19
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:32h
El candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja superaria Pedro Sánchez en unes eleccions estatals, segons el baròmetre de juliol del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), però això podria no ser-li suficient per governar. I és que el bon resultat del líder popular es produiria a costa d'un clar descens de Vox i Cs, mentre que Podem recuperaria posicions sense menjar-li terreny al PSOE. Davant d'aquesta situació, i en funció de com es traduís en escons, els partits nacionalistes i independentistes podrien tornar a tenir la clau.
En concret, el CIS preveu que el PP aconseguiria un 30% dels vots, més de nou punts per damunt del que va assolir Pablo Casado el 2019, mentre que Sánchez repetiria el 28% de llavors. Ara bé, l'enquesta també apunta que Vox podria perdre tres punts de vot, fins al 12%, i Cs s'enfonsaria del 3,6% fins a poder quedar per sota del 2%. En canvi, Podem repetiria el 13% d'aquells comicis o fins i tot creixeria lleugerament. Amb tot això, els tres partits de dretes sumarien conjuntament prop d'un 44% de suports, exactament el mateix que les dues formacions actualment a la Moncloa, si s'hi afegeix el 2% que tornaria a esgarrapar Més País.
Pel que fa a l'independentisme català, ERC fregaria el 3% de vots estatals, mig punt per darrere d'allò rebut el 2019 i Junts perdria un punt i podria superar per poc l'1%, el registre assolit a les eleccions per la CUP i que ara podria repetir. En tot cas, la mostra per a Catalunya és petita i, per tant, subjecte a marges d'error amplis. Les enquestes es van fer entre l'1 i el 12 de juliol, just el dia en què començava el debat de l'estat de la nació al Congrés i ja recollint l'impacte de les eleccions andaluses en què el PP va arrasar.
El govern espanyol ha reaccionat al sondeig després del consell de ministres d'aquest dimarts per boca de la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, que hi ha tret ferro. Ha afirmat que "queda molt de temps per a les properes eleccions", programades per d'aquí a un any i mig, un termini en què "canvien molt les situacions". Així, ha fet una referència al fet que, fa un any i mig, Feijóo era president de Galícia i l'aleshores líder de l'oposició "ja no apareix als papers". Ha refermat igualment que el govern no treballa per la immediatesa d'unes eleccions, sinó amb una mirada a llarg termini.
Malgrat la victòria del PP, Sánchez encara és el més preferit com a president espanyol, ja que el cita un 22% d'enquestats per un 21% que esmenta Feijóo, si bé és cert que un 2% fa referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Igualment, un 9% optaria per la candidata de Podem, Yolanda Díaz, i el de Vox, Santiago Abascal, queda per sota del 4%. Pel que fa a les notes sobre les valoracions de cada dirigent, en una escala d'1 a 10, Feijóo es troba al capdavant amb un 4,9, en empat tècnic amb Díaz (4,8) i per davant de Sánchez (4,3), Íñiego Errejón (4) i sobretot Inés Arrimadas (3,4) i Abascal (2,8).
Un altre element pel qual pregunta el CIS és la invasió d'Ucraïna i elements vinculats a l'OTAN, arran de la cimera que en va tenir lloc a Madrid. Tres de cada quatre enquestats es mostren preocupats per la guerra i un 71% tem que Rússia pugui envair algun altre estat d'Europa de l'Est. El sondeig fa aflorar també un ampli suport a l'entrada d'Ucraïna a la Unió Europea (un 25,7% hi està molt d'acord i un 38,6%, bastant d'acord), per bé que poc més de la meitat també avala la de Moldàvia. Tres de cada quatre espanyols també creu que l'adhesió a l'OTAN ha estat positiva per als interessos de l'Estat.
En concret, el CIS preveu que el PP aconseguiria un 30% dels vots, més de nou punts per damunt del que va assolir Pablo Casado el 2019, mentre que Sánchez repetiria el 28% de llavors. Ara bé, l'enquesta també apunta que Vox podria perdre tres punts de vot, fins al 12%, i Cs s'enfonsaria del 3,6% fins a poder quedar per sota del 2%. En canvi, Podem repetiria el 13% d'aquells comicis o fins i tot creixeria lleugerament. Amb tot això, els tres partits de dretes sumarien conjuntament prop d'un 44% de suports, exactament el mateix que les dues formacions actualment a la Moncloa, si s'hi afegeix el 2% que tornaria a esgarrapar Més País.
Pel que fa a l'independentisme català, ERC fregaria el 3% de vots estatals, mig punt per darrere d'allò rebut el 2019 i Junts perdria un punt i podria superar per poc l'1%, el registre assolit a les eleccions per la CUP i que ara podria repetir. En tot cas, la mostra per a Catalunya és petita i, per tant, subjecte a marges d'error amplis. Les enquestes es van fer entre l'1 i el 12 de juliol, just el dia en què començava el debat de l'estat de la nació al Congrés i ja recollint l'impacte de les eleccions andaluses en què el PP va arrasar.
El govern espanyol ha reaccionat al sondeig després del consell de ministres d'aquest dimarts per boca de la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, que hi ha tret ferro. Ha afirmat que "queda molt de temps per a les properes eleccions", programades per d'aquí a un any i mig, un termini en què "canvien molt les situacions". Així, ha fet una referència al fet que, fa un any i mig, Feijóo era president de Galícia i l'aleshores líder de l'oposició "ja no apareix als papers". Ha refermat igualment que el govern no treballa per la immediatesa d'unes eleccions, sinó amb una mirada a llarg termini.
Malgrat la victòria del PP, Sánchez encara és el més preferit com a president espanyol, ja que el cita un 22% d'enquestats per un 21% que esmenta Feijóo, si bé és cert que un 2% fa referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Igualment, un 9% optaria per la candidata de Podem, Yolanda Díaz, i el de Vox, Santiago Abascal, queda per sota del 4%. Pel que fa a les notes sobre les valoracions de cada dirigent, en una escala d'1 a 10, Feijóo es troba al capdavant amb un 4,9, en empat tècnic amb Díaz (4,8) i per davant de Sánchez (4,3), Íñiego Errejón (4) i sobretot Inés Arrimadas (3,4) i Abascal (2,8).
Un altre element pel qual pregunta el CIS és la invasió d'Ucraïna i elements vinculats a l'OTAN, arran de la cimera que en va tenir lloc a Madrid. Tres de cada quatre enquestats es mostren preocupats per la guerra i un 71% tem que Rússia pugui envair algun altre estat d'Europa de l'Est. El sondeig fa aflorar també un ampli suport a l'entrada d'Ucraïna a la Unió Europea (un 25,7% hi està molt d'acord i un 38,6%, bastant d'acord), per bé que poc més de la meitat també avala la de Moldàvia. Tres de cada quatre espanyols també creu que l'adhesió a l'OTAN ha estat positiva per als interessos de l'Estat.