08
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
8:17h
Després d'una breu conversa amb la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, s'ha assegut a la cadira presidencial per fer la intervenció d'obertura de la segona Cimera contra la Corrupció, que s'ha celebrat aquest divendres al Parlament. Al seu costat, Itziar González, exregidora socialista de Ciutat Vella i una de les veus de referència en la lluita contra la corrupció a Barcelona, fins al punt de rebre amenaces personals que la van obligar a abandonar la política. Borràs ha parlat de democràcia i de com la corrupció i les males pràctiques deslegitimen les institucions, i ha demanat posar en valor "l'ètica" en l'activitat política. Casualitats de l'agenda política i judicial, Borràs ha fet el seu discurs després d'una setmana en què ha estat protagonista pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
La seva intervenció ha tingut dues parts clarament diferenciades, que coincideixen amb dos conceptes de corrupció que ha volgut desgranar. Una primera part en què Borràs ha parlat del concepte de corrupció clàssic, aquelles males pràctiques que degraden la democràcia i erosionen la confiança dels ciutadans en les institucions. Paradoxalment, aquesta idea ja s'han sentit els darrers dies, però per veu dels partits de l'oposició i també d'ERC, i dirigides cap a la líder de Junts. Tant socialistes com republicans han demanat a Borràs que posi per davant el "prestigi de la institució" i prengui "decisions" en relació al seu cas judicial, per no arrossegar el Parlament cap a una causa "tacada d'acusacions de corrupció" que degradaria l'exemplaritat que es requereix a la cambra catalana.
Però hi ha altres conceptes de corrupció, i en aquest sentit Borràs ha desenvolupat la segona part de la seva intervenció. Hi ha la corrupció que consisteix en les males pràctiques dels responsables públics -per exemple, fraccionar o adjudicar contractes a dit com a responsable d'un organisme públic- i hi ha una altra corrupció que es basa en "la corrupció de la lluita contra la corrupció". En els estats amb "tics autoritaris", ha explicat Borràs, les acusacions de corrupció també s'utilitzen com a "arma" per combatre la "dissidència" política. En el discurs, les referències a la seva situació han estat subtils, però Borràs se situa com a víctima de lawfare i d'una acusació de males pràctiques que assegura no haver comès. En una declaració aquesta setmana, la presidenta es va declarar innocent i va assegurar que no faria cap pas al costat.
Segons ella i el seu entorn, tot plegat és una operació més de la causa general contra l'independentisme. El jutge no ho veu de la mateixa manera i considera que en l'actuació de Borràs hi ha indicis de delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat en document mercantil. La resposta de la presidenta del Parlament ha estat clara aquest divendres: aquestes acusacions de corrupció formen part d'una "estratègia de repressió contra els adversaris polítics". No ho veia igual la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que a principis de setmana deixava clar que el partit no considerava que el cas de Borràs fos repressió. En tot cas, la presidenta del Parlament ha dit, des de l'Auditori del Parlament i davant d'una seixantena de persones, que aquest tipus d'operacions suposen "una vulneració flagrant dels drets fonamentals" i "subverteixen i empitjoren la democràcia".
Borràs no deixarà el càrrec, malgrat que el reglament del Parlament és clar, i en la seva intervenció ha ressaltat el compromís històric de la cambra en contra de les males pràctiques. Al seu costat, Itziar González ha pres el relleu per fer una breu intervenció de la qual se'n destaca una frase: "Estem lluitant contra la impunitat, però sobretot contra la tolerància social d'aquesta cultura política clientelar, de donar-la com a normal". Qui sap si es referia, també, a les adjudicacions de contractes a dit que el jutge creu que hi va haver a les Lletres Catalanes quan Borràs n'era la presidenta, ja fa més de cinc anys. En tot cas, en l'arrencada de la cimera, les persones que han intervingut s'han centrat en el primer dels conceptes de la corrupció, el de les males pràctiques dels responsables públics, i no hi ha hagut referències al segon supòsit.
La seva intervenció ha tingut dues parts clarament diferenciades, que coincideixen amb dos conceptes de corrupció que ha volgut desgranar. Una primera part en què Borràs ha parlat del concepte de corrupció clàssic, aquelles males pràctiques que degraden la democràcia i erosionen la confiança dels ciutadans en les institucions. Paradoxalment, aquesta idea ja s'han sentit els darrers dies, però per veu dels partits de l'oposició i també d'ERC, i dirigides cap a la líder de Junts. Tant socialistes com republicans han demanat a Borràs que posi per davant el "prestigi de la institució" i prengui "decisions" en relació al seu cas judicial, per no arrossegar el Parlament cap a una causa "tacada d'acusacions de corrupció" que degradaria l'exemplaritat que es requereix a la cambra catalana.
Però hi ha altres conceptes de corrupció, i en aquest sentit Borràs ha desenvolupat la segona part de la seva intervenció. Hi ha la corrupció que consisteix en les males pràctiques dels responsables públics -per exemple, fraccionar o adjudicar contractes a dit com a responsable d'un organisme públic- i hi ha una altra corrupció que es basa en "la corrupció de la lluita contra la corrupció". En els estats amb "tics autoritaris", ha explicat Borràs, les acusacions de corrupció també s'utilitzen com a "arma" per combatre la "dissidència" política. En el discurs, les referències a la seva situació han estat subtils, però Borràs se situa com a víctima de lawfare i d'una acusació de males pràctiques que assegura no haver comès. En una declaració aquesta setmana, la presidenta es va declarar innocent i va assegurar que no faria cap pas al costat.
Segons ella i el seu entorn, tot plegat és una operació més de la causa general contra l'independentisme. El jutge no ho veu de la mateixa manera i considera que en l'actuació de Borràs hi ha indicis de delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat en document mercantil. La resposta de la presidenta del Parlament ha estat clara aquest divendres: aquestes acusacions de corrupció formen part d'una "estratègia de repressió contra els adversaris polítics". No ho veia igual la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que a principis de setmana deixava clar que el partit no considerava que el cas de Borràs fos repressió. En tot cas, la presidenta del Parlament ha dit, des de l'Auditori del Parlament i davant d'una seixantena de persones, que aquest tipus d'operacions suposen "una vulneració flagrant dels drets fonamentals" i "subverteixen i empitjoren la democràcia".
Borràs no deixarà el càrrec, malgrat que el reglament del Parlament és clar, i en la seva intervenció ha ressaltat el compromís històric de la cambra en contra de les males pràctiques. Al seu costat, Itziar González ha pres el relleu per fer una breu intervenció de la qual se'n destaca una frase: "Estem lluitant contra la impunitat, però sobretot contra la tolerància social d'aquesta cultura política clientelar, de donar-la com a normal". Qui sap si es referia, també, a les adjudicacions de contractes a dit que el jutge creu que hi va haver a les Lletres Catalanes quan Borràs n'era la presidenta, ja fa més de cinc anys. En tot cas, en l'arrencada de la cimera, les persones que han intervingut s'han centrat en el primer dels conceptes de la corrupció, el de les males pràctiques dels responsables públics, i no hi ha hagut referències al segon supòsit.