infraestructures

El Govern, dividit pel Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell

El Parlament aprova la proposta del PSC per tirar endavant la infraestructura amb el suport de Junts, però ERC manté que la solució passa per la millora ferroviària

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 8 de juliol de 2022 a les 13:57 |
Jordi Puigneró i Pere Aragonès al Parlament. | Parlament
El debat sobre quin ha de ser el futur del tram del Quart Cinturó o B-40 entre Terrassa, Sabadell i Castellar, és a dir, l'anomenada, Ronda Nord, ha arribat aquesta setmana al ple del Parlament de Catalunya. I ho ha fet sense sorpreses i amb l'escenificació d'un desacord més del Govern català. Mentre que Junts ha donat suport a la moció presentada pel PSC-Units per pactar amb l'estat espanyol el projecte viari -juntament amb Cs, PP i Vox-, ERC s'ha mantingut ferma amb la proposta de millorar la connexió entre les dues capitals a través de la xarxa ferroviària. Tampoc hi han donat llum verda la CUP i Podem. 

En un debat curt, però contundent, els diferents grups amb representació al Parlament han marcat posicions davant d'una infraestructura que les últimes setmanes ha tornat a l'esfera política. L'endemà de conèixer que l'Estat només ha invertit un 35% en infraestructures a Catalunya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ordenar al seu executiu deixar plantada la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, al Consell Comarcal del Vallès Occidental on va anunciar que el govern espanyol finançaria aquest tram del Quart Cinturó amb el projecte que decideixi la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la disposició tercera de l'Estatut. En aquella reunió, sí que hi van assistir els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart (TxT), Sabadell, Marta Farrés (PSC) i Castellar, Ignasi Giménez (PSC), que van lamentar la postura d'última hora de l'executiu català davant d'una proposta econòmica que permetria finalment connectar les dues capitals de la comarca i Castellar del Vallès. 


De fet, es tracta d'una infraestructura ja contemplada al Pla de Mobilitat del Vallès, aprovat per la Generalitat, el mes de febrer del 2021. El va presentar l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, després d'un procés de negociació amb diferents agents del territori, tal com ha recordat el diputat socialista, Jordi Terrades qui ha argumentat que cal "una carretera per millorar la mobilitat de les mercaderies, ja que els vallesos concentren el 25% del sector industrial de Catalunya". 


El mateix diputat socialista també ha asseverat que quan aquesta nova infraestructura estigui enllestida, la mobilitat serà sostenible, també la de mercaderies. Una reflexió que també va fer el ja expresident de la patronal Cecot, Antoni Abad, en una entrevista amb NacióDigital. Abad va defensar que les empreses i els polígons industrials del Vallès necessiten una via terrestre que les comuniqui i que quan s'acabi la infraestructura la mobilitat serà verda. I el tren, tot i que pot servir per transportar mercaderies, no ofereix el servei que necessita el teixit empresarial vallesà. 

En una línia semblant s'ha expressat el diputat de Junts, Ramon Tremosa, qui ha lamentat les "dècades d'incompliments de l'estat espanyol a la comarca". És per això que des del partit a l'executiu català es vol fer una ferma aposta per la Ronda Nord, que s'allunya del que s'havia projectat fa anys com a Quart Cinturó i connectar Castellar. "La B-40 s'acaba a Terrassa, però caldria un model amb rotondes i doble via", com el que hi ha entre Roses i Figueres, ha proposat Tremosa. "Som els del sí ben fet", ha conclòs. 


ERC continua instal·lada en el no


Els republicans han tornat a fer visible la seva negativa a la Ronda Nord. El diputat i exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, ha considerat que "l'execució d'una autovia no és la solució de la mobilitat" entre les dues cocapitals, que tenen una distància de 6 quilòmetres. Des d'ERC tampoc creuen que el finançament anunciat pel govern espanyol a través de la disposició addicional tercera sigui la manera correcta de fer-ho. "Volen utilitzar els recursos de la Generalitat per allò que vol executar l'Estat". 

En aquest sentit, Fernàndez ha insistit en el tren orbital, crear noves interconnexions o millorar la freqüència de pas del transport públic a la comarca. Propostes que consideren "solucions reals i adequades a la situació d'emergència climàtica". Sí que aposten per finalitzar el tram ja iniciat entre Abrera i Terrassa i la seva connexió amb la C-58 fins a Castellar del Vallès. "El Quart Cinturó després de 30 anys està a l'UCI a punt de morir i volem certificar la seva mort", ha conclòs el republicà. Per la seva banda, la CUP i Podem tampoc han donat suport a la proposta. Els primers s'han aferrat al discurs de defensa del medi ambient del territori i els segons apostant que les infraestructures viàries són models caducs.  

Majoria parlamentària per millorar la connexió ferroviària entre vallesos


El segon punt de la moció socialista apunta a la millora de les línies R4 i R8 de Rodalies, així com dels Ferrocarils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per connectar ferroviàriament el Vallès Occidental i l'Oriental i no haver d'arribar gairebé a Barcelona o canviar de tren per fer-ho. En aquesta proposta, tots els partits hi han votat a favor amb l'abstenció de la CUP perquè consideren que és primordial garantir un bon servei entre les dues comarques que juntes sumen 1,3 milions de persones. 

Els empresaris reclamen finalitzar el tram Terrassa-Abrera


El teixit empresarial del Vallès Occidental es manté ferm amb la finalització del tram Terrassa-Abrera del Quart Cinturó, que connectaria el Baix Llobregat i el Vallès. Han considerat que "és imprescindible" i han exigit que s'acabi d'una vegada per totes. De fet, el passat 31 de maig les cambres de comerç, les patronals i les empreses del Vallès Occidental, van sortir al carrer en forma de manifestació per dir "prou" als incompliments d'aquesta infraestructura. 


Una manifestació poc freqüent on s'exigia al govern espanyol que aportés el finançament necessari per acabar els 6,2 quilòmetres que falten per connectar Terrassa amb Abrera. De fet, aquest malestar també es farà palès el 14 de juliol durant la celebració dels Premis Cambra 2022, que portaran el lema La real Passió d'Olesa. La B40. 

​Per la seva banda, la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) fa poques setmanes va celebrar l'acte central del 30è aniversari de la creació de la protesta, quan es va traçar per primera vegada la futura autopista. Consideren que es trinxa el territori i que no és necessària donada la situació d'emergència climàtica actual. 

15 anys d'incompliments


El traçat del Quart Cinturó s’inclou ja l'any 1966 en el Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona. Però no va ser fins a l’any 1993 -28 anys més tard- que es van materialitzar els primers estudis d’impacte, però sense pressupost, tot i l'anunci del ministre Francisco Álvarez-Cascos entre el 2000 i el 2004. Precisament, l'any 2004, de la mà del president de la Generalitat, José Montilla, es reprèn el diàleg i s'ajusten alguns traçats de la Ronda Vallès i es prioritza el tram de Terrassa a Abrera. Cinc anys més tard, el juny de 2009 s’inaugura l'inici de les obres del primer tram en presència del ministre José Blanco i la promesa de finalitzar-lo en dos anys. 

Entre el 2011 i el 2015 la ministra Ana Pastor es compromet a impulsar la finalització del tram Terrassa-Abrera assegurant l’estrena del túnel de connexió entre el Vallès i el Baix Llobregat en pocs mesos. I el 2017, el ministre Íñigo de la Serna garanteix que a finals del 2018 la via estaria acabada. El juny de 2021, el consell de ministres autoritza els canvis en el tram Viladecavalls-Olesa amb partida pressupostària als Pressupostos Generals de l’Estat de 2022, de 9,6 milions d’euros. No obstant això, la darrera previsió que contempla el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a la finalització d'aquest tram és per al 2023.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació