1 de 10
parlament

Periodistes de Catalunya Ràdio i l'ACN també revelen pressions del diputat Dalmases

Treballadors dels mitjans públics denuncien missatges "desagradables" i "intimidatoris" en els quals el dirigent de Junts els recorda la seva posició com a portaveu a la comissió de control de la CCMA

El diputat i vicepresident de Junts Francesc de Dalmases, en un debat al Parlament | Junts
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 19 de juliol de 2022 a les 21:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La conducta intimidatòria del diputat i vicepresident de Junts Francesc de Dalmases a una periodista del FAQS el passat 9 de juliol, feta pública per NacióDigitial i elDiario.es, ha estat el detonant perquè altres periodistes de mitjans públics, en aquest cas Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN), revelin pressions rebudes pel dirigent per influir en les informacions publicades sobre Junts. Dos treballadors d'aquests dos mitjans denuncien haver rebut missatges, als quals ha tingut accés NacióDigital, on es constata la intenció del dirigent d'influir en les informacions que es publicaven sobre el partit subratllant, en alguns casos, el seu rol com a portaveu de Junts a la comissió de control de la CCMA al Parlament. Catalunya Ràdio forma part de la CCMA i l'ACN està participada en un 70% per la Generalitat i en un 30% per la CCMA, que nomena alguns dels membres del seu consell d'administració.

"Tothom que em coneix sap del meu respecte cap als mitjans de comunicació públics de Catalunya. Demano disculpes a tothom qui hagi pogut sentir-se ofès", ha dit Dalmases aquest dimarts en un tuit fent referència al comportament que va tenir amb la periodista de l'equip del FAQS després de l'entrevista que el programa va fer a la presidenta del Parlament, Laura BorràsMés enllà dels treballadors de mitjans públics, també un periodista d'Onda Cero denuncia haver rebut "esbroncades" de forma sistemàtica durant diverses ocasions durant el 2019 en presència d'altres membres de l'equip i participants del programa. "No tenim res a dir", s'ha limitat a dir Junts quan aquest diari hi ha contactat per demanar un posicionament sobre els casos.


En el cas de Catalunya Ràdio, l'episodi que un treballador ha posat en coneixement d'aquest diari està relacionat amb com Dalmases transmetia que Junts estava minoritzat a l'hora d'informar-ne i la reclamació que havia de tenir un major pes. Titllats de "desagradables" per l'afectat, els missatges demanaven al periodista plantar-se davant les suposades ordres de la direcció i explicar un punt de vista, el de Junts, que considerava infrarepresentat. En alguns dels missatges feia referència a com s'havia tractat el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que va acabar fora del càrrec sense sentència ferma malgrat que la presidenta del Parlament havia promès defensar-lo. 

Sota el pretext d'aconseguir el que ell considerava una millora dels mitjans públics, Dalmases explicitava que passaria a ser portaveu de la comissió de control de la CCMA, l'òrgan parlamentari en el quals els grups polítics debaten sobre els mitjans de comunicació públics. El diputat va assumir aquesta funció el 25 de febrer passat. Fins aleshores, havia estat portaveu de Junts a la comissió d'Exteriors. 


"Angoixa" pels "missatges intimidatoris"


En el cas que revela un treballador de l'ACN, el periodista afectat assegura que s'ha sentit "incomodat i afectat" per l'actuació de Dalmases a l'hora d'exercir la seva feina. Fins al punt de provocar-li "angoixa" els missatges rebuts. Inicialment, mantenia una relació "bona i cordial" amb el dirigent de Junts, que emmarca en la relació professional que s'estableix entre periodistes i polítics, però que la interlocució va acabar derivant en "pressions i missatges intimidatoris". Una actuació que va anar in crescendo a mesura que s'acostava la campanya de les eleccions del 14 de febrer de l'any passat, on Junts es va presentar amb Carles Puigdemont com a cap de llista i Laura Borràs com a candidata efectiva a la presidència de la Generalitat. Dalmases va ser, de fet, el cap de campanya.


Després del 14-F, els missatges van continuar, relata, i va ser aleshores quan ho va posar en coneixement dels seus superiors, que es van oferir a donar-li cobertura, i va silenciar la conversa amb Dalmases per poder sobreposar-se a la situació. "A l'hora de preguntar sobre determinades qüestions que necessitava per fer les informacions, em responia amb certa agressivitat", sosté. Però la situació per a ell, assegura, es va fer insostenible el dia que va fer una piulada sobre una trobada de Carles Puigdemont amb altres dirigents a la Catalunya del Nord en plena pandèmia en què els participants sortien sense mantenir distància ni mascaretes. Tant per privat -com ha pogut comprovar NacióDigital- com públicament va rebre missatges del dirigent retraient-li que no hagués fet piulades contra trobades de dirigents d'ERC, fet que va comportar que rebés també altres retrets d'usuaris via xarxes socials.

"Em vaig sentir assenyalat perquè intentava desprestigiar-me i perjudicar-me posant en dubte el meu rigor i la meva professionalitat", relata. En altres ocasions, també via missatges personals, l'acusava de tenir "fílies i fòbies" o es queixava de no trobar el seu nom en un peu de foto on hi havia altres dirigents amb càrrecs superiors al seu. El tracte rebut per part del dirigent, conclou el periodista, ha suposat que quan assisteix a rodes de premsa on ell hi és present li generi "la sensació de sentir-se amenaçat".

"Esbroncades" sistemàtiques durant el 2019


El periodista d'Onda Cero que també ha revelat haver patit pressions de Dalmases explica que la primera vegada que va rebre una "esbroncada" va ser durant la campanya de les eleccions espanyoles de l'abril del 2019, quan Borràs, que era la candidata de Junts, va acudir per ser entrevistada a un programa i el diputat la va acompanyar. Més enllà de retreure-li fora d'antena que considerava que no havia "prioritzat el criteri periodístic" durant l'entrevista, li va dir, segons explica, que havia de ser conscient de "qui era ell", que tenia "molta influència en el periodisme català" i que podia aconseguir "que no tornés a tenir feina a mitjans catalans". 

Més enllà d'aquest episodi verbal, altres testimonis confirmen que Dalmases va continuar "faltant al respecte" al periodista durant les tertúlies que al llarg del 2019 havia de moderar en un programa en aquesta ràdio on participaven diputats. Situació que continuava també després, fora d'antena. "M'humiliava", assegura l'afectat, versió que confirmen altres persones que van presenciar alguns dels episodis i que asseguren que el xoc anava més enllà de la discrepància periodística. El treballador va acabar demanant suport als seus superiors, que es van posar en contacte amb el partit per intentar resoldre la situació o que canviessin el dirigent per un altre a les tertúlies. 

Allau de reaccions periodístiques i polítiques a l'espera de Junts


Fins ara, Dalmases, que va assegurar dilluns a aquest diari que no tenia "res a dir" sobre els fets que va protagonitzar el 9 de juliol a TV3, ha fet un tuit demanant "disculpes" davant de qui s'hagi pogut sentir "ofès" pels fets ocorreguts al FAQS. El seu comportament, segons els testimonis que van presenciar els fets, va incloure "crits" i "cops al mobiliari i a les parets". Els fets han estat confirmats públicament pel director del programa, Pere Mas, condemnats per la productora El Terrat i ha motivat que la CCMA obri una investigació sobre els fets, que el comitè d'empresa de TV3 titlli d'"intolerable" el que consideren un "intent de coacció del dret a la informació i que el Consell Professional de Programes exigeixi mesures a Junts. També el Grup de Periodistes Ramon Barnils, del qual Dalmases és soci, ha obert un procediment intern i el Col·legi de Periodistes ha condemnat la seva conducta.

A nivell polític, el Govern ha considerat "imprescindible" esclarir els fets per la seva "gravetat". La CUP ja ha demanat la dimissió del diputat de Junts, mentre que els comuns portaran l'assumpte a la pròxima reunió de la comissió de control de la CCMA i han demanat a la mesa del Parlament, presidida per Borràs, un "procediment de verificació" i un informe a la comissió de l'Estatut dels Diputats sobre el comportament del diputat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació