sentència de l'1-O

ERC denuncia a Estrasburg els abusos de l'Estat per silenciar el moviment independentista

Junqueras, Romeva i Bassa plantegen una estratègia "global" que vagi més enllà dels condemnats per l'1-O i assenyalen vulneracions de fins a vuit drets fonamentals

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 20 de juliol de 2022 a les 18:50 |
Els líders d'ERC i els advocats que han presentat l'estratègia per portar el cas de l'1-O a Estrasburg | ERC
ERC ha emprès el camí cap al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per impugnar la sentència de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem aviat farà tres anys. Un cop exhaurida la via interna, amb els corresponents recursos al Tribunal Constitucional (TC), Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa ja poden presentar la seva demanda contra el veredicte de Manuel Marchena, que va condemnar els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició i malversació. Carme Forcadell ja va fer aquest pas al març. Els dirigents republicans denuncien diverses vulneracions de drets: al principi de legalitat, a la llibertat, a la llibertat d'expressió, a la llibertat de reunió, el dret a un judici just i a la doble instància penal, el dret a la presumpció d'innocència, a la prohibició d'abús de poder i al dret a unes eleccions lliures.

En un acte aquest dimecres al Col·legi de Periodistes, els advocats Andreu Van den Eynde i Clara Serra han desgranat l'estratègia dels líders d'ERC a Estrasburg acompanyats de Junqueras, Romeva, Bassa, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, des de Suïssa i la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirrepressiva, Marta Vilaret, que ha estat l'encarregada de pilotar l'acte. "Hem presentat al TEDH les demandes de Junqueras, Bassa i Romeva i hem trigat més perquè el TC va fer les sentències gradualment", ha detallat. El partit ha volgut presentar una estratègia "global i internacional" per denunciar una persecució política de l'independentisme. Els republicans han presentat tres demandes diferents per tal d'abraçar més aspectes. "Això és un causa política, contra un moviment polític i el símptoma d'una causa política és la vulneració de drets fonamentals", ha dit Van den Eynde.


Els tempos a partir d'ara són incerts, però els advocats confien que s'apropi més als dos anys que no pas las cinc i que el TEDH ho consideri "prioritari". La demanda plasma el que s'ha explicat des de bon principi en la causa del procés. S'ha denunciat inviolabilitat, la fragmentació de la causa en diversos jutjats, la indefensió creada amb el bloqueig de la informació en els diferents procediments i la manca d'imparcialitat dels jutges que han vist la causa. "S'ha tergiversat el dret per perseguir no fets delictius sinó persones", ha dit l'advocat. D'aquesta manera es vol fer una defensa "col·lectiva" a través de tres demandes per tal que el TEDH abordi com es pot exercir, per exemple, la llibertat d'expressió. "Volem obtenir respostes que ens serveixin per defensar aquests afectats, però també tota la resta de persones que se'n veuran afectades", ha dit Van den Eynde. 

Les vulneracions s'han agrupat sota una idea: la manca d'imparcialitat. L'advocat ha dit que tot parteix d'una manca d'imparcialitat que contamina tot el procediment. "La malaltia de base és que l'objectiu no és sancionar fets criminals, sinó silenciar un moviment polític", ha dit. En aquest sentit, Van den Eynde ha recordat que un terç del TC (tres magistrats) reconeixen que s'han vulnerat drets fonamentals. L'estratègia d'ERC s'alimenta, també, d'una altra feina paral·lela: la tasca de Marta Rovira des de l'exili. "Fa anys que treballem en l'escenari internacional per tenir suports en la via jurisdiccional i no jurisdiccional", ha detallat Van den Eynde. "Totes les estratègies convergeixen en l'última parada d'aquest viatge i demanant al TEDH que repari les violacions de drets fonamentals i que entengui el cas com un cas de silenciament d'un moviment polític i insti a solucions globals", ha reblat l'advocat.


Què confien que digui el TEDH? "Estrasburg no revoca sentències", ha reconegut Van den Eynde. La petició, doncs, és que reconegui que s'han vulnerat drets del Conveni Europeu de Drets Humans. Els advocats han demanat al tribunal que estudiï que la reperació del dret abordi, també, una mesura de caràcter general. "Podem reconèixer que no existeix una llei penal perquè la gent sàpiga quan està exercint un dret i quan està cometent un delicte i que faci recomanacions al Suprem", ha dit. Van den Eynde ha assegurat també que hi ha hagut coordinació amb els condemnats de Junts. "La nostra situació és diferent de la d'altres demandants", ha assenyalat.

L'advocada Clara Serra ha entrat al detall de les demandes. Els dirigents independentistes, ha dit, ha estat condemnats per un delicte imprevisible i se'ls ha restringit la llibertat de manera excessiva. En el procediment, ha explicat, s'ha vulnerat el dret de defensa i se'ls ha condemnat per actes que representen l'exercici de la llibertat d'expressió. En total, es qüestionen fins a vuit vulneracions de drets que queden recollides en el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). "La condemna és la mostra que les autoritats judicials és la limitació de drets amb una finalitat que no estava prevista en el conveni: silenciar un moviment polític", ha afirmat.


Una "causa general" per aturar un projecte polític


L'exvicepresident Oriol Junqueras ha dit que la causa contra el procés s'ha construït per "impedir els drets polítics" dels independentistes, tant dels dirigents com dels electors. "És una causa que tenia com a objectiu impedir que actuem en defensa d'unes idees polítiques i representem els nostres ciutadans", ha afirmat Junqueras, que ha dit que se'ls ha condemnat per "delictes que no existeixen al codi penal". "S'ha criminalitzat el conjunt del republicanisme i s'ha deshumanitzat els seus representants, vulnerant la jurisprudència europea i els drets fonamentals", ha dit, i ha denunciat que es tracta d'una causa general contra l'independentisme, que afecta també els exiliats o altres càrrecs polítics. "És una causa que es construeix perquè defensem la independència, i causes semblants es poden construir contra tots aquells demòcrates de l'Estat que posin en qüestió l'estatus quo", ha dit, i ha insistit que Europa ja comença a saber aquests fets.

L'exconsellera Dolors Bassa ha denunciat un intent per part de l'Estat "d'escapçar" el moviment independentista i ha recordat les irregularitats en la seva sentència -se la va condemnar per obrir els col·legis electorals però ella no en tenia la competència-. "No vam tenir un judici just, tot estava ja jutjat, no ens volien al carrer i que s'escoltés la nostra veu perquè defensem la independència", ha dit Bassa, que ha denunciat també les "traves" que les autoritats judicials espanyoles han posat durant tot el procediment. "Esperem que canviï la situació un cop el cas arribi al TEDH", ha reblat.

L'exconseller Raül Romeva ha dit que la causa de l'1-O és "política". "Se'ns ha jutjat per les nostres accions polítiques i per defensar una opinió col·lectiva", ha afirmat. En el seu cas concret, va ser condemnat per actuar "de portaveu d'uns plantejaments que marcaven l'acció de Govern", però no hi ha una acusació a cap acció concreta. "Això és motiu suficient per elevar a les instàncies europees per vulneració de la llibertat d'expressió", ha dit, i ha assenyalat que s'han jutjat "idees" i "opinions", i s'ha utilitzat les condemnes als líders independentistes com a eina "disuasòria" a la resta del moviment. "Esperem trobar la justícia a Europa i l'objectiu és afrontar una causa de drets col·lectius", ha afegit.

Treball a l'exili per obtenir suports


La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha dit que la causa general està formada per diversos casos, que suposen independentment vulneracions de drets humans. "S'ha abusat de mecanismes de l'Estat per actuar arbitràriament, i això busca diversos efectes: amenaces, dissuassió, generar desigualats entre projectes polítics...", ha detallat Rovira. Entre els mecanismes que s'han utilitzat hi ha informes prospectius, filtracions als mitjans, la construcció d'un relat polític, l'abús de la presó provisional o l'ús polític d'instàncies jurídiques o un ús polític i interessat del codi penal i el Tribunal de Comptes. "S'utilitzen aquestes eines per aturar el moviment independentista", ha dit Rovira. Per això, l'estratègia a Estrasburg passa per denunciar cada cas en una instància internacional diferent. "Hi haurà més carpetes obertes a nivell internacional per denunciar la repressió política arreu", ha explicat.

"No ens quedarem aquí, fa tres anys que treballem per denunciar la repressió", ha dit. Rovira ha reivindicat la tasca feta a l'exili, amb l'exploració de procediments de denúncia que no són judicials però sí que serveixen per protegir drets humans. "No anem sols a Estrasburg, sinó que gràcies a la feina de denúncia constant de la repressió política ja hem obtingut resolucions d'organitzacions internacionals", ha ressaltat. Hi ha hagut crítiques a l'abús de la presó provisional, també s'han presentat demandes amb Comitè Europeu de Drets Humans i a l'ONU. També ha ressaltat l'informe del Consell d'Europa, elaborat per Boriss Cilevics "Hem treballat políticament perquè existeixi aquest informe", ha reivindicat Rovira. L'objectiu global, doncs, és denunciar l'abús dels instruments de l'Estat per vulnerar drets humans d'un moviment polític.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació