17
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
18
de juliol
a les
18:27h
El cas de Laura Borràs sobre els contractes a la Institució de les Lletres Catalanes ha fet un pas més aquesta setmana amb l'escrit d'acusació de la Fiscalia. Amb les peticions de pena del ministeri fiscal -sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per falsedat documental i prevaricació-, el proper pas del jutge serà ordenar l'obertura de judici oral i quan aquest acte sigui ferm el càrrec de Borràs quedarà contra les cordes. Una suspensió, és a dir, que se l'aparti del càrrec, és una possibilitat real, tal com indica el reglament del Parlament, la institució que ella presideix, i les declaracions dels darrers dies dels partits polítics que hauran de decidir.
El moviment del ministeri públic acota la causa penal de Borràs i la presidenta vol aprofitar que han caigut dos delictes de l'escrit d'acusació per allunyar l'ombra de la corrupció. El jutge va tancar la instrucció a finals de juny i veia indicis de quatre delictes: malversació, frau, falsedat documental i prevaricació. D'aquests, la Fiscalia ha acusat per dos delictes: falsedat documental i prevaricació. Aquesta setmana, Borràs ha remarcat aquest fet per denunciar un intent de vincular el seu nom a pràctiques corruptes amb la incorporació de la malversació durant els anys que ha durat la instrucció.
Què és la corrupció? No hi ha un delicte concret al codi penal que sigui "corrupció", però el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols, sí que defineix al seu repositori publicat a principis de 2017 -abans que esclatés el cas Borràs- quins són. Hi inclou el delicte de prevaricació. També d'altres, com la malversació, el frau, el tràfic d'influències o l'abús d'un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. La Fiscalia Anticorrupció, creada el 1995, també inclou la prevaricació entre els delictes que es consideren corrupció. Segons aquestes dues institucions, dels dos delictes que s'imputen a la presidenta del Parlament, almenys un seria considerat corrupció.
Però, què és la prevaricació? La Fiscalia imputa a Borràs un delicte continuat de prevaricació administrativa, regulat a l'article 404 del codi penal. Comet el delicte una autoritat pública que, sabent que és injusta, dicta una resolució arbitrària en una qüestió administrativa. La pena prevista és d'entre nou i quinze anys d'inhabilitació i, en el cas de Borràs, el ministeri fiscal ha optat per demanar el màxim possible per aquest delicte. Sumat als sis anys de presó i sis d'inhabilitació per falsedat documental, conformen la petició de pena de la Fiscalia, "desproporcionada", segons Borràs.
Es pot suspendre Borràs amb el 25.4 del reglament?
La presidenta del Parlament no se sent interpel·lada per l'article 25.4 del reglament de la cambra. Aquest article diu que la mesa del Parlament haurà de suspendre de drets i deures aquell diputat al qual se li obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. "És un delicte que no ha passat pels serveis jurídics de la cambra i vulnera drets fonamentals", deia dijous Laura Borràs. Certament, és un precepte controvertit i així ho han denunciat exlletrats del Parlament com Joan Ridao, perquè atribueix a la mesa, un òrgan rector, la capacitat de suspendre un diputat i alhora no concreta què és un delicte de corrupció.
En tot cas, l'article continua vigent i ni ERC ni la CUP volen modificar-lo. En el cas de Borràs, ara ja més delimitat, es podria aplicar per la via de la prevaricació, un delicte que es pot entendre com a vinculat a la corrupció d'acord amb el CGPJ i la Fiscalia Anticorrupció. Serà la mesa que hi haurà de decidir i, en aquest escenari, serà significatiu el paper que adopti Borràs, tenint en compte que és part implicada i podria veure's afectada per un conflicte d'interessos. Quan es va abordar el cas de Pau Juvillà, no se'l va deixar votar argumentant precisament aquest problema.
El mateix article estableix que si la mesa té dubtes sobre el tipus delictiu, el cas passa a la comissió de l'estatut del diputat, presidida en aquest cas pel diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas, proper a Borràs. El dictamen que en faci la comissió haurà de ser votat pels grups. Una altra via és la de l'article 25.1 del reglament: en aquest cas la comissió de l'estatut del diputat emet un dictamen que voten els grups i passa al ple, que s'hauria de pronunciar. Tots els grups parlamentaris -especialment ERC i CUP- haurien de votar amb l'oposició, si així ho consideren, per suspendre la presidenta del Parlament.
Pendents del moviment de Boye
L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, va sorprendre tothom amb un recurs fa unes setmanes, quan el jutge va tancar la instrucció. Va demanar que el judici fos amb jurat popularperquè tres dels delictes que s'investigaven s'han de jutjar d'aquesta manera d'acord amb la llei del jurat. El problema és que la prevaricació en queda fora i s'especifica clarament que s'ha de jutjar amb un tribunal. El jutge encara ha de resoldre aquest recurs i difícilment l'acceptarà. Amb el cas de Borràs ja més acotat, el proper pas serà l'obertura de judici oral, que desencadenarà la resta de moviments i situarà el càrrec de Borràs en dubte i la legislatura a la corda fluixa.
El moviment del ministeri públic acota la causa penal de Borràs i la presidenta vol aprofitar que han caigut dos delictes de l'escrit d'acusació per allunyar l'ombra de la corrupció. El jutge va tancar la instrucció a finals de juny i veia indicis de quatre delictes: malversació, frau, falsedat documental i prevaricació. D'aquests, la Fiscalia ha acusat per dos delictes: falsedat documental i prevaricació. Aquesta setmana, Borràs ha remarcat aquest fet per denunciar un intent de vincular el seu nom a pràctiques corruptes amb la incorporació de la malversació durant els anys que ha durat la instrucció.
Què és la corrupció? No hi ha un delicte concret al codi penal que sigui "corrupció", però el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols, sí que defineix al seu repositori publicat a principis de 2017 -abans que esclatés el cas Borràs- quins són. Hi inclou el delicte de prevaricació. També d'altres, com la malversació, el frau, el tràfic d'influències o l'abús d'un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. La Fiscalia Anticorrupció, creada el 1995, també inclou la prevaricació entre els delictes que es consideren corrupció. Segons aquestes dues institucions, dels dos delictes que s'imputen a la presidenta del Parlament, almenys un seria considerat corrupció.
Però, què és la prevaricació? La Fiscalia imputa a Borràs un delicte continuat de prevaricació administrativa, regulat a l'article 404 del codi penal. Comet el delicte una autoritat pública que, sabent que és injusta, dicta una resolució arbitrària en una qüestió administrativa. La pena prevista és d'entre nou i quinze anys d'inhabilitació i, en el cas de Borràs, el ministeri fiscal ha optat per demanar el màxim possible per aquest delicte. Sumat als sis anys de presó i sis d'inhabilitació per falsedat documental, conformen la petició de pena de la Fiscalia, "desproporcionada", segons Borràs.
Es pot suspendre Borràs amb el 25.4 del reglament?
La presidenta del Parlament no se sent interpel·lada per l'article 25.4 del reglament de la cambra. Aquest article diu que la mesa del Parlament haurà de suspendre de drets i deures aquell diputat al qual se li obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. "És un delicte que no ha passat pels serveis jurídics de la cambra i vulnera drets fonamentals", deia dijous Laura Borràs. Certament, és un precepte controvertit i així ho han denunciat exlletrats del Parlament com Joan Ridao, perquè atribueix a la mesa, un òrgan rector, la capacitat de suspendre un diputat i alhora no concreta què és un delicte de corrupció.
En tot cas, l'article continua vigent i ni ERC ni la CUP volen modificar-lo. En el cas de Borràs, ara ja més delimitat, es podria aplicar per la via de la prevaricació, un delicte que es pot entendre com a vinculat a la corrupció d'acord amb el CGPJ i la Fiscalia Anticorrupció. Serà la mesa que hi haurà de decidir i, en aquest escenari, serà significatiu el paper que adopti Borràs, tenint en compte que és part implicada i podria veure's afectada per un conflicte d'interessos. Quan es va abordar el cas de Pau Juvillà, no se'l va deixar votar argumentant precisament aquest problema.
El mateix article estableix que si la mesa té dubtes sobre el tipus delictiu, el cas passa a la comissió de l'estatut del diputat, presidida en aquest cas pel diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas, proper a Borràs. El dictamen que en faci la comissió haurà de ser votat pels grups. Una altra via és la de l'article 25.1 del reglament: en aquest cas la comissió de l'estatut del diputat emet un dictamen que voten els grups i passa al ple, que s'hauria de pronunciar. Tots els grups parlamentaris -especialment ERC i CUP- haurien de votar amb l'oposició, si així ho consideren, per suspendre la presidenta del Parlament.
Pendents del moviment de Boye
L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, va sorprendre tothom amb un recurs fa unes setmanes, quan el jutge va tancar la instrucció. Va demanar que el judici fos amb jurat popularperquè tres dels delictes que s'investigaven s'han de jutjar d'aquesta manera d'acord amb la llei del jurat. El problema és que la prevaricació en queda fora i s'especifica clarament que s'ha de jutjar amb un tribunal. El jutge encara ha de resoldre aquest recurs i difícilment l'acceptarà. Amb el cas de Borràs ja més acotat, el proper pas serà l'obertura de judici oral, que desencadenarà la resta de moviments i situarà el càrrec de Borràs en dubte i la legislatura a la corda fluixa.