08
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
15:16h
Un document de dues pàgines amb el segell de la Generalitat i de la Moncloa serà l'encarregat d'exercir de terreny de joc en la negociació sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. El text, que ha estat acabat de perfilar en la trobada d'aquest divendres entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños, recull dues prèvies i vuit punts que han de servir per revifar la taula de diàleg a partir de la reunió que mantindran els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez divendres vinent. El primer punt previ és especialment rellevant, perquè fa referència "superar" la judicialització i reconeix la "legitimitat" de tots els "projectes polítics democràtics".
"Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions", apunta el document distribuït després de la reunió a Palau, que serveix com a guió metodològic per a la negociació. Segons la interpretació que en fa la Generalitat, aquesta part es refereix al fet que "ningú se senti amenaçat, inhabilitat o privat de llibertat" a l'hora de defensar unes idees polítiques. Les mateixes fonts assenyalen que és la "primera vegada" que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en la desjudicialització del conflicte.
Tot seguit, el text se centra en el reconeixement de la "plena legitimitat política" de les diverses ideologies i dels "projectes polítics democràtics" que se'n deriven. "Sigui quina sigui la visió que tinguin sobre el futur polític de Catalunya i la relació amb l'Estat, tot reafirmant la necessitat de debatre amb profunditat i de mirar d'arribar a acords sobre els posicionaments polítics de cada part", ressalta el document. Segons la visió de Palau, aquesta formulació equival a acceptar com a vàlid el projecte independentista. En el mateix punt hi ha el compromís de respectar els "drets fonamentals" de les "persones identificades amb cada projecte", i es "rebutja" la persecució o criminalització de les diverses opcions. Una fórmula que, segons remarquen a Palau, és una manera de comprometre's amb el fet que no es torni a espiar l'independentisme.
En el segon punt inicial, Estat i Generalitat aposten per la "via política" i la "cerca de solucions" per resoldre el conflicte. "Amb aquesta finalitat, mostren el ferm compromís de les tasques de la mesa de diàleg i negociació, i a integrar-les en les agendes polítiques respectives. Així mateix, es comprometen a treballar i a aprovar mesures concretes que representin un avenç mesurable de les negociacions i que, alhora, augmentin la confiança mútua per continuar avançant", manté el text.
L'entesa segellada entre la consellera i el ministre es compromet a "facilitar un bon clima per a la negociació de les propostes, amb voluntat sincera d'arribar a acords parcials i, si s'escau, un acord final". La Generalitat sosté que, amb la literalitat d'aquest punt sisè, blinda que la recerca de plantejaments per resoldre el conflicte polític pivoti sempre sobre "propostes majoritàries" i "representatives" en la societat catalana. En el punt 7 de l'acord marc, els dos governs també especifiquen la necessitat de "restablir i garantir la confiança i la seguretat suficients per a la bona marxa" de la taula de diàleg. Fonts governamentals donen valor a aquesta concreció i interpreten que queda plasmat el rebuig a la "repressió", un fet que fins ara ha torpedinat la negociació.
Pensant en la judicialització del conflicte i especialment en l'episodi de l'espionatge, el Govern ha pressionat per incloure, en el punt 8 i últim del pacte d'aquest divendres, la garantia que "en tot moment" es protegiran "els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica" dels independentistes. Fonts de l'executiu català recalquen que aquí queda recollir el "compromís de no repetició" del Catalangate. El document metodològic serà la partitura a partir de la qual la Generalitat i la Moncloa hauran d'interpretar els avenços de la taula de diàleg.
"Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions", apunta el document distribuït després de la reunió a Palau, que serveix com a guió metodològic per a la negociació. Segons la interpretació que en fa la Generalitat, aquesta part es refereix al fet que "ningú se senti amenaçat, inhabilitat o privat de llibertat" a l'hora de defensar unes idees polítiques. Les mateixes fonts assenyalen que és la "primera vegada" que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en la desjudicialització del conflicte.
Tot seguit, el text se centra en el reconeixement de la "plena legitimitat política" de les diverses ideologies i dels "projectes polítics democràtics" que se'n deriven. "Sigui quina sigui la visió que tinguin sobre el futur polític de Catalunya i la relació amb l'Estat, tot reafirmant la necessitat de debatre amb profunditat i de mirar d'arribar a acords sobre els posicionaments polítics de cada part", ressalta el document. Segons la visió de Palau, aquesta formulació equival a acceptar com a vàlid el projecte independentista. En el mateix punt hi ha el compromís de respectar els "drets fonamentals" de les "persones identificades amb cada projecte", i es "rebutja" la persecució o criminalització de les diverses opcions. Una fórmula que, segons remarquen a Palau, és una manera de comprometre's amb el fet que no es torni a espiar l'independentisme.
En el segon punt inicial, Estat i Generalitat aposten per la "via política" i la "cerca de solucions" per resoldre el conflicte. "Amb aquesta finalitat, mostren el ferm compromís de les tasques de la mesa de diàleg i negociació, i a integrar-les en les agendes polítiques respectives. Així mateix, es comprometen a treballar i a aprovar mesures concretes que representin un avenç mesurable de les negociacions i que, alhora, augmentin la confiança mútua per continuar avançant", manté el text.
L'entesa segellada entre la consellera i el ministre es compromet a "facilitar un bon clima per a la negociació de les propostes, amb voluntat sincera d'arribar a acords parcials i, si s'escau, un acord final". La Generalitat sosté que, amb la literalitat d'aquest punt sisè, blinda que la recerca de plantejaments per resoldre el conflicte polític pivoti sempre sobre "propostes majoritàries" i "representatives" en la societat catalana. En el punt 7 de l'acord marc, els dos governs també especifiquen la necessitat de "restablir i garantir la confiança i la seguretat suficients per a la bona marxa" de la taula de diàleg. Fonts governamentals donen valor a aquesta concreció i interpreten que queda plasmat el rebuig a la "repressió", un fet que fins ara ha torpedinat la negociació.
Pensant en la judicialització del conflicte i especialment en l'episodi de l'espionatge, el Govern ha pressionat per incloure, en el punt 8 i últim del pacte d'aquest divendres, la garantia que "en tot moment" es protegiran "els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica" dels independentistes. Fonts de l'executiu català recalquen que aquí queda recollir el "compromís de no repetició" del Catalangate. El document metodològic serà la partitura a partir de la qual la Generalitat i la Moncloa hauran d'interpretar els avenços de la taula de diàleg.
Acord Estat-Generalitat sobre el marc de negociació by edicio naciodigital on Scribd