14
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
21:18h
Del debat de política general al Congrés no n'ha sortit aprovada cap resolució referida al diàleg polític amb Catalunya ni a la necessitat de desjudicialitzar la política, un dels assumptes que divendres tractaran Pedro Sánchez i Pere Aragonès a la Moncloa i que hauria d'abordar-se a la pròxima reunió de la mesa de diàleg. ERC, Junts, PDECat i CUP havien presentat propostes de resolució que feien, d'acord amb les seves posicions, referència a aquests assumptes. Una de les reclamacions era modificar al codi penal els delictes de rebel·lió i sedició. El PSOE no les ha ni esmenades i no han prosperat. Sí que ho han fet altres de temes sectorials.
Els socialistes sí que han esmenat tres resolucions, que encara que hagin quedat aprovades no obliguen legalment a res al govern central però sí que tenen valor polític, d'ERC. Dues d'elles es refereixen a la política agrària comuna i a la necessitat d'evitar l'exclusió financera de la gent gran i a les zones rurals i han estat finalment aprovades. De Junts n'ha esmenada una sobre el càncer amb metàstasi i la medicació. ERC només ha admès les esmenes de la primera, que s'ha aprovat. A canvi el PSOE li ha admès esmenes sobre les beques a una seva en la línia del que es va pactar a la comissió bilateral. Junts no ha acceptat les esmenes del PSOE a la seva, que s'ha aprovat finalment amb els vots de l'oposició.
Esquerra en presentava, conjuntament amb Bildu i el BNG, una que, arran del Catalangate i altres escàndols, reclamava modificar o derogar la llei de secrets (de l'època franquista), la del CNI, la d'ús dels fons reservats, la llei mordassa -el PSOE i Podem ho van prometre-, la llei de medalles i la d'estrangeria. Els socialistes han presentat una esmena proposant a les tres esquerres nacionals la supressió dels punts referits a la llei de medalles, la d'estrangeria i la de fons reservats. Acceptaria, per tant, modificar la resta. Però els grups promotors no han acceptat l'esmena socialista i, per tant, aquesta no ha prosperat.
El grup d'Unides Podem ha votat sí a la moció d'ERC, Bildu i BNG que defensa el caràcter plurinacional de l'Estat i que les nacions que en formen part puguin exercir el dret a l'autodeterminació.
El PP i el PSOE han acordat una moció que fixa la prioritat en defensa armamentística fins al 2% del PIB per a l'any 2030 d'acord amb els compromisos en el marc de l'assemblea de l'OTAN.
Els socialistes sí que han esmenat tres resolucions, que encara que hagin quedat aprovades no obliguen legalment a res al govern central però sí que tenen valor polític, d'ERC. Dues d'elles es refereixen a la política agrària comuna i a la necessitat d'evitar l'exclusió financera de la gent gran i a les zones rurals i han estat finalment aprovades. De Junts n'ha esmenada una sobre el càncer amb metàstasi i la medicació. ERC només ha admès les esmenes de la primera, que s'ha aprovat. A canvi el PSOE li ha admès esmenes sobre les beques a una seva en la línia del que es va pactar a la comissió bilateral. Junts no ha acceptat les esmenes del PSOE a la seva, que s'ha aprovat finalment amb els vots de l'oposició.
Esquerra en presentava, conjuntament amb Bildu i el BNG, una que, arran del Catalangate i altres escàndols, reclamava modificar o derogar la llei de secrets (de l'època franquista), la del CNI, la d'ús dels fons reservats, la llei mordassa -el PSOE i Podem ho van prometre-, la llei de medalles i la d'estrangeria. Els socialistes han presentat una esmena proposant a les tres esquerres nacionals la supressió dels punts referits a la llei de medalles, la d'estrangeria i la de fons reservats. Acceptaria, per tant, modificar la resta. Però els grups promotors no han acceptat l'esmena socialista i, per tant, aquesta no ha prosperat.
El grup d'Unides Podem ha votat sí a la moció d'ERC, Bildu i BNG que defensa el caràcter plurinacional de l'Estat i que les nacions que en formen part puguin exercir el dret a l'autodeterminació.
El PP i el PSOE han acordat una moció que fixa la prioritat en defensa armamentística fins al 2% del PIB per a l'any 2030 d'acord amb els compromisos en el marc de l'assemblea de l'OTAN.