Congrés de Junts

Junts manté la consulta sobre el futur del Govern i no trenca (per ara) el pacte amb el PSC a la Diputació

La ponència política del congrés dona per acabada la taula de diàleg, situa l'1-O com a mandat "vigent" per activar la DUI i prioritza els pactes amb independentistes després de les eleccions municipals

per Oriol March, L'Hospitalet de Llobregat | 16 de juliol de 2022 a les 18:20 |
Arrencada del congrés de Junts. | Junts
Poc abans de les cinc de la tarda, els membres de la comissió que ha treballat la ponència política del congrés de Junts han tancat el document definitiu per unanimitat. Això vol dir que no ha quedat cap esmena viva i que serà aprovada sense més modificacions en plenari previst per aquest diumenge al matí. El text manté la consulta sobre el futur del Govern -no s'hi fixa cap data concreta- un cop avaluat el pacte amb ERC; dóna per liquidada la taula de diàleg, que és "perjudicial" pels interessos de l'independentisme; i deixa en l'aire el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, tot i que per ara es manté. En tot cas, s'aposta per anar "cas per cas" en els ens supramunicipals, i fer un "balanç" dels pactes abans de les eleccions municipals. Per futures enteses, però, es prioritzarà formacions independentistes, que apostin per l'autodeterminació i que no defensin la repressió, la qual cosa descartaria el PSC.

L'acord amb els socialistes a la Diputació de Barcelona es va signar el juny del 2019. El van rubricar David Bonvehí, president del PDECat, i Salvador Illa, en aquell moment secretari d'organització del PSC. Bonvehí disposava de l'aval per escrit de Carles Puigdemont. Junts encara no existia com a partit, sinó que era el nom d'una coalició amb els hereus de Convergència. L'entesa amb el PSC ha estat qüestionada obertament per sectors de la formació, però s'ha esquivat la ruptura immediata. L'encarregat d'explicar la transacció acordada en el debat ha estat Aleix Sarri, que ha indicat que qualsevol decisió es prendrà abans de les municipals. Després de les properes, però, serà "molt complicat" repetir un acord similar amb el PSC.


Sobre la consulta per continuar al Govern, la fórmula que ha quedat és aquesta: "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern". Pel que fa al procés català, l'1-O queda "vigent" com a "mandat" per culminar la independència, i es considera "perjudicial" la taula de diàleg perquè "silencia" el conflicte.


La mesa de negociació, que es tornarà a reunir a finals de juliol -així ho van pactar els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès en una reunió a la Moncloa-, ha centrat el discurs de Turull en l'obertura del conclave, aquest matí. "No ens hem de deixar arrosssegar per cants de sirena enverinats. Ara, de sobte, a Sánchez li agafa un desfici perquè Junts estigui a la taula, però amb la gent que diguin ells i a parlar del que diguin ells. I nosaltres, a fer bondat. Que sàpiguen que aquesta taula només serveix per quedar que tornaran a quedar. Millor que facin un grup de Whatsapp", ha ironitzat el secretari general del partit, que ha insistit que la taula necessària és que la s'hauria de posar en marxa per recosir la unitat de tots els actors de l'independentisme, per ara inexistent. Una intervenció amb la qual, de nou, Junts descarta asseure's a la mesa de negociació en els termes que està formulada entre ERC i el PSOE.

"Sempre hem dit que taula de negociació ha de ser amb garanties, i per l'amnistia i autodeterminació. Si és per això, veiem-nos. Per fer de socorristes d'un naufragi electoral del PSOE, no. Sánchez és capaç d'ofegar Catalunya per quedar-se a la Moncloa", ha remarcat Turull, que també ha retret el funcionament d'altres "taules" com les que estan quedant en evidència amb els àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo, que demostren els moviments per acabar amb l'independentisme. "No ens deixarem intimidar", ha ressaltat l'exconseller, que ha demanat "passar a l'acció". "Ja prou de veure-les venir, d'estar pendents de Madrid. Comença a ser hora que fem coses perquè a Madrid tornin a estar pendents de nosaltres", ha remarcat.


Supressió de l'impost de successions


La ponència sectorial de Junts ha estat una de les primeres en acabar el període de debat en la jornada matinal de dissabte del congrés del partit. S'hi han pres dues decisions rellevants en clau ideològica: compromís amb l'OTAN -rellevant, tenint en compte del context de guerra a Ucraïna- i supressió de l'impost de successions i donacions. Damià Calvet, responsable de la ponència, també ha explicat que s'ha acordat la conveniència d'abordar la supressió de l'impost de patrimoni. Aquestes tres decisions suposen un triomf per al sector liberal del partit, que havia promogut les esmenes respectives sobre aquestes dues qüestions.


Calvet ha indicat que, en el cas de la ponència sectorial, es van presentar 537 esmenes, 260 de les quals van ser introduïdes directament per part de l'equip redactor. Al debat final han quedat 46 aportacions de la militància, i només dues -una sobre justícia i Barcelona, i una altra sobre esports- s'elevaran al plenari, aquest diumenge al matí. El text té cinc eixos: radicalitat democràtica, cohesió social, economia, cohesió territorial i igualtat de gènere. S'hi consigna, per exemple, la possibilitat de crear una agència de seguretat i el compromís amb l'Aliança Atlàntica, que ha estat aprovat en comissió amb un 80% dels vots. El text també valida la via de Junts per defensar el català a les escoles, que es va promoure tant al Govern com al Parlament.

Pel que fa a la ponència municipal, coordinada per Jordi Fàbrega, candidat a La Seu d'Urgell -d'on ja va ser alcalde- i diputat al Parlament, es van rebre 170 esmenes, de les quals 58 van ser acceptades i 56 van transaccionar-se. Al matí s'han debatut 31 esmenes que havien quedat vives, cinc de les quals han estat incorporades. No hi ha cap aportació que quedi vigent per anar al plenari, de manera que el text està tancat. "Ens volem fer forts al territori per consolidar-nos a nivell nacional", ha apuntat. En relació als pactes post-electorals, qualsevol proposta ha de passar per la direcció i l'assemblea local. "Mentre hi hagi exiliats i represaliats, Junts pactarà de forma molt prioritària amb partits que defensin l'autodeterminació", resol el text acordat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació