13
de juliol
del
2022
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Richard de la Tour, ja té a punt les conclusions sobre les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres contra els líders independentistes l'any 2021. En aquesta causa, que neix arran del la negativa de Bèlgica a extradir Lluís Puig, hi estan personats tots els exiliats. El que digui De la Tour aquest dijous a partir de dos quarts de deu del matí marcarà la línia d'una de les carpetes clau de la batalla jurídica de l'exili. Les conclusions de l'advocat general no són vinculants, però sí que defineixen en la majoria dels casos el criteri que seguiran els quinze jutges en la sentència, que podria arribar de cara a la tardor. El TJUE definirà l'abast de les euroordres i la capacitat dels estats membre de la Unió Europea per denegar-les.
En les conclusions, l'advocat general podria indicar si Bèlgica va actuar correctament rebutjant l'extradició de Puig, si no ho podia fer o si hauria d'haver consultat la justícia europea, i també posicionar-se sobre la capacitat d'un estat per activar i desactivar euroordres contra una persona sense que hagi canviat la seva situació. Els tribunals belgues van dir que el Suprem no era competent per emetre euroordres en el cas de Puig i que hi havia risc de vulneració de drets si se l'extradia a Espanya. Podien pronunciar-se sobre la competència de l'alt tribunal espanyol, els jutges belgues? I analitzar el risc de vulneració de drets? Durant la vista, el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, va dir que era "estrany" que els jutges belgues no haguessin consultat Luxemburg sobre les ordres d'extradició abans de prendre una decisió.
El debat de fons fa referència als drets fonamentals. La sentència del TJUE determinarà si a la Unió Europea preval la confiança mútua entre estats membres o si un jutge d'un estat de la UE pot considerar que en un altre estat es poden vulnerar drets en cas d'extradició, com va fer Bèlgica. El Suprem es decanta perquè prevalgui la confiança, que vol dir que la justícia de l'estat que rep una petició d'extradició l'ha d'acceptar si compleix els requisits establerts a la norma, sense entrar a examinar el risc de vulneració de drets en cas d'extradició. Ara bé, per rebutjar una euroordre per risc sobre els drets fonamentals, aquesta vulneració ha de ser sistèmica? Serveix que afecti una persona o un grup de persones d'una determinada ideologia?
Durant la vista oral, el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que es va alinear amb les tesis d'Espanya, va dir que es podia rebutjar l'extradició si hi ha "deficiències sistèmiques" d'estat de dret que impliqui un risc de vulneració de drets fonamentals, cosa que a l'estat espanyol no passa. El TJUE haurà de determinar si es pot rebutjar una euroordre en cas que en un estat s'apliqui un dret penal a mida contra un grup polític concret -Boye utilitza el terme "minoria nacional", que no genera consens entre les defenses-. Els advocats dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. Qualsevol apunt de l'advocat general de la UE en aquest àmbit serà rellevant.
Dues carpetes clau
La vista oral es va celebrar a Luxemburg el 5 d'abril i ja va quedar clara aleshores la complexitat del cas i la diversitat de criteri en el si del tribunal. Les defenses van alertar els jutges que els exiliats independentistes no tindran un judici just a Espanya. L'advocat Gonzalo Boye va denunciar una "persecució per motius polítics". La fiscalia espanyola va tancar files amb Llarena i va dir que Bèlgica no podia qüestionar la competència del Suprem i entrar a analitzar possibles vulneracions de drets. Espanya va comptar amb dos aliats controvertits, Romania i Polònia, i la Comissió Europea també va alinear-se amb Llarena. Els lletrats belgues van tenir un posicionament erràtic, però finalment es va alinear amb la decisió dels seus tribunals.
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori el 2021 i retirar-los la immunitat. A dia d'avui, els eurodiputats tenen immunitat plena de manera cautelar a l'espera que es resolgui el cas. Si totes dues carpetes -i altres que hi ha pendents sobre la immunitat- donen el resultat esperat pels exiliats, aplanaria el camí per al retorn a casa dels dirigents independentistes. El gran dubte serà si, arribat aquest escenari, Espanya complirà les resolucions europees.
En les conclusions, l'advocat general podria indicar si Bèlgica va actuar correctament rebutjant l'extradició de Puig, si no ho podia fer o si hauria d'haver consultat la justícia europea, i també posicionar-se sobre la capacitat d'un estat per activar i desactivar euroordres contra una persona sense que hagi canviat la seva situació. Els tribunals belgues van dir que el Suprem no era competent per emetre euroordres en el cas de Puig i que hi havia risc de vulneració de drets si se l'extradia a Espanya. Podien pronunciar-se sobre la competència de l'alt tribunal espanyol, els jutges belgues? I analitzar el risc de vulneració de drets? Durant la vista, el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, va dir que era "estrany" que els jutges belgues no haguessin consultat Luxemburg sobre les ordres d'extradició abans de prendre una decisió.
El debat de fons fa referència als drets fonamentals. La sentència del TJUE determinarà si a la Unió Europea preval la confiança mútua entre estats membres o si un jutge d'un estat de la UE pot considerar que en un altre estat es poden vulnerar drets en cas d'extradició, com va fer Bèlgica. El Suprem es decanta perquè prevalgui la confiança, que vol dir que la justícia de l'estat que rep una petició d'extradició l'ha d'acceptar si compleix els requisits establerts a la norma, sense entrar a examinar el risc de vulneració de drets en cas d'extradició. Ara bé, per rebutjar una euroordre per risc sobre els drets fonamentals, aquesta vulneració ha de ser sistèmica? Serveix que afecti una persona o un grup de persones d'una determinada ideologia?
Durant la vista oral, el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que es va alinear amb les tesis d'Espanya, va dir que es podia rebutjar l'extradició si hi ha "deficiències sistèmiques" d'estat de dret que impliqui un risc de vulneració de drets fonamentals, cosa que a l'estat espanyol no passa. El TJUE haurà de determinar si es pot rebutjar una euroordre en cas que en un estat s'apliqui un dret penal a mida contra un grup polític concret -Boye utilitza el terme "minoria nacional", que no genera consens entre les defenses-. Els advocats dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. Qualsevol apunt de l'advocat general de la UE en aquest àmbit serà rellevant.
Dues carpetes clau
La vista oral es va celebrar a Luxemburg el 5 d'abril i ja va quedar clara aleshores la complexitat del cas i la diversitat de criteri en el si del tribunal. Les defenses van alertar els jutges que els exiliats independentistes no tindran un judici just a Espanya. L'advocat Gonzalo Boye va denunciar una "persecució per motius polítics". La fiscalia espanyola va tancar files amb Llarena i va dir que Bèlgica no podia qüestionar la competència del Suprem i entrar a analitzar possibles vulneracions de drets. Espanya va comptar amb dos aliats controvertits, Romania i Polònia, i la Comissió Europea també va alinear-se amb Llarena. Els lletrats belgues van tenir un posicionament erràtic, però finalment es va alinear amb la decisió dels seus tribunals.
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori el 2021 i retirar-los la immunitat. A dia d'avui, els eurodiputats tenen immunitat plena de manera cautelar a l'espera que es resolgui el cas. Si totes dues carpetes -i altres que hi ha pendents sobre la immunitat- donen el resultat esperat pels exiliats, aplanaria el camí per al retorn a casa dels dirigents independentistes. El gran dubte serà si, arribat aquest escenari, Espanya complirà les resolucions europees.