La suma de les mesures progressistes fruit del gir a l'esquerra de Pedro Sánchez i de la voluntat d'aprofundir en el diàleg polític per desjudicialitzar la política catalana i avançar en solucions, ha provocat que ERC torni a l'actitud col·laborativa amb el govern espanyol de Pedro Sánchez. El bloqueig del diàleg i el Catalangate havien degradat les relacions, però uns i altres han arribat a la conclusió que, distanciats, hi perdien més del que hi guanyaven. Tant el PSOE i Podem com ERC busquen estabilitat i resultats, i pretenen acabar les legislatures, a Madrid i a Barcelona.
Aquest dijous, al ple del Congrés, el mateix dia que es tancava el debat de política general amb la votació de les resolucions, els republicans han donat, de nou, oxigen parlamentari al govern del PSOE i de Podem. A canvi dels seus vots, alimenten expectatives que s'haurien de concretar aviat: esperen que divendres, a la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la Moncloa, i en la taula de diàleg que s'hauria d'acordar convocar a la segona quinzena de juliol hi hagi resultats tangibles en forma de desjudicialització.
Els republicans han donat els seus vots al decret de mesures econòmiques per combatre la crisi d'inflació arran de la guerra a Ucraïna, han votat que sí a la reforma exprés de la llei del Poder Judicial per forçar la provisió de vacants al TC per part del govern espanyol i el CGPJ, i han confirmat el pas del no a l'abstenció en la llei de la memòria democràtica, que el PP infama perquè du el segell de Bildu. Els vots d'ERC s'han orientat al ple de dimecres en la línia dels de Bildu, el PNB, el PDECat i altres minories nacionals i d'esquerres que han certificat que Sánchez acaba una setmana intensa a les Corts amb la foto dels suports a la seva investidura refeta.
Poca generositat en les resolucions
No hi ha hagut tan bona química en el debat de les propostes de resolució. Les d'ERC, com les de Junts, la CUP i el PDECat, eren de màxims en temes com el dret a decidir o la reforma de la sedició i la rebel·lió al codi penal, un dels temes que es negocien entre bambolines entre els governs. Els socialistes no s'han molestat ni a esmenar-les per intentar arribar a un acord. Sí que estan compromesos, afirmen, amb reformar la llei de secrets i la del CNI per impedir nous casos com el Catalangate.
De fet, Esquerra només veu aprovades dues de les seves resolucions (sobre la política agrària comuna i sobre l'exclusió financera a les zones despoblades i per la gent gran després d'acceptar aportacions del PSOE). Junts en farà prosperar una relacionada amb la medicació pels malalts de càncer amb metàstasi. No ha acceptat les esmenes socialistes al seu text, però els vots del PP la faran prosperar. El PSOE ha acceptat esmenes d'ERC a una resolució seva sobre beques i es recollirà el traspàs que es va pactar a la comissió bilateral Estat-Generalitat.
L'anterior decret de mesures per combatre la inflació, del passat abril, no va tenir els vots d'Esquerra (i tampoc li van ser finalment necessaris) perquè argumentaven que les explicacions pel Catalangate havien estat insuficients. Sí que els ha tingut el d'aquest dijous malgrat que el Catalangate segueix sense resoldre's (Aragonès va demanar el cap de la ministra Margarita Robles) i que conté propostes com ara un descompte del 50% en els abonaments de transport ferroviari que ja han quedat superades pels anuncis al debat de política general.
El PP s'estova una mica
Els vots d'ERC i, de propina, l'abstenció del PP, satisfet per la rebaixa del 10% al 5% de l'IVA de la factura elèctrica, que feia temps que reclamava la dreta. El partit d'Alberto Nuñéz Feijóo, en canvi, votarà en contra dels nous impostos a la banca i a les elèctriques encara que aquests dies ha evitat la sobreactuació. El PSOE i el PP sí que han pactat una resolució sobre la despesa militar, que el 2030 s'hauria de situar en el 2% del PIB. Els populars s'han estovat una mica després d'un debat dur, especialment amb la llei de memòria democràtica per la referència a la necessitat d'investigar els excessos policials fins a l'any 1983, quan els GAL van començar a actuar.
Els socialistes afirmen que surten del debat al Congrés, i de les votacions al decret i a dues lleis importants, amb gasolina per tirar endavant, prendre la iniciativa i ocupar el carril central. Esperen, de fet, que l'efecte Feijóo que va consolidar la rotunda victòria del PP a les eleccions andaluses comenci ara a esllanguir-se. De l'èxit o no de la mesa de diàleg, de la que parlaran aquest divendres Aragonès i Sánchez, en dependrà que la col·laboració amb els republicans i, per tant, l'estabilitat parlamentària continuï.
Optimisme amb els pressupostos
La propera estació parlamentària serà el debat de totalitat dels pressupostos generals de l'Estat a la tardor. Fonts socialistes afirmen que el ritme d'execució dels comptes de 2022 és molt més alt que el de 2021 i que els republicans no haurien de tenir, doncs, motius per no posar-s'hi bé. Els afronten amb més bon ànim que fa unes setmanes. La carpeta del procés, però, encara pesa a Catalunya, per més que Sánchez intenti obviar-la tant com pot.