Jen Persson: «A partir dels cinc anys ja perdem el control sobre la petjada digital dels nens»

L'experta britànica ha participat en el primer encontre internacional sobre drets digitals a les aules i n'analitza els riscos: "No pot ser que un nen hagi de donar les seves dades dactilars per comprar un tros de pizza"

Jen Persson
Jen Persson | Adrià Costa
16 de juliol del 2022
Actualitzat el 18 de juliol a les 11:17h
Amb la pandèmia, els estris digitals han entrat de ple a l'escola, obrint un gran ventall de possibilitats per a l'educació, però també interrogants i riscos. Per estudiar-ho ha tingut lloc el Primer Encontre Internacional d'Educació Digital Democràtica, organitzat per la xarxa de defensa dels drets digitalsXnet, la Universitat de Barcelona i l'Open Knowledge Foundation. Les sessions s'han fet a l'aula magna de la UB.   

Una de les especialistes en aquesta carpeta és Jen Persson, que suma anys treballant-hi des de l'ONG del Regne Unit Defend Digital Me. Persson, que es va començar a interessar per la privacitat dels infants a partir de la seva pròpia vivència com a mare, forma part de l'equip de treball sobre drets digitals constituït pel Consell d'Europa. Aquesta és la conversa que hi ha mantingut NacióDigital durant la seva visita a Barcelona.

- Expliqui'ns la transcendència que ha tingut aquest primer Encontre Internacional d'Educació Digital Democràtica.

- Ha estat molt important perquè amb la pandèmia hi va haver la necessitat de poder continuar amb la tasca educativa, tot i que les aules romanguessin tancades. Aleshores, tot va succeir molt ràpidament. Jo ho vaig experimentar al Regne Unit, però va ser un fenomen global. Tant estudiants com professorat no van poder avaluar tots els productes digitals que van haver de fer servir i van haver d'adquirir-los i implementar-los molt ràpidament. Ara està arribant el moment en què els productes ja no s'ofereixen gratuïtament sinó que s'està cobrant per ells. I les escoles s'estan plantejant si continuen amb aquest model o l'han de canviar. 

- Què implica la digitalització a les aules? Hi ha el risc que la penetració de la cultura digital es faci en base als interessos comercials de grans multinacionals?

- Hi ha diversos riscos. Hem de protegir l'autonomia dels individus preservant la seva forma ideal d'aprendre i la seva privacitat i drets. Hi ha un altre element important i és que la digitalització canvia la forma de relacionar-se i d'ensenyar. No es tracta d'ensenyar igual amb uns estris nous. També canvien les relacions entre els mestres i les institucions, entre els pares i les institucions. La digitalització també planteja qui decideix en un país com ha de ser l'educació. Quan moltes escoles tenen les mateixes eines digitals d'una gran corporació i aquesta decideix com es donen les classes, cal preguntar-se on queda la sobirania de l'educació. 

- Les grans plataformes com Google o Microsoft són les grans amenaces per una educació digital democràtica?

- Les eines que ofereixen les grans plataformes donen opcions perquè tothom pugui aprendre. En aquest sentit, suposen més democratització que el no-accés a l'aprenentatge al complet. Però, per altra banda, els productes que ofereixen ja estan tancats i definits, no són modificables, estan dient com s'ha d'educar i impedeixen que les famílies puguin decidir sobre els seus infants. 

"De sobte, les dades dels nostres fills han passat d'estar en mans dels mestres de l'escola a les de grans plataformes"

- Com estan regulats els drets dels nens en l'entorn digital?

- Aquesta és una qüestió interessant. Normalment, quan parlem de privacitat a les escoles, ens referim simplement a protecció de dades. Però realment l tema és molt ampli. Actualment, la infantesa s'ha desempoderat, ha perdut el seu dret a la privacitat. Perquè els pares han acceptat dur els nens a l'escola admetent totes aquestes situacions. Els pares cedeixen als professors la seva autoritat. Quan donen dades sobre ells mateixos el que volen és un tractament professional i confidencial d'aquestes dades. Però la tecnologia ha canviat tot això. I, de sobte, moltes dades dels nostres fills han passat d'estar en mans dels mestres de l'escola a aquestes plataformes. Dades com, per exemple, l'adreça de casa. La tecnologia ho està canviant tot i hi ha factors biomètrics, com la manera com suem, el nostre pols, les paraules que fem servir quan escrivim, que ja no es poden esborrar. És un fenomen nou fruit del fet que hem tecnologitzat l'educació. 
 

Jen Persson: "El Brexit ha suposat pèrdua de drets de privacitat". Foto: Adrià Costa


- L'any 2020 va participar en un estudi sobre la vida quotidiana d'un nen al Regne Unit. Què va descobrir?

- Vam arribar a la conclusió que a l'edat de cinc anys ja es perd el control sobre el que anomenem la petjada digital, perdem el control d'on van a parar les dades digitals que un nen de només cinc anys fa servir. En aquestes moments, s'està canviant l'objectiu de l'educació, hem passat de platejar-nos què s'educa i com s'educa, a tenir un munt de dades i plantejar-nos què fem amb elles i fer predicció de riscos.

- Posi algun exemple.

- Prediccions de riscos sobre salut mental o, fins i tot, d'accions terroristes. Tot plegat genera molts dubtes.     

- Es va produir una controvèrsia al Regne Unit sobre l'ús del reconeixement facial als nens a les escoles quan han d'entrar en els menjadors escolars. 

- Això va succeir fa poc a Escòcia, quan es van començar a utilitzar dades biomètriques per accedir a menjadors escolars i a biblioteques. Des del 2001, al Regne Unit s'han fer servir cada cop més dades biomètriques. I tot i que hi ha hagut controvèrsies, encara no s'ha fet res al respecte. El comissionat per a la Informació ha dit que la quantitat d'informació privada que donem ha de ser proporcional a l'ús del servei que estem duent a terme. Vol dir que per qüestions trivials com comprar un tros de pizza no pot ser que els infants hagin de donar les dades dactilars. S'ha d'emprar sempre el mètode que sigui menys invasiu per a la publicitat. 

- El Brexit ha suposat algun canvi en els drets digitals al Regne Unit? 

- Quan es va fer efectiu el Brexit, el govern britànic va decidir suspendre la llei de privacitat vigent fins aquell moment. D'aquesta manera, es van perdre drets en relació a la privacitat. I ara s'està modificant la Carta de protecció de dades, que era molt propera a l'esperit del Reglament de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea. El govern conservador ens està intentant allunyar de la normativa europea també en aquest terreny. Hem perdut drets que teníem quan estàvem a la UE.   
 

Jen Persson durant l'entrevista en un claustre de la UB. Foto: Adrià Costa


- En aquests moments, es debat sobre noves normes que poden limitar la llibertat dels professors. En què consisteixen?

- S'estan impulsant lleis per part del govern que pretenen protegir la llibertat d'expressió i evitar "l'adoctrinament" dels nens. Però des del moment que és el govern el que diu què és i què no és llibertat d'expressió, ja indica que estem anant pel camí incorrecte. 

- Abans s'ha referit al fet que la digitalització a les aules no vol dir només ensenyar amb més eines, sinó que ha de ser transformacional per l'escola. Quins aspectes pot suposar en la tasca dels mestres?  

- Per començar, requereix que els professors tinguin una bona formació digital, que coneguin més sobre les potencialitats d'aquestes eines, sobre els seus riscos i en què fallen. I exigeix que els mestres no perdin en cap moment la seva sobirania i la seva capacitat de prendre decisions més enllà dels interessos de les grans plataformes.

"Els professors han de tenir una bona formació digital, sobre les seves potencialitats i els seus riscos, i no perdre mai la sobirania sobre aquestes eines"

- Hi ha hagut experiències de com ciutadans o pares organitzats han parat els peus a les pretensions de grans corporacions en el camp educatiu. Citi'n alguna.

- En molts llocs. Als Estats Units, a Cheshire, a l'estat de Connecticut, un moviment de pares va posar fi a un programa pilot de Facebook que va generar una gran protesta pel tipus d'informació sobre els nens que entrava al sistema. El programa va ser retirat. A la Xina, en moltes escoles es va posar als nens una banda al front per mesurar la concentració. I en molts llocs, molts pares i mares es van organitzar i van obligar a retirar-ho. En llocs on no ens ho esperem es produeixen moviments de protesta.   

- Hi ha algun país que sigui referent en la protecció de drets digitals?

- Hi ha alguns casos. A França, per exemple, la ciutadania i les institucions s'han unit per retirar mesures com el reconeixement facial a les escoles. Un treball conjunt entre institucions i ciutadania dona resultat. Human Rights Watch ha presentat recentment un informe sobre la utilització de tecnologia digital en educació després de la pandèmia i conclou que la major part de la tecnologia emprada no protegeix la privacitat dels estudiants. Assegura que els aspectes positius són anecdòtics en comparació als més perillosos.   
 

Jen Persson ha participat en el Primer Encontre Internacional sobre Democratització Digital. Foto: Adrià Costa


- Un dels plats forts de les jornades ha estat la presentació d'una nova eina, el DD, que pot suposar un avenç en democratització digital. Què ens en pot dir? 

- El DD (Digital Democràtic) és un projecte que ha unit gent que sap de tecnologia amb persones que posen en el centre els valors humans en educació. És una suite educativa de soft lliure, de codi auditable i obert, que vol dir que qualsevol persona té accés al codi i pot veure com és. Quan entres, tens totes les eines que necessites per donar classes, des de videotrucada, aula virtual a documents compartits. És fàcil de fer servir i disponible per a qualsevol centre educatiu que hi vulgui recórrer. Les iniciatives tecnològiques que fan les coses de forma correcta són importants i el moment per fer-les és ara.

- D'on li va sorgir aquest interès pels drets digitals, senyora Persson?

- Tinc tres nens. Fa uns anys no en tenia ni idea de tot això. Però vaig començar a investigar i em vaig adonar que les dades que es donaven a les escoles es podien fer servir per a usos comercials. Aquest va ser el punt d'inici de tot plegat.