14
de juliol
del
2022
Actualitzat
a la
13:14h
Esmena a Bèlgica pel cas de Lluís Puig. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Richard de la Tour, ha fet públiques aquest dijous les conclusions d'una carpeta clau per als exiliats independentistes: les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres. L'advocat ha donat la raó al magistrat del Suprem i ha conclòs que Bèlgica no pot qüestionar la competència de l'alt tribunal espanyol per emetre euroordres i que no pot denegar l'extradició dels exiliats per risc de vulneracions de drets si abans no acredita "deficiències sistèmiques" de l'estat de dret a Espanya que afectin el seu sistema judicial.
Les conclusions de l'advocat general no són vinculants, però sí que defineixen en la majoria dels casos el criteri que seguiran els quinze jutges en la sentència, que podria arribar de cara a la tardor. L'advocat, doncs, compra els arguments de la part espanyola i diu que l'autoritat judicial d'execució (els tribunals belgues) no poden controlar si una autoritat judicial emissora (el Tribunal Suprem) és competent per dictar una ordre europea de detenció d'acord amb el dret de l'estat que emet l'euroordre (Espanya). De la Tour diu que això contravé l'autonomia processal i el principi de reconeixement mutu, que la "peça fonamental" de la cooperació judicial penal.
El debat de fons del cas és sobre els drets fonamentals. S'ha de prioritzar la defensa dels drets fonamentals o la confiança mútua entre els estats? L'advocat general es decanta per aquest segon element i conclou que el dret europeu no permet que els tribunals que han d'executar una euroordre la rebutgin per la percepció de risc de vulneració de drets. És a dir, cal que tinguin dades "objectives, fiables, precisos i actualitzats" que en cas d'extradició hi haurà vulneració de dret a un judici just per "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el funcionament del sistema judicial de l'estat que demana l'extradició, en aquest cas Espanya. Aquest posicionament el va mantenir durant la vista oral el lletrat de la Comissió Europea.
Quan no hi ha aquestes deficiències, l'advocat afirma que la persona afectada pot denunciar una vulneració de drets concreta per la via dels recursos a l'estat que en demana l'extradició. És a dir, si Puig considera que se li vulnera el dret a un judici just, pot presentar recursos fins a arribar al Tribunal Constitucional perquè se li repari aquest dret, sense necessitat que Bèlgica hagi de denegar l'extradició a Espanya. En aquesta línia, recorda que la confiança mútua entre els estats membres té una importància cabdal i "s'ha d'aplicar plenament". La conducta de Bèlgica d'analitzar un risc de vulneració de drets fonamentals quan no hi ha deficiències sistemàtiques, és l'expressió d'una desconfiança cap als tribunals d'un estat membre que és contrari al principi de confiança.
Aquest cas fa referència a Lluís Puig, però afecta la resta d'exiliats. En el cas de l'exconseller de Cultura el cas està tancat i la decisió de Bèlgica és ferma, però el Suprem podria emetre una nova euroordre. De fet, l'advocat apunta que ho pot fer. Llarena podria, doncs, demanar un altre cop l'extradició de Puig si en altres peticions s'ha rebutjat contravenint el dret de la Unió Europea, i després d'examinar que l'emissió de la nova euroordre és proporcionat.
La vista oral es va celebrar a Luxemburg el 5 d'abril i ja va quedar clara aleshores la complexitat del cas i la diversitat de criteri en el si del tribunal. Les defenses van alertar els jutges que els exiliats independentistes no tindran un judici just a Espanya. L'advocat Gonzalo Boye va denunciar una "persecució per motius polítics". La fiscalia espanyola va tancar files amb Llarena i va dir que Bèlgica no podia qüestionar la competència del Suprem i entrar a analitzar possibles vulneracions de drets. Espanya va comptar amb dos aliats controvertits, Romania i Polònia, i la Comissió Europea també va alinear-se amb Llarena. Els lletrats belgues van tenir un posicionament erràtic, però finalment es va alinear amb la decisió dels seus tribunals.
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori el 2021 i retirar-los la immunitat. A dia d'avui, els eurodiputats tenen immunitat plena de manera cautelar a l'espera que es resolgui el cas. Si totes dues carpetes -i altres que hi ha pendents sobre la immunitat- donen el resultat esperat pels exiliats, aplanaria el camí per al retorn a casa dels dirigents independentistes. El gran dubte serà si, arribat aquest escenari, Espanya complirà les resolucions europees.
Les conclusions de l'advocat general no són vinculants, però sí que defineixen en la majoria dels casos el criteri que seguiran els quinze jutges en la sentència, que podria arribar de cara a la tardor. L'advocat, doncs, compra els arguments de la part espanyola i diu que l'autoritat judicial d'execució (els tribunals belgues) no poden controlar si una autoritat judicial emissora (el Tribunal Suprem) és competent per dictar una ordre europea de detenció d'acord amb el dret de l'estat que emet l'euroordre (Espanya). De la Tour diu que això contravé l'autonomia processal i el principi de reconeixement mutu, que la "peça fonamental" de la cooperació judicial penal.
El debat de fons del cas és sobre els drets fonamentals. S'ha de prioritzar la defensa dels drets fonamentals o la confiança mútua entre els estats? L'advocat general es decanta per aquest segon element i conclou que el dret europeu no permet que els tribunals que han d'executar una euroordre la rebutgin per la percepció de risc de vulneració de drets. És a dir, cal que tinguin dades "objectives, fiables, precisos i actualitzats" que en cas d'extradició hi haurà vulneració de dret a un judici just per "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el funcionament del sistema judicial de l'estat que demana l'extradició, en aquest cas Espanya. Aquest posicionament el va mantenir durant la vista oral el lletrat de la Comissió Europea.
Quan no hi ha aquestes deficiències, l'advocat afirma que la persona afectada pot denunciar una vulneració de drets concreta per la via dels recursos a l'estat que en demana l'extradició. És a dir, si Puig considera que se li vulnera el dret a un judici just, pot presentar recursos fins a arribar al Tribunal Constitucional perquè se li repari aquest dret, sense necessitat que Bèlgica hagi de denegar l'extradició a Espanya. En aquesta línia, recorda que la confiança mútua entre els estats membres té una importància cabdal i "s'ha d'aplicar plenament". La conducta de Bèlgica d'analitzar un risc de vulneració de drets fonamentals quan no hi ha deficiències sistemàtiques, és l'expressió d'una desconfiança cap als tribunals d'un estat membre que és contrari al principi de confiança.
Aquest cas fa referència a Lluís Puig, però afecta la resta d'exiliats. En el cas de l'exconseller de Cultura el cas està tancat i la decisió de Bèlgica és ferma, però el Suprem podria emetre una nova euroordre. De fet, l'advocat apunta que ho pot fer. Llarena podria, doncs, demanar un altre cop l'extradició de Puig si en altres peticions s'ha rebutjat contravenint el dret de la Unió Europea, i després d'examinar que l'emissió de la nova euroordre és proporcionat.
La vista oral es va celebrar a Luxemburg el 5 d'abril i ja va quedar clara aleshores la complexitat del cas i la diversitat de criteri en el si del tribunal. Les defenses van alertar els jutges que els exiliats independentistes no tindran un judici just a Espanya. L'advocat Gonzalo Boye va denunciar una "persecució per motius polítics". La fiscalia espanyola va tancar files amb Llarena i va dir que Bèlgica no podia qüestionar la competència del Suprem i entrar a analitzar possibles vulneracions de drets. Espanya va comptar amb dos aliats controvertits, Romania i Polònia, i la Comissió Europea també va alinear-se amb Llarena. Els lletrats belgues van tenir un posicionament erràtic, però finalment es va alinear amb la decisió dels seus tribunals.
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori el 2021 i retirar-los la immunitat. A dia d'avui, els eurodiputats tenen immunitat plena de manera cautelar a l'espera que es resolgui el cas. Si totes dues carpetes -i altres que hi ha pendents sobre la immunitat- donen el resultat esperat pels exiliats, aplanaria el camí per al retorn a casa dels dirigents independentistes. El gran dubte serà si, arribat aquest escenari, Espanya complirà les resolucions europees.