Congrés de Junts

Junts completa l'endreça: quines incògnites ha de resoldre la segona fase del congrés?

El futur del Govern, la causa contra Borràs, el full de ruta nacional i el camí cap a les municipals marquen el conclave d'aquest cap de setmana, que debatrà quatre ponències

Borràs, Turull i Puigdemont, a Argelers. | Junts
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 15 de juliol de 2022 a les 20:30 |
Si hi havia algun objectiu que generava consens absolut abans que arrenqués el procés congressual de Junts era el d'endreçar el partit dos anys després de la seva fundació. I aquest és, precisament, el propòsit que té la direcció en la segona fase del conclave, previst per aquest cap de setmana a la Farga de L'Hospitalet de Llobregat. Al marge dels discursos públics -Laura Borràs i Jordi Turull, el nou tàndem dirigent que ha agafat les regnes de la formació des de la primera fase del congrés a Argelers, obriran la jornada de dissabte i tancaran la de diumenge-, tota l'atenció estarà centrada en com queden les quatre ponències: la municipal, la sectorial, la política i l'organitzativa.

Les més rellevants són les dues últimes, perquè defineixen el full de ruta del partit -inclosa la continuïtat dins del Govern- i estipulen la normativa interna. És per això que són les que acumulen més esmenes vives i, per tant, les que suscitaran més debat a porta tancada. Els equips redactors van allargar el procés per transaccionar les aportacions fins a mitjans d'aquesta setmana, i dijous ja es va donar per tancada la redacció a l'espera que els congressistes votin sobre les esmenes concretes. Aquestes són les incògnites que s'hauran de resoldre al llarg d'aquest cap de setmana.


Continuarà Junts al Govern?


No depèn estrictament d'aquest congrés. El partit té en marxa una auditoria per determinar el grau de compliment de l'acord de legislatura -rubricat per Jordi Sànchez, exsecretari general, i el president Pere Aragonès-, però no estarà acabada fins a finals de juliol. En aquell moment serà traslladada a l'executiva i, al setembre, s'elevarà al consell nacional. Serà aleshores quan es decidirà en ferm si es consulta la militància sobre la continuïtat dins l'executiu, de la qual en són partidaris els quadres més institucionals del partit -bona part dels quals amb càrrec-, mentre que les veus més crítiques amb el Govern estan arrenglerades al voltant de Borràs.



Què diuen les esmenes vives? Una és especialment significativa per la seva contundència: "Vist el comportament deslleial d'ER [sic], i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d'un mal Govern i d'una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del Govern després d'aquest congrés". N'hi ha d'altres, en canvi, que aposten per continuar dins l'executiu. El redactat de la ponència és aquest: "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern". Hi ha una sèrie d'esmenes que aposten per suprimir la part que diu "o no", és a dir, aquella part que explicita la possibilitat de sortir de l'executiu.


El cas Borràs continuarà sent lawfare?


És una pregunta vinculada amb l'apartat anterior, perquè són diverses les fonts que apunten que, en cas que ERC no faci costat a Borràs al Parlament a l'hora de no aplicar l'article 25.4 del reglament -la presidenta ja està oficialment acusada per la Fiscalia, que li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)-, sectors del partit es mobilitzaran per sortir del Govern. "Costaria molt d'entendre governar amb ERC si la deixen caure", remarquen aquestes fonts. Al marge d'això, la situació judicial de Borràs tindrà impacte en el congrés, perquè en la ponència organitzativa hi haurà debat sobre si el seu cas és lawfare o no.


"La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos de lawfare, que s'haurà de valorar en cada cas concret, per part de la Comissió de Garanties", diu el text transaccionat. Una esmena del Berguedà demana suprimir, precisament, aquest esment als casos de lawfare. El més probable és que es tombi la proposta, perquè el discurs dels dirigents de Junts, els últims dies, es basa en vincular la causa contra Borràs a la "persecució" contra l'independentisme. Aquest és, de fet, el principal argument de defensa de la presidenta del partit.

Quin horitzó nacional fixarà Junts?


La setmana ha deixat missatges eloqüents des del Congrés dels Diputats, on la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha assenyalat que no s'asseuran a la taula de diàleg si no hi ha un procés de negociació "real". El que planteja la ponència política és el següent: "Junts proposa que el primer d'octubre de 2022, 5 anys després de l'acte de sobirania realitzat per la majoria de la ciutadania de Catalunya, es produeixi un punt d'inflexió. Després de cinc anys en què s'ha donat una oportunitat sincera al diàleg, és hora de reprendre el fil de l'1-O i de la culminació de la independència".


Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb permís de Londres o sense-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos". Al mateix temps, s'esquiva posar terminis a la DUI davant la rellevància de la decisió, que només es pot prendre de manera consensuada -manté el text- entre tots els actors de l'independentisme.

Eleccions municipals: què passarà a Barcelona?


En aquest congrés no s'hi decideix cap candidat -això es fa a través de primàries o de les assemblees locals, en funció de la grandària del municipi-, però serà un punt d'inflexió de cara al futur. Jaume Alonso-Cuevillas, per exemple, ja ha assenyalat aquesta setmana que prendrà una decisió sobre si fa el pas a Barcelona un cop hagi passat el conclave. I en termes similars s'ha expressat Xavier Trias, exalcalde de la ciutat, que ha obert a la porta a ser candidat si hi ha "ordre" al partit. El nom de Trias ha estat celebrat per Josep Maria Argimon, conseller de Salut i que podria convertir-se en un dels seus acompanyants a la llista barcelonina, i Jaume Giró, titular d'Economia.

A la tardor, a tot estirar, el candidat a la capital catalana ha de ser escollit, per poder fer campanya i trobar un forat entre el trio de favorits format per Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni. Les enquestes, per ara, no somriuen Junts, que es troba en situació de poder repetir els 5 regidors del 2019, amb Elsa Artadi -ara fora de la política- com a cara visible al costat de Joaquim Forn. Barcelona al marge, les municipals són fonamentals per al futur de Junts, en la mesura que determinaran l'èxit de la seva implantació territorial. Ser el primer partit en alcaldies i regidors podria servir per compensar el fet que, ara per ara, les perspectives en la majoria de grans ciutats -excepte Girona i Vic, feus tradicionals- poden arribar a ser complicades.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació