08
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:02h
Punt a favor de l'advocat Gonzalo Boye, que ha aconseguit apartar el jutge encarregat de les qüestions relacionades amb el CNI, Pablo Lucas, de la sala tercera. Boye, que ha estat víctima de l'espionatge amb Pegasus, va posar Lucas al punt de mira ja fa unes setmanes i aquest divendres el magistrat ha comunicat que s'abstindrà en la causa relacionada amb Carles Puigdemont, que ha de resoldre si s'anul·la el procediment sobre el seu escó d'eurodiputat. En un escrit al qual ha tingut accés NacióDigital, Lucas ha dit que no ha rebut cap informació relacionada amb l'estratègia de defensa, malgrat que Boye considera que és fals.
L'advocat havia demanat que declarés nul tot el procediment arran de l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. Per què? Perquè el jutge que va autoritzar les escoltes del CNI a almenys 18 persones relacionades amb el moviment independentista formava part alhora del tribunal que havia de dictar sentència. En tot cas, el magistrat ha assegurat que la seva actuació sempre s'ha regit pel que estableix la llei, però el fet és que mentre posava en dubte la condició d'eurodiputat de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, també autoritzava l'espionatge al seu advocat. El president de la sala contenciosa-administrativa, César Tolosa, ha acceptat la decisió de Lucas d'apartar-se.
En el cas de Boye, l'espionatge del CNI comença l'any 2019 i es va prolongar més d'un anys. El Catalangate és a partir de 2020 i, segons les informacions de CitizenLab confirmades per Amnistia Internacional, es va fer a través del programari Pegasus -cosa que el CNI no ha confirmat. Els procediments contenciosos-administratius hi són des de 2019 i les sentències apareixen a juny de 2020. En aquesta relació de dates, Boye constata que el jutge Pablo Lucas coneixia el contingut de les seves converses -i, per tant, en coneixia l'estratègia de defensa- i alhora dictava o participava de les resolucions que es dictaven contra els dirigents independentistes.
Les escoltes telefòniques d'advocats són il·legals, perquè vulneren el dret de defensa i el secret professional, entre d'altres. La defensa de Puigdemont té al seu favor un precedent important, del propi Tribunal Suprem, per al cas del jutge Baltasar Garzón. El magistrat estrella de l'Audiència Nacional va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per haver autoritzat la gravació d'una conversa d'advocats de la trama Gürtel amb els seus clients a la presó. En una sentència de 2012, l'alt tribunal va dir que intervenir les converses a advocats suposa una "reducció dràstica i injustificada del dret de defensa" i és una pràctica pròpia de "règims totalitaris". L'espionatge a Boye es va allargar, amb les successives pròrrogues avalades pel jutge Lucas, durant més d'un any.
L'advocat havia demanat que declarés nul tot el procediment arran de l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. Per què? Perquè el jutge que va autoritzar les escoltes del CNI a almenys 18 persones relacionades amb el moviment independentista formava part alhora del tribunal que havia de dictar sentència. En tot cas, el magistrat ha assegurat que la seva actuació sempre s'ha regit pel que estableix la llei, però el fet és que mentre posava en dubte la condició d'eurodiputat de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, també autoritzava l'espionatge al seu advocat. El president de la sala contenciosa-administrativa, César Tolosa, ha acceptat la decisió de Lucas d'apartar-se.
En el cas de Boye, l'espionatge del CNI comença l'any 2019 i es va prolongar més d'un anys. El Catalangate és a partir de 2020 i, segons les informacions de CitizenLab confirmades per Amnistia Internacional, es va fer a través del programari Pegasus -cosa que el CNI no ha confirmat. Els procediments contenciosos-administratius hi són des de 2019 i les sentències apareixen a juny de 2020. En aquesta relació de dates, Boye constata que el jutge Pablo Lucas coneixia el contingut de les seves converses -i, per tant, en coneixia l'estratègia de defensa- i alhora dictava o participava de les resolucions que es dictaven contra els dirigents independentistes.
Les escoltes telefòniques d'advocats són il·legals, perquè vulneren el dret de defensa i el secret professional, entre d'altres. La defensa de Puigdemont té al seu favor un precedent important, del propi Tribunal Suprem, per al cas del jutge Baltasar Garzón. El magistrat estrella de l'Audiència Nacional va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per haver autoritzat la gravació d'una conversa d'advocats de la trama Gürtel amb els seus clients a la presó. En una sentència de 2012, l'alt tribunal va dir que intervenir les converses a advocats suposa una "reducció dràstica i injustificada del dret de defensa" i és una pràctica pròpia de "règims totalitaris". L'espionatge a Boye es va allargar, amb les successives pròrrogues avalades pel jutge Lucas, durant més d'un any.