Argimon preveu un estiu amb el sistema sanitari «atapeït» per la setena onada de Covid

El conseller de Salut també manté la incògnita sobre si aspira a ser alcaldable de Barcelona: "Si una cosa ha d'arribar, ja arribarà"

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, aquest divendres al Fòrum Europa Tribuna Catalunya
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, aquest divendres al Fòrum Europa Tribuna Catalunya | ACN
NacióDigital
08 de juliol del 2022
Actualitzat a les 12:44h
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha pronosticat un estiu amb un sistema sanitari "atapeït" per la setena onada. Segons ha assegurat en el Fòrum Europa Tribuna Catalunya, hi ha unes 2.000 persones de baixa i més de 2.000 ingressades, amb perfils diferents -no ingressen per Covid, sinó amb Covid- que fan que les estades mitjanes siguin més llargues i s'hagin de fer aïllaments a planta. "La gent està cansada", ha conclòs Argimon, que també ha afirmat que l'atenció primària està "molt tensionada" i ha aprofitat per reivindicar "un gran acord de país" per impulsar canvis en el model sanitari.

El titular de Salut també ha mantingut la incògnita sobre si aspira a ser alcaldable de Barcelona: "Si una cosa ha d'arribar, ja arribarà... Ja en tinc prou amb el que tinc", ha dit. Argimon ha assegurat que ningú li diu que es presenti, així com ha desmentit que Junts li hagi proposat. El que sí que ha deixat clar és que sempre li preguntarà a l'exalcalde Xavier Trias què ha de fer. "Jo sempre faré el que digui el Xavier Trias", ha reblat. Les preguntes arriben l'endemà que el conseller digués a TV3 que no era el moment de parlar de si serà alcaldable de Junts a les municipals, però sense descartar taxativament la possibilitat de presentar-se. Al col·loqui d'aquest divendres hi han participat el mateix Xavier Trias, els consellers Damià Calvet, Gemma Geis i Tània Verge i altres cares conegudes com Jordi Sànchez o els exconsellers de Salut Alba Verge i Boi Ruiz, entre altres.

Respecte a la seva faceta actual i als canvis en el model sanitari que vol impulsar el conseller, hi ha transformar el sistema organitzatiu a la primària, on, per ell, ha de primar l'autonomia d'agenda i han de liderar el canvi els mateixos professionals. També s'ha referit a oferir una atenció més integrada, tant pel que fa al treball en xarxa entre l'hospitalària i la primària, com a una atenció integrada social i sanitària, que ha situat com "el gran repte" de la legislatura. "La gent té necessitats de salut i socials i les hem d'abordar a la vegada", ha proclamat. 

Un altre repte al qual s'ha referit és la reconversió de la llarga estada psiquiàtrica. "Un hospital no és un lloc per a viure", ha explicat. Sobre això, ha avançat que està en marxa un projecte pilot de reconversió i que es presentarà "ben aviat". Per tot plegat, ha destacat que el sistema sanitari és "un gran patrimoni" i ha recordat que això vol dir "protegir-lo, invertir, assumir responsabilitats i un gran acord de país".

Manca de professionals i infrafinançament 
Argimon ha reconegut que caldrà fer front "de manera urgent" a la manca de professionals sanitaris, que s'incrementarà els pròxims anys per les jubilacions. Ha defensat que cal un pla de xoc, però també una mirada més àmplia i a llarg termini. Com a exemple, ha parlat de la necessitat de valorar de crear graus o postgraus d'algunes professions que fa anys no existien com a tal i ha citat el cas dels administratius sanitaris.

A més a més, s'ha queixat de "l'infrafinançament crònic" per part de l'Estat i del fet que sigui un sistema molt descentralitzat de gestió i despesa, però no en la capacitat de decisió en aspectes com fixar el preu dels medicaments o la cartera de serveis. "La solució: disposar dels nostres recursos", ha detallat el conseller de Salut.

 Carta a Darias 
Precisament, aquest dilluns Argimon va enviar una carta a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, perquè abordi la manca de professionals i l'infrafinançament crònic. Tot i que el conseller ha assegurat que Darias ja li ha respost, no ha volgut fer pública la resposta que ha obtingut ni tampoc valorar-la.
Arxivat a