Parlament

Podran Borràs i la mesa del Parlament mantenir el vot delegat de Lluís Puig?

Els juristes donen per segur que el sufragi a distància de l'exconseller no té recorregut i acabarà caient per l'acció política, la dels funcionaris o la del TC

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, durant una reunió de la mesa | ACN
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 9 de juliol de 2022 a les 11:30 |
"No acabarem salvant el vot de Lluís Puig". El pronòstic el fa un diputat independentista hores després de la reunió de la mesa del Parlament en la qual la presidenta Laura Borràs i els membres de Junts, ERC i la CUP han aprovat assumir "la responsabilitat i les conseqüències" de mantenir la delegació del sufragi de l'exconseller a l'exili malgrat la sentència que l'anul·la. El mateix diputat argumenta que és difícil avalar els motius d'alegria entre alguns dirigents independentistes, sobretot perquè no s'ha concretat com s'inclourà a les actes i s'acabarà computant el vot -fins que no es produeixi la materialització continua en el terreny de la reivindicació política verbal- i perquè, es faci el que es faci, es dona per garantit que el Tribunal Constitucional (TC) l'acabarà aturant. És el mateix pronòstic que fan els experts en dret consultats per NacióDigital, que situen el xoc més en el terreny polític que en el jurídic, cosa que no vol dir que la mesa s'acabi estalviant conseqüències penals. 

Que a hores d'ara encara no es pugui afirmar que el vot de Puig consta de forma oficial més enllà de la comptabilització verbal que va fer durant el ple la presidenta Borràs respon al decalatge de temps que passa entre el ple i la publicació del diari de sessions. Així doncs, la plasmació en fets del compromís aprovat per la mesa pot trigar encara dies. En paral·lel, tant els partits com el mateix tribunal poden ser proactius a l'hora de reclamar que s'executi la sentència sobre el vot de Puig, que és ferma.


"Encara que la mesa accepti ara el vot delegat, si el TC dicta una sentència hauran d'acatar els agradi o no. No veig la possibilitat de tirar endavant. És un enfrontament més polític que jurídic", assegura Francesc Pau, exlletrat del Parlament, qui assegura que, de fet, el vot delegat de Puig "no existeix" i ja no es va activar en les votacions d'aquest ple, una acció que havia estat acordada per la mesa per no posar en risc els funcionaris de la cambra. 


Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), també considera que "no es podrà mantenir" el vot de Puig. El primer argument que dona és que el TC ja va fixar doctrina amb els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín, i aquesta "val per a tots els casos següents". Això vol dir que no és vàlid l'argument al qual s'agafa la mesa, segons el qual la sentència anul·la el vot delegat aprovat el març de l'any passat però que està vigent la que es va aprovar a l'octubre, no recorreguda. El segon argument té a veure amb el dubte de si el compromís de la mesa d'assumir totes les responsabilitats eximeix o no de responsabilitats els funcionaris que, per exemple, hagin de redactar i publicar les actes.  

Francesc Pau, exlletrat del Parlament: "Encara que la mesa accepti ara el vot delegat, si el TC dicta una sentència hauran d'acatar els agradi o no. No veig la possibilitat de tirar endavant. És un enfrontament més polític que jurídic"

Segons Pau, els treballadors de la cambra "poden estar tranquils" perquè estan obligats a complir ordres fruit de la decisió política. "Els funcionaris no tenen responsabilitat en la mesura que els lletrats ja han dit que no es podia fer. El problema el té qui dona la instrucció, els que dirigeixen el Parlament", sosté. L'advocat Xavier Melero, en canvi, no creu que això sigui tan clar i recorda com el secretari general del Parlament va donar instruccions l'any 2017 perquè no es publiqués la declaració unilateral d'independència (DUI). "Si el TC mou un ditet i el declara nul, entrarem en el joc de les desobediències", assegura. Els lletrats van advertir els membres de la mesa que pel manteniment del vot de Puig podria recaure sobre ells delictes de desobediència i usurpació, penat amb entre un i tres anys de presó.

Melero recorda també que el TC pot arribar a anul·lar votacions on s'hagi tingut en compte el vot de Puig. "El que estan fent no els porta enlloc", afirma. La mateixa tesi manté Dolors Canals, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Girona (UdG), que adverteix com hi ha votacions del Parlament que se situen en la inseguretat jurídica. "Ells mateixos saben que no podran mantenir el vot de Puig, no poden canviar les regles i el TC no canviarà de doctrina", defensa. Llop adverteix, en aquest sentit, de la confusió que inclouen els discursos que fan referència a la sobirania del Parlament. "El Parlament no és sobirà, representa els titulars de la sobirania, que som nosaltres, no pot fer allò que vulgui", avisa l'exlletrat. 


Sigui perquè no s'arriba a materialitzar o sigui per intervenció del TC, cap jurista dona una llarga vida al vot delegat de Puig. Segons l'expert en dret penal i constitucional Joan Queralt, fins que el vot de Puig no aparegui a cap document oficial, continua sent simbòlic. I, en el cas que hi aparegui, dona per "segur" que el TC l'aturarà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació