1 de 10
taula de diàleg

Les causes judicials que cohabitaran amb la represa del diàleg

Els judicis a dirigents independentistes, entre els quals els consellers Torrent i Garriga, i també el cas de Borràs, condicionaran les properes reunions de la taula de negociació

Roger Torrent i Josep Costa, amb l'exsecretari general del Parlament | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 9 de juliol de 2022 a les 19:30 |
Una trobada entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez el proper divendres 15 de juliol, la voluntat de fer dues reunions de la taula de diàleg abans d'acabar l'any i el compromís d'avançar cap a la fi de la judicialització del conflicte. Aquests són alguns dels punts significatius que es desprenen de la visita del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, aquest divendres al Palau de la Generalitat per reunir-se amb la seva homòloga, la consellera Laura Vilagrà. L'intent de represa del diàleg entre Estat i Generalitat, que fins ara no ha donat resultats, cohabitarà amb diverses causes judicials que afecten dirigents independentistes, en algun cas fins i tot membres de la delegació que ha de negociar amb el govern espanyol una sortida política al conflicte.

La voluntat de desjudicialitzar el conflicte ve de lluny. Ja es plantejava en la primera reunió de la taula, amb Quim Torra a la presidència, i també es va acordar en la trobada del setembre de l'any passat, ja amb Aragonès i sense presència de Junts. De les paraules als fets, però, hi ha marge i la política catalana viu encara sota la pressió dels tribunals. Algunes causes neixen arran de l'1-O i d'altres són recents, com la que podria afectar la mesa del Parlament i la presidenta, Laura Borràs, pel vot delegat de Lluís Puig. El Tribunal Constitucional, a instàncies del PSC, va anul·lar el vot del diputat de Junts a l'exili i la mesa s'ha compromès a assumir les conseqüències de permetre que pugui delegar el vot. Encara no se sap, però, com es computarà.


La represa del diàleg estarà marcada pels jutges. Hi ha molts casos que afecten dirigents independentistes i alguns es troben ja en el seu tram final, és a dir, pendents que es fixi data de judici o ja a l'espera de comparèixer davant del jutge. De fet, sense els canvis dels darrers dies, la trobada entre Aragonès i Sánchez s'hauria fet mentre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixava vist per sentència la causa per desobediència contra Roger Torrent, expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa, i els membres independentistes de l'antiga mesa. La vista oral s'havia de fer els dies 12, 13 i 15 de juliol, però finalment s'ha ajornat a l'octubre per la recusació del president del tribunal per manca d'imparcialitat.


Els dos governs han de convocar dues vegades la taula de diàleg en pocs mesos (no hi prevista per ara una reunió al juliol i l'agost és inhàbil, per tant ens situem al setembre). No seria estrany, doncs, que els preparatius de les trobades coincidissin amb algun judici a l'independentisme. A banda del de Torrent -que forma part de la delegació catalana, juntament amb Aragonès i Vilagrà, a l'espera de la proposta de Junts-, també s'ha de fixar data per la vista oral del cas dels dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pels preparatius de l'1-O. Se'ls imputen delictes de malversació i prevaricació i hi ha risc de petició de penes elevades. La Fiscalia encara ha de fer públic l'escrit d'acusació.

Amb Jové i Salvadó es jutjarà també la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per desobediència. En el seu cas no hi ha risc de presó i s'enfrontarà previsiblement a una pena d'inhabilitació. Garriga era alt càrrec del Departament d'Economia, com Jové i Salvadó, i va ser una de les detingudes el 20 de setembre de 2017. També està pendent que la Fiscalia presenti l'escrit d'acusació i concreti la pena que li demana abans que el jutge fixi data de judici en els propers mesos. Quan hi hagi sentència, si és condemnatòria, els càrrecs dels quatre dirigents d'ERC quedaran a la corda fluixa.


Els efectes del cas Borràs


Sense estar vinculat amb l'1-O, el cas de presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que afecta Laura Borràs també encara el seu tram final i pot convertir-se en un terratrèmol amb efectes diversos. La setmana que ve acaba el termini perquè la Fiscalia presenti l'escrit d'acusació i serà clau el moment que el jutge instructor del TSJC acordi l'obertura de judici oral. Quan l'acte sigui ferm, previsiblement després de l'estiu, serà quan la mesa del Parlament haurà de decidir si suspèn Borràs dels seus drets i deures com a diputada, tal com estableix el reglament. A la pràctica, haurà de decidir si l'aparta de la presidència de la cambra.


ERC i la CUP es decanten per aplicar el reglament -l'article 25.4 seria aplicable al cas de Borràs, així com el 25.1- i Junts demana defensar la presidenta. Borràs ja ha dit que no deixarà del càrrec i denuncia que és víctima d'una persecució per apartar-la de la política. Divendres, en la segona cimera contra la corrupció que es va fer al Parlament, la presidenta va avisar que les acusacions de corrupció també es poden utilitzar per perseguir la dissidència. En tot cas, els efectes d'aquest cas tindran impacte en la legislatura i tensaran el Govern, i de retruc, també condicionaran la represa del diàleg i les relacions de l'executiu -especialment la part de Junts- amb el govern espanyol.

Les resolucions de l'exili, eina de pressió


Als judicis que hi haurà a Catalunya s'hi sumen també les sentències que vindran d'Europa. La batalla jurídica de l'exili encara la fase resolutiva amb pronunciaments en els propers mesos que seran rellevants. La primera sentència, molt probablement, serà la que fa referència a les prejudicials que va sol·licitar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres. La setmana que ve, dijous, l'advocat general de la Unió Europea presentarà les seves conclusions, que no són vinculants però acostumen a definir la línia que seguiran els jutges a l'hora de dictar el seu veredicte. En el cas de les prejudicials, podria arribar de cara a la tardor.

Si la sentència és favorable als interessos dels exiliats serà un cop dur al Tribunal Suprem i a l'estratègia de l'estat per extradir els dirigents independentistes. Una resolució en aquest sentit actuaria també com a eina de pressió a Espanya per mirar de buscar solucions al conflicte. A banda, hi ha altres sentències que també han d'arribar en els propers mesos, com la que fa referència al recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu. En tot cas, els governs català i espanyol han començat a caminar cap a la represa del diàleg i s'han compromès (de nou) en desjudicialitzar el conflicte. Més enllà de les paraules, els jutges encara hi tindran molt a dir en la normalització de les relacions.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació