Congrés de Junts

Junts consagra el «no» a la taula de diàleg i exigeix a l'independentisme «passar a l'acció»

Borràs sosté que la millor manera de defensar una negociació real és no formar part de la mesa entre governs, que actua com a "anestèsia", mentre Turull crida a evitar la "rendició" davant l'Estat

La cúpula de Junts, al congrés del partit. | ACN
per Oriol March, L'Hospitalet de Llobregat | 17 de juliol de 2022 a les 13:55 |
Jornada de clausura del congrés de Junts amb les intervencions de Jordi Turull, secretari general, i Laura Borràs, presidenta de la formació. L'encarregat d'arrencar ha estat Turull, que ha demanat a l'independentisme "passar a l'acció" per evitar que hi hagi més "renúncies" en el procés que puguin equivaldre a la "rendició". També ha situat com a "urgència nacional" impulsar el canvi a Barcelona, tot i que la formació encara no té candidat i haurà de triar entre diversos noms, entre els quals Xavier Trias. El secretari general també ha volgut donar missatge d'autoestima a la militància en una formació "hereva de moltes tradicions" i que cada vegada està més "cohesionada". "No tingueu cap complex per defensar l'ideari de Junts", ha ressaltat. Com en la jornada d'ahir, els missatges en clau de procés han tornat a tenir ERC com a receptora dels dards, com ha quedat acreditat en el discurs final de Borràs.

"No ser a la taula de diàleg és la millor manera de defensar una negociació real. No som en taules de diàleg que siguin coartades de governs espanyols que l'única proposta que tenen és el qui dia passa any empeny, o que qui dia passa, pressupost empeny", ha remarcat la presidenta del partit. Per part dels republicans, la seva portaveu Marta Vilalta ha estat la representant en la clausura del conclave de Junts, que ha tornat a posar de manifest la diferència de full de ruta entre els dos socis que comparteixen la Generalitat. Borràs, malgrat les invectives -més o menys explícites- a ERC, ha volgut ressaltar el component "propositiu" de la formació.


"Hem de recomençar. I volem recosir l'independentisme per passar a l'acció. Cal pactar un nou traçat entre tots que doni sentit i estimuli a la mobilització dels ciutadans. Igual que el referèndum o referèndum, aquest traçat no té terme mig: independència o independència", ha resumit el secretari general de Junts. "Què més ha de passar perquè passem a la iniciativa? Ens han espiat, ens han inhabilitat. Abans hi havia pastanaga i bastó. Ara hi ha presó, exili i repressió. No hem d'aguantar més, hem de passar a la iniciativa", ha apuntat Turull, que ha carregat contra les "solucions felices" que planteja Miquel Iceta en cas que Carles Puigdemont torni a l'Estat. "Ja n'hi ha prou: no hi ha res a fer amb aquesta gent. Uns són un trilers i els altres són una barreja de Torquemada i Torrente. Només hi ha una solució: passar a l'acció, que les forces independentistes tornin a portar la iniciativa", ha desgranat l'exconseller, que ha demanat "recosir complicitats" i aparcar -d'una vegada per totes- els retrets. També ha demanat no confondre diàleg amb "anestèsia" de la voluntat dels ciutadans.


Turull ha indicat que cal eliminar la renúncia, la resignació i també la "rendició". "La rendició mai ha de ser una opció a Junts. Mai ens rendirem. Determinació, tota. Rendició, mai. Eliminem del nostre diccionari polític aquests tres conceptes. Només volem una R, que és la de la República Catalana", ha reflexionat el secretari general del partit, que ha situat tres grans fites en l'horitzó. La primera, "recuperar l'orgull" de la ciutadania per "culminar" el mandat de l'1-O. "No esperar a ser més per fer, sinó començar a fer per ser-ne més", ha indicat l'exconseller. La segona, posar tots els espais de poder al servei del "benestar". I, la tercera, que el municipalisme sigui motor del procés, especialment a través dels pactes que hi haurà després de les eleccions.

"Ambicionem representar i servir la immensa majoria de la gent. No ambicionem representar aquests o aquells. Per a Junts, nosaltres som els que ens hem d'espavilar per donar resposta als patiments de la gent que viu al país. Per això és important representar tots els matisos", ha ressaltat Turull en referència als textos aprovats, tres dels quals han rebut pràcticament el 100% dels vots. "No hi ha marge per a la improvisació, ni per anar fent: les ponències són mandats. Aquest serà el fil roig i les paretes mestres de la nostra opció política", ha indicat l'exconseller de la Presidència, que ha demanat "passar a l'acció" per culminar la independència.


Abans dels discursos finals, els delegats han votat les quatre ponències, que ahir van rebre el suport immensament majoritari -en el cas de la política i de la municipal es va aconseguir la unanimitat- en el debat en comissió. En el cas de la ponència política, els elements principals són la liquidació de la taula de diàleg, la ratificació de l'1-O com a mandat "vigent", el manteniment de la consulta -sense data- sobre la continuïtat dins del Govern i també la continuïtat, per ara, del pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que sovint ha estat objecte de controvèrsia interna. Pel que fa al text sectorial, les novetats més ressenyables van ser dues: l'aposta per suprimir l'impost de successions i donacions -a banda de la petició de rebaixar del 50% al 45% el tipus màxim de l'IRPF a Catalunya- i el suport inequívoc a l'OTAN en ple conflicte amb Ucraïna. Dos postulats defensats pel sector liberal que van assumir amb molt suport.

En clau interna, la ponència organitzativa -validada amb un 90% dels sufragis de la militància- va ser la que més esmenes va haver de gestionar durant la jornada de dissabte. Un dels punts d'interès estava en una esmena que pretenia treure l'exempció per lawfare en casos de condemna per corrupció, que va acabar decaient. D'aquesta manera, es va continuar endavant amb la protecció de Borràs, que està pendent de judici per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ICL), en la qual la Fiscalia li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació. A banda, el debat sobre l'estructura organitzativa també va acabar atorgant una nova victòria al sector afí a Turull, perquè es van treure competències en política municipal al secretari d'organització, David Torrents, proposat per Borràs. Els equilibris interns continuen sent una de les carpetes delicades de la nova etapa post-Puigdemont, encetada fa un mes i mig a Argelers.


Una de les decisions que també s'ha adoptat en el congrés és el nou president del consell nacional, plaça que ocuparà l'exconseller Josep Rull. Es tracta d'un càrrec no executiu que permet a Rull, una de les figures més estimades per les bases, formar part de la vida oficial de la formació. La militància l'ha aplaudit dempeus -inclòs un emocionat Turull- abans del discurs, en el qual ha indicat que l'1-O va ser un èxit perquè l'independentisme anava "unit", amb una força "extraordinària". "El dèbils imposen la presó i l'espionatge, i la guerra bruta. Els forts pacten", ha reflexionat.

També s'han escollit consellers nacionals i els membres de la comissió de garanties, que és precisament l'organisme intern que hauria de decidir, en cas de condemna per corrupció, si Borràs es podria acollir a l'exempció per lawfare. La presidenta del Parlament, en el discurs d'arrencada del congrés, va assegurar que seria senyal "d'inhumanitat" no fer-li costat a la cambra. Els integrants de la comissió seran Joaquim Jubert, Magda Oranich, Josep Pagès, Hèctor López Bofill, Maria Antònia Batlle i Mercè Alegre. El defensor de l'afiliat serà Marcel Padrós, membre de l'anterior executiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació