23
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
25
de juliol
a les
10:58h
L'escena es va produir dimecres i contenia un missatge en si mateixa. Laura Borràs i Francesc de Dalmases van entrar junts a l'hemicicle del Parlament, just abans de l'inici de la sessió de control al Govern. Per si algú en tenia dubtes, la presidenta de la cambra va voler escenificar el suport explícit al diputat, al centre de totes les mirades per l'episodi d'intimidació a una treballadora del FAQS de TV3, revelat per NacióDigital i Eldiario.es. Borràs, que havia presenciat l'escena ja admesa per Dalmases i després va pressionar la periodista perquè disculpés en públic el seu col·laborador amb l'objectiu de tancar el cas, intenta resistir davant les dificultats creixents per la seva situació judicial, però encadena maldecaps. Aquesta setmana ha constatat com ERC i CUP ja la donen per amortitzada -li demanen obertament un pas al costat- i el seu cercle més proper ha quedat assenyalat pel cas Dalmases. L'homenatge de l'Ateneu Barcelonès, que data de fa dues setmanes, és percebut com un acte llunyà.
Quins fets revelen que la situació de Borràs és força més complexa que a principis de juliol? El primer, el gir de republicans i anticapitalistes davant el progrés de la causa per fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. ERC i CUP han abandonat l'ambigüitat dels darrers mesos per exigir una renúncia a la presidenta del Parlament si finalment s'obre judicial oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb missatges diàfans tant del president de la Generalitat, Pere Aragonès, com de diputats de les dues formacions. Els partits independentistes eviten circumscriure el cas Borràs al lawfare -la Fiscalia li imputa els presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental- i sol·liciten que sigui Borràs qui prengui la iniciativa abans que li demani el Parlament, una petició que els discursos de la presidenta de Junts fan endevinar que no atendrà. "No hem vingut aquí a fer passos al costat", va assenyalar davant la militància de Junts diumenge passat, en la clausura del congrés del partit.
L'erosió pública de Dalmases, la mà dreta de Borràs, ha afegit un segon front de desgast per a la presidenta de la cambra. No només perquè es tracta d'un col·laborador de la seva estricta confiança -va ser-ne el cap de campanya en les últimes eleccions catalanes i exerceix de cap de gabinet oficiós- sinó perquè també ha tingut un paper actiu en la polèmica protagonitzada pel diputat a TV3, tal com ha documentat aquest diari. La inacció de Borràs en el moment de crispació al camerino del FAQS i la intermediació posterior per esmorteir els efectes lesius sobre la imatge de Dalmases, amb pressió sobre la periodista afectada, han despertat el malestar dins de Junts.
En públic, el cas Dalmases ha motivat el rebuig de quatre formacions parlamentàries -PSC, ERC, En Comú Podem i CUP, amb una suma de més de 80 diputats-, que ja han demanat per carta a Borràs que prengui "accions" contra el vicepresident de Junts si es demostra que va incomplir el codi de conducta de la cambra. Fonts d'aquests formacions conjuguen la paraula "dimissió" quan es refereixen al futur del diputat mentre que Junts manté un silenci significatiu a l'espera d'explorar un expedient intern. Dalmases es resisteix a plegar, per bé que ja ha abandonat temporalment les tasques de portaveu a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Una comissió que divendres que ve analitzarà el seu comportament a la televisió pública. Ho farà després que el dirigent de Junts, en seu parlamentària, ja hagi admès una "discussió encesa" amb la periodista del FAQS, versió sensiblement diferent de la seva primera reacció a les xarxes socials, en què havia rebaixat la dimensió dels fets.
Abans que arribi divendres, però, la direcció de Junts ja haurà avaluat el cas. Hi va haver sectors que van pressionar perquè la cúpula es reunís abans per abordar la situació, però finalment -en una reunió celebrada dimecres en presència del secretari general, Jordi Turull- es va decidir l'obertura d'un expedient informatiu per aclarir els fets. Dilluns està prevista la cita de l'executiva, que des del congrés d'Argelers està repartida al 50% entre Turull i el sector liderat per Borràs, que tant en la primera fase congressual com en la segona, el cap de setmana passat, ha constatat com els càrrecs provinents de l'antiga CDC gaudeixen de bona salut orgànica. El cas de la presidenta del Parlament serà espinós quan s'obri el judici oral, perquè són diverses les veus que -sempre en privat, perquè en públic el suport és monolític- sostenen que s'haurà "d'acabar apartant". Fins i tot ja han començat a circular noms de possibles relleus.
La gran pregunta no és només què farà la direcció, sinó quins ressorts interns activarà Borràs quan arribi el moment. El congrés va protegir-la descartant una esmena que excloïa els casos de lawfare a l'hora de suspendre un militant, però entre passadissos es van poder escoltar crítiques a la situació. "Costa d'explicar que el seu cas té a veure amb la independència", remarcava el cap de llista a una ciutat rellevant de l'entorn metropolità. "Fins i tot hi ha gent que ha vingut a qüestionar-m'ho", afegia en privat la mateixa veu. El discurs oficial, en tot cas, continua sent el de vincular el cas de la ILC amb el lawfare, i Turull ha avisat ERC i la CUP que seria un "error garrafal" deixar caure la presidenta del Parlament. Ara el secretari general ja coneix de manera directa que les estratègies dins la majoria del 52% són divergents en aquest cas concret.
Una de les carpetes que s'obriran a Junts en paral·lel a la situació de la presidenta, i que hi té a veure encara que sigui de manera tangencial, és la continuïtat al Govern. La consulta va sobreviure al debat de ponències del congrés, però la direcció va aconseguir que no es posessin dates i que no es canviés el redactat consensuat prèviament. Els passos a seguir seran aquests: auditoria de l'acord de legislatura en els propers dies, quan serà elevada a l'executiva; trasllat al consell nacional del mes de setembre, a les portes del debat de política general; i, després, consultar, si així s'acorda, la militància. No és cap secret que Borràs va votar en contra de l'acord rubricat entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès, i dels dubtes que li genera la presència del partit a l'executiu tenint en compte els pocs avenços que es poden exhibir en clau nacional.
La pulsió per sortir de l'executiu de la família més arrenglerada al voltant de la presidenta, però, està compensada pels sectors més institucionals. Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, assenyalava aquest divendres a l'Ara que Junts havia de continuar a l'executiu i que hi havia de tenir-hi un "lideratge més gran" amb l'argument de l'estabilitat. Aquest és un discurs majoritari entre els quadres institucionals del partit, bona part dels quals ben connectats amb Turull. "És una bogeria deixar espais de poder a les portes de les municipals", resumia un altre cap de llista en una ciutat especialment rellevant de la corona metropolitana. Sànchez, abans de deixar la secretaria general, ja va advertir que el cas Borràs no havia de ser un motiu per abandonar el Govern. Ella ja ha advertit que, encara que sigui suspesa, no ha de deixar el càrrec, sinó que n'hi pot haver prou nomenant un substitut temporal.
Les ramificacions de la causa de la ILC afecten Junts en decisions a llarg termini, com ara el futur de Borràs com a candidata a la Generalitat. Si és inhabilitada no podrà presentar-se a les eleccions, i això alimenta debats encara prematurs dins la formació. Un dels més ben posicionats és el conseller d'Economia, Jaume Giró, especialment si aconsegueix negociar i aprovar els pressupostos per al 2023. Preguntat sobre la qüestió fa deu dies, aquesta va ser la seva resposta: "Qualsevol persona que té una genuïna vocació de servei públic, li costaria dir que no si se li ofereix alguna cosa". Amb ERC i la CUP donant per amortitzada la presidenta del Parlament, el tauler es desplaça cap a Junts, i les decisions que s'adoptin marcaran el seu futur.
Quins fets revelen que la situació de Borràs és força més complexa que a principis de juliol? El primer, el gir de republicans i anticapitalistes davant el progrés de la causa per fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. ERC i CUP han abandonat l'ambigüitat dels darrers mesos per exigir una renúncia a la presidenta del Parlament si finalment s'obre judicial oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb missatges diàfans tant del president de la Generalitat, Pere Aragonès, com de diputats de les dues formacions. Els partits independentistes eviten circumscriure el cas Borràs al lawfare -la Fiscalia li imputa els presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental- i sol·liciten que sigui Borràs qui prengui la iniciativa abans que li demani el Parlament, una petició que els discursos de la presidenta de Junts fan endevinar que no atendrà. "No hem vingut aquí a fer passos al costat", va assenyalar davant la militància de Junts diumenge passat, en la clausura del congrés del partit.
L'erosió pública de Dalmases, la mà dreta de Borràs, ha afegit un segon front de desgast per a la presidenta de la cambra. No només perquè es tracta d'un col·laborador de la seva estricta confiança -va ser-ne el cap de campanya en les últimes eleccions catalanes i exerceix de cap de gabinet oficiós- sinó perquè també ha tingut un paper actiu en la polèmica protagonitzada pel diputat a TV3, tal com ha documentat aquest diari. La inacció de Borràs en el moment de crispació al camerino del FAQS i la intermediació posterior per esmorteir els efectes lesius sobre la imatge de Dalmases, amb pressió sobre la periodista afectada, han despertat el malestar dins de Junts.
En públic, el cas Dalmases ha motivat el rebuig de quatre formacions parlamentàries -PSC, ERC, En Comú Podem i CUP, amb una suma de més de 80 diputats-, que ja han demanat per carta a Borràs que prengui "accions" contra el vicepresident de Junts si es demostra que va incomplir el codi de conducta de la cambra. Fonts d'aquests formacions conjuguen la paraula "dimissió" quan es refereixen al futur del diputat mentre que Junts manté un silenci significatiu a l'espera d'explorar un expedient intern. Dalmases es resisteix a plegar, per bé que ja ha abandonat temporalment les tasques de portaveu a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Una comissió que divendres que ve analitzarà el seu comportament a la televisió pública. Ho farà després que el dirigent de Junts, en seu parlamentària, ja hagi admès una "discussió encesa" amb la periodista del FAQS, versió sensiblement diferent de la seva primera reacció a les xarxes socials, en què havia rebaixat la dimensió dels fets.
Abans que arribi divendres, però, la direcció de Junts ja haurà avaluat el cas. Hi va haver sectors que van pressionar perquè la cúpula es reunís abans per abordar la situació, però finalment -en una reunió celebrada dimecres en presència del secretari general, Jordi Turull- es va decidir l'obertura d'un expedient informatiu per aclarir els fets. Dilluns està prevista la cita de l'executiva, que des del congrés d'Argelers està repartida al 50% entre Turull i el sector liderat per Borràs, que tant en la primera fase congressual com en la segona, el cap de setmana passat, ha constatat com els càrrecs provinents de l'antiga CDC gaudeixen de bona salut orgànica. El cas de la presidenta del Parlament serà espinós quan s'obri el judici oral, perquè són diverses les veus que -sempre en privat, perquè en públic el suport és monolític- sostenen que s'haurà "d'acabar apartant". Fins i tot ja han començat a circular noms de possibles relleus.
La gran pregunta no és només què farà la direcció, sinó quins ressorts interns activarà Borràs quan arribi el moment. El congrés va protegir-la descartant una esmena que excloïa els casos de lawfare a l'hora de suspendre un militant, però entre passadissos es van poder escoltar crítiques a la situació. "Costa d'explicar que el seu cas té a veure amb la independència", remarcava el cap de llista a una ciutat rellevant de l'entorn metropolità. "Fins i tot hi ha gent que ha vingut a qüestionar-m'ho", afegia en privat la mateixa veu. El discurs oficial, en tot cas, continua sent el de vincular el cas de la ILC amb el lawfare, i Turull ha avisat ERC i la CUP que seria un "error garrafal" deixar caure la presidenta del Parlament. Ara el secretari general ja coneix de manera directa que les estratègies dins la majoria del 52% són divergents en aquest cas concret.
Una de les carpetes que s'obriran a Junts en paral·lel a la situació de la presidenta, i que hi té a veure encara que sigui de manera tangencial, és la continuïtat al Govern. La consulta va sobreviure al debat de ponències del congrés, però la direcció va aconseguir que no es posessin dates i que no es canviés el redactat consensuat prèviament. Els passos a seguir seran aquests: auditoria de l'acord de legislatura en els propers dies, quan serà elevada a l'executiva; trasllat al consell nacional del mes de setembre, a les portes del debat de política general; i, després, consultar, si així s'acorda, la militància. No és cap secret que Borràs va votar en contra de l'acord rubricat entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès, i dels dubtes que li genera la presència del partit a l'executiu tenint en compte els pocs avenços que es poden exhibir en clau nacional.
La pulsió per sortir de l'executiu de la família més arrenglerada al voltant de la presidenta, però, està compensada pels sectors més institucionals. Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, assenyalava aquest divendres a l'Ara que Junts havia de continuar a l'executiu i que hi havia de tenir-hi un "lideratge més gran" amb l'argument de l'estabilitat. Aquest és un discurs majoritari entre els quadres institucionals del partit, bona part dels quals ben connectats amb Turull. "És una bogeria deixar espais de poder a les portes de les municipals", resumia un altre cap de llista en una ciutat especialment rellevant de la corona metropolitana. Sànchez, abans de deixar la secretaria general, ja va advertir que el cas Borràs no havia de ser un motiu per abandonar el Govern. Ella ja ha advertit que, encara que sigui suspesa, no ha de deixar el càrrec, sinó que n'hi pot haver prou nomenant un substitut temporal.
Les ramificacions de la causa de la ILC afecten Junts en decisions a llarg termini, com ara el futur de Borràs com a candidata a la Generalitat. Si és inhabilitada no podrà presentar-se a les eleccions, i això alimenta debats encara prematurs dins la formació. Un dels més ben posicionats és el conseller d'Economia, Jaume Giró, especialment si aconsegueix negociar i aprovar els pressupostos per al 2023. Preguntat sobre la qüestió fa deu dies, aquesta va ser la seva resposta: "Qualsevol persona que té una genuïna vocació de servei públic, li costaria dir que no si se li ofereix alguna cosa". Amb ERC i la CUP donant per amortitzada la presidenta del Parlament, el tauler es desplaça cap a Junts, i les decisions que s'adoptin marcaran el seu futur.