Congrés de Junts

Guia per entendre el congrés de Junts: diàleg liquidat, equilibris delicats i més «ordre»

El debat de ponències esmena a la totalitat l'estratègia d'ERC, manté la consulta per sortir del Govern, atorga a Turull tot el pes en política municipal i protegeix Borràs en cas de condemna per corrupció

per Oriol March, L'Hospitalet de Llobregat, Catalunya | 16 de juliol de 2022 a les 21:20 |
Laura Borràs i Jordi Turull, al congrés de Junts d'aquest dissabte. | Junts
"Queda feina per fer després del congrés, però poc a poc tot es va posant a lloc". La frase és d'un delegat amb pes específic dins del conclave de Junts que se celebra aquest cap de setmana a L'Hospitalet de Llobregat. Fundat fa dos anys, el partit ha hagut de superar contratemps diversos -trencament amb el PDECat, l'impacte de la repressió, la convivència no sempre plàcida entre famílies- i eren múltiples les veus que, abans del congrés, apostaven per posar ordre dins del partit a l'hora d'encarar amb més garanties les eleccions municipals ja sota la batuta del tàndem Laura Borràs-Jordi Turull. El debat de les ponències ha estat l'epicentre d'un congrés que, amb la tria de la direcció resolta des del juny a Argelers, s'ha centrat en els matisos d'estratègia i d'organització. Feina sovint invisible però que marca el dia a dia d'un partit.

La jornada ha servit per donar per tancada la taula de diàleg -és a dir, per esmenar a la totalitat l'estratègia d'ERC;, per mantenir viva -i sense data- la consulta per sortir del Govern si no es compleix suficientment l'acord amb els republicans; per constatar que dins del tàndem dirigent encara hi ha equilibris interns delicats, com demostren els moviments vinculats a la política municipals que s'han votat en comissió; i per protegir la figura de Borràs en cas que sigui condemnada per corrupció. No se'n parla gaire en veu alta, perquè en públic tot són mostres de suport -més o menys efusives-, però el proper judici a la presidenta del partit per delictes vinculats a la corrupció quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) pot mutar en incomoditat al partit. Aquests són els punts que serveixen per fer balanç de la jornada congressual de Junts.


La taula de diàleg, liquidada


L'endemà que els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez acordessin tornar a reunir la mesa de negociació durant l'última setmana de juliol, els dirigents de Junts han estat diàfans. L'encarregat de respondre explícitament als esdeveniments d'ahir ha estat Turull, que ha comparat la taula amb un "grup de Whatsapp" perquè només serveix per "quedar que tornaran a quedar". El secretari general també ha remarcat que el partit no es deixarà "arrossegar" per "cants de sirena enverinats", i ha demanat recosir la unitat de l'independentisme. Més elements per determinar que, malgrat les peticions de la Generalitat i de la Moncloa, Junts no s'asseurà a la reunió del juliol.



Encara més si es té en compte el que ha aprovat la ponència política, que considera "perjudicial" la mesa de negociació perquè "silencia" el conflicte, i per això la dona per "acabada". La idea és assumir el full de ruta del Consell per la República -un Preparem-nos institucional, en expressió del coordinador del text, Aleix Sarri- per preparar la desconnexió i el camí cap a la declaració unilateral d'independència (DUI). Als passadissos del congrés es considerava que les reunions de la mesa no tindran "marge per a avenços concrets" i que, en aquest sentit, no es pot esperar més per al nou embat. Per això Turull reclamava que l'autèntica taula fos de tot l'independentisme.


La DUI, sense terminis


Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb o sense permís de Londres-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats -de moment Pablo Llarena ha agafat avantatge en la causa de les euroordres- i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos", remarca la ponència. De terminis per la DUI, però, no n'hi ha. Malgrat el discurs de confrontació, sovint abrandat a nivell formal, cap actor del procés s'atreveix a posar dates, com va passar abans del 2017.

La consulta sobre el Govern, endavant


"Explica als alcaldables que, uns mesos abans de les municipals, sortirem del Govern. És insostenible, no s'aguanta per enlloc", sostenia un delegat al congrés. "Hem d'entendre que s'han d'ocupar posicions de poder per poder influir", reflexionava un altre. "Aquí n'hi ha molts que creuen en l'assemblearisme, però no tot pot ser així", insistia un tercer. Totes tres veus -amb responsabilitats al Govern i en política municipal- provenen de la tradició convergent, i en els últims mesos han arrufat el nas davant segons quins moviments al partit o segons quins nomenaments dins l'executiva. Intervencions representatives, en tot cas, del sector institucional, que tem deixar d'ocupar poder.


Tot i que hi havia esmenes que apostaven per sortir ja de l'executiu o bé per fixar data de la consulta, totes han estat rebutjades o retirades, i s'ha mantingut el redactat ja pactat. "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern", s'estipula. L'auditoria del pacte amb ERC serà clau: es presentarà a finals de juliol i el consell nacional l'avaluarà al setembre. El cas Borràs s'hi pot acabar mesclant.

El pacte a la Diputació amb el PSC, en vigor (per ara)


Després de l'esclat del Catalangate, sectors de Junts es van activar per trencar el pacte amb el PSC a la Diputació. L'entorn de Borràs, per exemple, era partidari de revertir-lo, però no es va produir cap moviment en aquest sentit. I el congrés d'aquest dissabte tampoc ha servit per trencar la incògnita, perquè per ara l'acord continua vigent malgrat que se'n farà una "avaluació" abans del maig del 2023, quan hi hagi les properes municipals. Tot i que s'eleva el llistó per evitar acords amb els socialistes -es faran pactes de manera "molt prioritària" amb partits independentistes menter hi hagi represaliats-, no es tanca definitivament la porta als de Salvador Illa i es dona autonomia local. La presència a les institucions, de nou, estarà al centre del debat.

El repartiment executiu, de nou delicat


La ponència organitzativa és la que acumulava més esmenes vives, unes 170, que s'han pogut anar desbrossant més d'hora del que estava previst tot i un retard inicial derivat de problemes tècnics. El text final ha rebut el 90% de suports dels delegats, que han vist com els equilibris delicats sorgits de l'acord Borràs-Turull han tornat a emergir en fases del debat. Hi ha una decisió que, malgrat no tenir gaire visibilitat, és rellevant: el fet que se li hagin tret competències en coordinació de càrrecs municipals a David Torrents, secretari d'organització proposat per Borràs -que va entrar en segona ronda a la cúpula i amb un 38% de vots en contra, un detall gens menor i que no va passar desapercebut per ningú-, reforça de nou el sector proper a Turull.

Aquestes competències, en base al que s'ha votat, haurien d'anar a parar a la secretaria general adjunta que ostenta David Saldoni, de la màxima confiança de l'exconseller. Violant Cervera, coordinadora de la ponència i també propera a Turull, ha volgut matisar que s'ha complert "bona part" de l'entesa entre el secretari general i la presidenta, que es reparteixen al 50% el poder executiu. Font oficials, en tot cas, insistien que la direcció queda "reforçada" després que les ponències, totes quatre, hagin estat validades amb gran suport i sense quasi esmenes vives per al plenari.

El cas Borràs, dins del lawfare


Un aspecte delicat del congrés era una esmena del Berguedà per suprimir la part dels estatuts que estableix una exempció per lawfare en casos de condemna per corrupció contra militants del partit. Haver acceptat l'esmena hauria suposat no protegir el paper de Borràs dins del partit en cas de ser condemnada pel cas de la ILC. Com queda definitivament el text? Exactament com estava plantejat en la ponència: "La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos de lawfare, que s'haurà de valorar en cada cas concret, per part de la comissió de garanties". Borràs ha rebut aplaudiments de la militància, però cap ovació específica relacionada amb el seu cas, ni tampoc crits de "presidenta", com sí que ha passat en altres etapes del seu lideratge com a cara visible de Junts.


Supressió de l'impost de successions


La ponència sectorial, amb un ampli suport dels delegats que han votat en comissió, ha pres una de les decisions més rellevants de la jornada en apostar per eliminar l'impost de succesions i donacions, a banda d'explorar la conveniència de suprimir el de patrimoni. Un posicionament clar en política fiscal que suposa un triomf per al corrent liberal, que és qui ha promogut la inclusió d'aquests elements dins del text definitiu. "Som més d'ordre del que ens pensàvem", reflexionava un delegat just acabada la votació. També es defensa rebaixar el tipus màxim de l'IRPF del 50% al 45%. Artur Mas, el 2010, va promoure la supressió de successions, però va acabar fent marxa enrere davant del context de crisi econòmica que es va trobar en arribar a Palau.


Compromís amb l'OTAN en plena guerra a Ucraïna


En la mateixa ponència s'hi ha acordat refermar el "compromís" de Catalunya amb les institucions europees i també amb l'OTAN, un gest que no és menor tenint en compte el context de guerra a Ucraïna i el progressiu camí cap al rearmament derivat de l'agressió russa que va arrencar fa pràcticament cinc mesos. La decisió s'ha pres amb el suport de més del 80% dels delegats registrats en el text sectorials, però això no ha impedit que membres de l'equip redactor de la ponència consideressin "poc transversal" la decisió. El text també inclou la creació d'una agència de seguretat catalana. Posicionaments amb flaire de partit d'ordre dos anys després que es fundés Junts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació