18
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
9:31h
Els catalans pagaran, de mitjana, 224 euros més a la declaració de la renda d'aquest any només per l'augment de la inflació. És una de les conclusions de l'informe que l'Institut Ostrom, que s'ha convertit en un referent del pensament econòmic liberal, ha elaborat sobre l'impacte de la inflació en la fiscalitat. L'informe també planteja recomanacions a la conselleria d'Economia i Hisenda.
La inflació està registrant xifres mai vistes en les darreres dècades a les economies desenvolupades. El 2021, al conjunt de l'estat espanyol, l'Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%. A Catalunya, l'increment va ser del 6,1%. A la primera meitat del 2022, la tendència és pitjor, ja que fins al maig, els preus van créixer un 8,2%, lleugerament per sota de la mitjana estatal (8,7%). Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d'Ucraïna, està repercutint de manera negativa al nivell adquisitiu dels ciutadans.
Segons l'autor de l'informe, l'economista Santiago Calvo, "la inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que s'hagin de pujar els tipus impositius. S'està gravant la renda nominal i no la veritable capacitat econòmica dels contribuents. Això podria conduir a situacions en què ciutadans, malgrat que estiguin obtenint ingressos menors en termes reals, podrien passar a suportar una càrrega fiscal més gran. Es tracta d'un augment d'impostos encobert, alhora que es transmet la percepció que les administracions públiques no estan subjectes a les mateixes restriccions pressupostàries que llars i empreses".
Aquesta sobrecàrrega fiscal és especialment evident en figures que presenten estructures progressives com l'IRPF. Els 224 euros més que es pagaran a Catalunya en la declaració de la renda d'aquest any la converteix en la segona comunitat més afectada després de la Comunitat de Madrid (on pagaran 240 euros més). Si posem els focus dins de Catalunya, el cost fiscal també ha estat heterogeni. Considerant el sobreimpost associat a la no indexació a la inflació de l'IRPF en euros per contribuent, els barcelonins són els més castigats per la inflació (231 euros), seguits de Girona (amb 209), Tarragona (200) i Lleida (190).
Segons l'Institut Ostrom, la solució a aquest problema és la deflactació o indexació de l'IRPF per neutralitzar l'impacte de la inflació, especialment dels anys 2021 i 2022. En definitiva, actualitzar-lo a la baixa. En paraules de Calvo, "la Generalitat té a les seves mans deflactar la quota autonòmica de l'IRPF segons l'augment de l'IPC. Catalunya es pot convertir en un referent per al conjunt de l'Estat i altres economies en implementar un mecanisme d'ajust automàtic que no només afecti l'escala de gravamen, com passarà així per a l'any 2023 a la Comunitat de Madrid, sinó que també adapti reduccions, mínims personals i familiars i deduccions els mínims exempts i els beneficis fiscals".
La inflació està registrant xifres mai vistes en les darreres dècades a les economies desenvolupades. El 2021, al conjunt de l'estat espanyol, l'Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%. A Catalunya, l'increment va ser del 6,1%. A la primera meitat del 2022, la tendència és pitjor, ja que fins al maig, els preus van créixer un 8,2%, lleugerament per sota de la mitjana estatal (8,7%). Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d'Ucraïna, està repercutint de manera negativa al nivell adquisitiu dels ciutadans.
Segons l'autor de l'informe, l'economista Santiago Calvo, "la inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que s'hagin de pujar els tipus impositius. S'està gravant la renda nominal i no la veritable capacitat econòmica dels contribuents. Això podria conduir a situacions en què ciutadans, malgrat que estiguin obtenint ingressos menors en termes reals, podrien passar a suportar una càrrega fiscal més gran. Es tracta d'un augment d'impostos encobert, alhora que es transmet la percepció que les administracions públiques no estan subjectes a les mateixes restriccions pressupostàries que llars i empreses".
Aquesta sobrecàrrega fiscal és especialment evident en figures que presenten estructures progressives com l'IRPF. Els 224 euros més que es pagaran a Catalunya en la declaració de la renda d'aquest any la converteix en la segona comunitat més afectada després de la Comunitat de Madrid (on pagaran 240 euros més). Si posem els focus dins de Catalunya, el cost fiscal també ha estat heterogeni. Considerant el sobreimpost associat a la no indexació a la inflació de l'IRPF en euros per contribuent, els barcelonins són els més castigats per la inflació (231 euros), seguits de Girona (amb 209), Tarragona (200) i Lleida (190).
Segons l'Institut Ostrom, la solució a aquest problema és la deflactació o indexació de l'IRPF per neutralitzar l'impacte de la inflació, especialment dels anys 2021 i 2022. En definitiva, actualitzar-lo a la baixa. En paraules de Calvo, "la Generalitat té a les seves mans deflactar la quota autonòmica de l'IRPF segons l'augment de l'IPC. Catalunya es pot convertir en un referent per al conjunt de l'Estat i altres economies en implementar un mecanisme d'ajust automàtic que no només afecti l'escala de gravamen, com passarà així per a l'any 2023 a la Comunitat de Madrid, sinó que també adapti reduccions, mínims personals i familiars i deduccions els mínims exempts i els beneficis fiscals".