13
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
14
de juliol
a les
21:06h
L'ús del català està en clar retrocés, en especial entre la gent jove, segons nombroses estadístiques, i aquest dimecres se n'hi ha sumat una més de preocupant. El percentatge de catalans d'entre 16 i 34 anys que usen sempre o quasi sempre el català en la missatgeria mòbil ha caigut un 27% en tan sols quatre anys, des del 56% del 2017 al 41% del 2021, segons l'enquesta territorial sobre TIC a les llars, elaborada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En números absoluts, es tracta d'uns 175.000 joves que han deixat d'escriure's principalment en català.
En concret, el grup de 16 a 24 anys és l'únic on encara hi ha una majoria que parla habitualment en català per missatgeria mòbil, però el descens ha estat continuat i contundent els darrers anys, del 68% el 2017 a un 57% dos anys més tard i, finalment, al 52% el 2021. Igualment, els grups de 25 a 34 anys i de 35 a 44 anys són els que usen menys sovint el català de forma preeminent i també en clar retrocés, de més del 46% a aproximadament un terç en tots dos casos. Se situen a nivells similars als catalans més grans, per bé que, en el seu cas, escassament vuit de cada deu usen aquestes aplicacions.
En termes globals, el descens en l'ús prioritari del català s'ha produït els darrers dos anys. El primer cop que aquesta enquesta biennal va recollir aquesta pregunta va ser el 2017 i llavors un 47% va respondre que s'escrivia sempre o gairebé sempre en català, mentre que el 2019 n'era quasi un 49%. El descens en les capes més joves d'aquest període es compensava per un increment en els catalans a partir dels 45 anys, però aquests van emular la tendència juvenil els dos anys següents i, per això, el percentatge total de catalans amb el català com a llengua habitual de missatgeria mòbil ha retrocedit fins al 40%.
Sigui com sigui, el descens en aquesta resposta no es correspon amb un increment d'aquells que mai o gairebé mai escriuen en català, els quals fins i tot retrocedeixen una mica, sinó que aquells que deixen d'usar-lo de forma majoritària passen a fer-ho "algunes vegades". En el grup de menors de 25 anys, però, sí que augmenta el percentatge dels que quasi no l'usen mai, del 17% al 25%. Pel que fa a la resta d'espais digitals, el català també retrocedeix i ho fa pràcticament set punts tant en xarxes socials (del 31% al 24%) com en xats o fòrums (del 24% al 17%), tot i que això no ocorre en pàgines web o blogs (on s'ha mantingut al 28%).
I de nou, el descens és especialment rellevant entre les capes més joves. Mentre un 56% dels catalans de 16 a 24 anys quasi sempre escrivia a les xarxes socials en català el 2017, l'any passat ja només ho feia un 34%, període en què aquells que no ho fan mai o quasi mai van augmentar del 23% al 42%. Pel que fa al grup de 25 a 34 anys, el 41% que sempre o quasi sempre participava a les xarxes socials en català s'ha reduït a menys d'un terç, fins al 13%. I encara als xats o fòrums, el català era la llengua habitual per a un 43% dels menors de 25 anys fa cinc anys, una preferència que només retenia un 17% l'any passat.
La salut de la llengua tampoc no millora si es posa el focus en la configuració dels dispositius electrònics. Un 40% dels enquestats tenia l'any passat el mòbil en català, un percentatge quasi sis punts inferior a dos anys enrere (tot i que millor que el 30% del 2013). Pel que fa al sistema operatiu de l'ordinador personal, un 39% el té en català, percentatge que cau fins al 27% en el cas dels ordinadors de la feina, xifres similars a les d'anys anteriors. Per sobre, en tot cas, de la llengua de les tauletes tàctils (22%) o dels llibres electrònics (6%), en els dos casos en retrocés.
Tal com evidencia el gràfic anterior, de nou és la franja de 45 a 64 anys aquella amb més presència del català als telèfons mòbils, quasi duplicant el 25% del grup de 25 a 34 anys, que se situa a la cua. Pel que fa a la resta de categories, és més costós treure conclusions tancades, ja que els percentatges no responen al gruix de persones amb cadascun dels dispositius, sinó a la totalitat d'ells, així que la diferència fins al 100% no necessàriament implica que la configuració es trobi en una altra llengua, sinó que pot ser que no es disposi del producte en qüestió. De mòbils quasi tothom en té, però d'ordinador de feina, només qui treballa, cosa que explica que només el 2% de persones de 65 a 74 anys en tinguin un de configurat en català, ja que molts estan jubilats. De dispositius MP3, igualment, cada cop n'hi ha menys.
Finalment, la mateixa enquesta de l'Idescat demana per la llengua amb què estava l'última pàgina web visitada, una pregunta que evidencia igualment la pèrdua de pes de l'idioma. El 36% que citava el català el 2017 ha caigut fins al 31%, mentre que aquells que esmenten el castellà han crescut del 51% al 59%. El retrocés és palmari sobretot en el grup de 16 a 24 anys, on el català ha perdut 8 punts i el castellà n'ha guanyat 16, però també al grup de 55 a 64 anys, en què el percentatge que havien visitat un web en català era l'any passat 14 punts inferior al 2017 mentre que que n'havien consultat en castellà havien pujat 12.
Aquestes dades són consistents amb altres enquestes que identifiquen una pèrdua de presència notable del català entre la gent jove al món virtual, com una encarregada pel Consell Escolar de Catalunya i presentada el desembre passat segons la qual els estudiants d'ESO que usaven el català a les xarxes havia caigut del 57% al 34% en només vuit anys. Un altre sondeig, en aquest cas de Plataforma per la Llengua, també apunta a un nivell molt baix de mòbils configurats en català, especialment entre els més joves, tot i que ho atribueix en part a la falta d'assistents de veu que parlin aquesta llengua. De fet, 1,3 milions de catalans es plantejarien passar-se a un sistema operatiu que hi posés solució, segons l'enquesta.
En concret, el grup de 16 a 24 anys és l'únic on encara hi ha una majoria que parla habitualment en català per missatgeria mòbil, però el descens ha estat continuat i contundent els darrers anys, del 68% el 2017 a un 57% dos anys més tard i, finalment, al 52% el 2021. Igualment, els grups de 25 a 34 anys i de 35 a 44 anys són els que usen menys sovint el català de forma preeminent i també en clar retrocés, de més del 46% a aproximadament un terç en tots dos casos. Se situen a nivells similars als catalans més grans, per bé que, en el seu cas, escassament vuit de cada deu usen aquestes aplicacions.
En termes globals, el descens en l'ús prioritari del català s'ha produït els darrers dos anys. El primer cop que aquesta enquesta biennal va recollir aquesta pregunta va ser el 2017 i llavors un 47% va respondre que s'escrivia sempre o gairebé sempre en català, mentre que el 2019 n'era quasi un 49%. El descens en les capes més joves d'aquest període es compensava per un increment en els catalans a partir dels 45 anys, però aquests van emular la tendència juvenil els dos anys següents i, per això, el percentatge total de catalans amb el català com a llengua habitual de missatgeria mòbil ha retrocedit fins al 40%.
Sigui com sigui, el descens en aquesta resposta no es correspon amb un increment d'aquells que mai o gairebé mai escriuen en català, els quals fins i tot retrocedeixen una mica, sinó que aquells que deixen d'usar-lo de forma majoritària passen a fer-ho "algunes vegades". En el grup de menors de 25 anys, però, sí que augmenta el percentatge dels que quasi no l'usen mai, del 17% al 25%. Pel que fa a la resta d'espais digitals, el català també retrocedeix i ho fa pràcticament set punts tant en xarxes socials (del 31% al 24%) com en xats o fòrums (del 24% al 17%), tot i que això no ocorre en pàgines web o blogs (on s'ha mantingut al 28%).
I de nou, el descens és especialment rellevant entre les capes més joves. Mentre un 56% dels catalans de 16 a 24 anys quasi sempre escrivia a les xarxes socials en català el 2017, l'any passat ja només ho feia un 34%, període en què aquells que no ho fan mai o quasi mai van augmentar del 23% al 42%. Pel que fa al grup de 25 a 34 anys, el 41% que sempre o quasi sempre participava a les xarxes socials en català s'ha reduït a menys d'un terç, fins al 13%. I encara als xats o fòrums, el català era la llengua habitual per a un 43% dels menors de 25 anys fa cinc anys, una preferència que només retenia un 17% l'any passat.
La salut de la llengua tampoc no millora si es posa el focus en la configuració dels dispositius electrònics. Un 40% dels enquestats tenia l'any passat el mòbil en català, un percentatge quasi sis punts inferior a dos anys enrere (tot i que millor que el 30% del 2013). Pel que fa al sistema operatiu de l'ordinador personal, un 39% el té en català, percentatge que cau fins al 27% en el cas dels ordinadors de la feina, xifres similars a les d'anys anteriors. Per sobre, en tot cas, de la llengua de les tauletes tàctils (22%) o dels llibres electrònics (6%), en els dos casos en retrocés.
Tal com evidencia el gràfic anterior, de nou és la franja de 45 a 64 anys aquella amb més presència del català als telèfons mòbils, quasi duplicant el 25% del grup de 25 a 34 anys, que se situa a la cua. Pel que fa a la resta de categories, és més costós treure conclusions tancades, ja que els percentatges no responen al gruix de persones amb cadascun dels dispositius, sinó a la totalitat d'ells, així que la diferència fins al 100% no necessàriament implica que la configuració es trobi en una altra llengua, sinó que pot ser que no es disposi del producte en qüestió. De mòbils quasi tothom en té, però d'ordinador de feina, només qui treballa, cosa que explica que només el 2% de persones de 65 a 74 anys en tinguin un de configurat en català, ja que molts estan jubilats. De dispositius MP3, igualment, cada cop n'hi ha menys.
Finalment, la mateixa enquesta de l'Idescat demana per la llengua amb què estava l'última pàgina web visitada, una pregunta que evidencia igualment la pèrdua de pes de l'idioma. El 36% que citava el català el 2017 ha caigut fins al 31%, mentre que aquells que esmenten el castellà han crescut del 51% al 59%. El retrocés és palmari sobretot en el grup de 16 a 24 anys, on el català ha perdut 8 punts i el castellà n'ha guanyat 16, però també al grup de 55 a 64 anys, en què el percentatge que havien visitat un web en català era l'any passat 14 punts inferior al 2017 mentre que que n'havien consultat en castellà havien pujat 12.
Aquestes dades són consistents amb altres enquestes que identifiquen una pèrdua de presència notable del català entre la gent jove al món virtual, com una encarregada pel Consell Escolar de Catalunya i presentada el desembre passat segons la qual els estudiants d'ESO que usaven el català a les xarxes havia caigut del 57% al 34% en només vuit anys. Un altre sondeig, en aquest cas de Plataforma per la Llengua, també apunta a un nivell molt baix de mòbils configurats en català, especialment entre els més joves, tot i que ho atribueix en part a la falta d'assistents de veu que parlin aquesta llengua. De fet, 1,3 milions de catalans es plantejarien passar-se a un sistema operatiu que hi posés solució, segons l'enquesta.