem girar full, passar a l'acció i consensuar amb la resta de partits i entitats sobiranistes un full de ruta per passar a la confrontació i propiciar una negociació real. S'ha de basar en tres punts: amnistia, autodeterminació i garanties de compliment. La negociació no s'aconsegueix apuntalant un govern espanyol. Junts es posarà en contacte amb tothom per refer la unitat estratègica. L'únic que resol el conflicte és el dret a l'autodeterminació", va apuntar Rius, que va remarcar que la desjudicialització no s'atura, com demostra el fet que es continuen demanant penes de presó a manifestants independentistes. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va dir als socis que "excloure's" de la negociació debilita el moviment.
La reunió servirà per abordar l'agenda antirepressiva i la desjudicialització del procés, una carpeta complexa tenint en compte que el govern espanyol descarta l'amnistia, una de les peticions de la part catalana, juntament amb l'autodeterminació. En tot cas, el document acordat per Vilagrà i Bolaños, i que ha de guiar la trobada de dimecres, diu que els dos governs es "comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions". És la primera vegada que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en aquest camí, com remarquen des de la Generalitat.
Aquest dilluns, la consellera de la Presidència va remarcar que "sense acords no hi haurà taula" i va insistir que les parts havien treballat perquè les enteses "siguin tangibles" i la ciutadania vegi "la utilitat del procés de negociació". A dia d'avui, segons el recompte d'Òmnium, hi ha més de 4.200 persones víctimes de la repressió per defensar el dret a l'autodeterminació. La majoria, vinculades a l'1-O i arran de la violència policial. També hi ha 1.432 persones investigades en procediments penals i 1.200 afectades per procediments administratius i comptables. És especialment en aquest dos àmbits on s'hauria de veure l'efecte d'aquesta "desjudicialització".
Els integrants de la part catalana seran aquests: Vilagrà, com a titular de Presidència; Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball; Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior, per delegació del president Aragonès; i Natàlia Garriga, consellera de Cultura. Aquests dos últims s'estrenen en el format, mentre que Vilagrà i Torrent ja hi van ser al setembre. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha confirmat també aquest dimarts quina serà la delegació de l'executiu de Sánchez per a la reunió. L'encapçalarà el ministre Bolaños; la ministra portaveu, Isabel Rodríguez; la vicepresidenta segona i màxima representant d'Unides Podem a la Moncloa, Yolanda Díaz; i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l'únic català de la delegació estatal a la mesa.
Una vegada més, Junts no hi participarà, i la trobada serà entre representants del govern espanyol i consellers d'ERC. El portaveu de la formació, Josep Rius, va indicar ahir que el model està "esgotat", i va demanar "passar a l'acció" a través de la confrontació per "forçar una negociació real" amb el govern espanyol. Hi ha tres aspectes que s'han de tenir en compte per encetar aquesta etapa: exercici de l'autodeterminació, amnistia i garanties de compliment dels acords als quals es puguin arribar en les properes setmanes. Rius també va indicar que la prioritat, a partir d'ara, serà posar-se en contacte amb tots els actors per "refer la unitat estratègica".
"Donem per esgotat el model de taula de diàleg pactat entre el PSOE i ERC perquè no resol el conflicte. És coneguda la nostra posició. Proposem girar full, passar a l'acció i consensuar amb la resta de partits i entitats sobiranistes un full de ruta per passar a la confrontació i propiciar una negociació real. S'ha de basar en tres punts: amnistia, autodeterminació i garanties de compliment. La negociació no s'aconsegueix apuntalant un govern espanyol. Junts es posarà en contacte amb tothom per refer la unitat estratègica. L'únic que resol el conflicte és el dret a l'autodeterminació", va apuntar Rius, que va remarcar que la desjudicialització no s'atura, com demostra el fet que es continuen demanant penes de presó a manifestants independentistes. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va dir als socis que "excloure's" de la negociació debilita el moviment.
La reunió servirà per abordar l'agenda antirepressiva i la desjudicialització del procés, una carpeta complexa tenint en compte que el govern espanyol descarta l'amnistia, una de les peticions de la part catalana, juntament amb l'autodeterminació. En tot cas, el document acordat per Vilagrà i Bolaños, i que ha de guiar la trobada de dimecres, diu que els dos governs es "comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions". És la primera vegada que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en aquest camí, com remarquen des de la Generalitat.
Aquest dilluns, la consellera de la Presidència va remarcar que "sense acords no hi haurà taula" i va insistir que les parts havien treballat perquè les enteses "siguin tangibles" i la ciutadania vegi "la utilitat del procés de negociació". A dia d'avui, segons el recompte d'Òmnium, hi ha més de 4.200 persones víctimes de la repressió per defensar el dret a l'autodeterminació. La majoria, vinculades a l'1-O i arran de la violència policial. També hi ha 1.432 persones investigades en procediments penals i 1.200 afectades per procediments administratius i comptables. És especialment en aquest dos àmbits on s'hauria de veure l'efecte d'aquesta "desjudicialització".