07
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
22:59h
Com gestionar el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, un cop se li obri judici oral va ser el principal punt de la reunió que els diputats d'ERC van mantenir el dijous de la setmana passada. S'acosta el que es considera el gran xoc de la legislatura i els dubtes s'amunteguen a la mateixa velocitat que ho fa el neguit sobre les conseqüències que pot tenir en la relació amb Junts que Borràs acabi apartada del càrrec. Els republicans descarten demanar-ne la dimissió -com sí que han fet directament els comuns-, però sí que tanquen files a l'hora de considerar que la millor opció per a la institució és que, arribat el moment i atenent el reglament de la cambra, sigui suspesa mentre afronta el judici, tenint present que està prevista la restitució si en surt indemne. ERC, però, espera que sigui Junts qui, com a principal grup afectat, prengui la iniciativa a l'hora de marcar quin camí vol seguir.
Fins ara, veus destacades d'ERC, com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i les secretàries general i adjunta, Marta Rovira i Marta Vilalta, han defensat públicament que Borràs no "arrossegui" la institució cap a un cas de suposats fraccionament de contractes que ubiquen sota l'ombra de sospita de corrupció. Més subtilment, però en la mateixa línia, s'ha pronunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, partidari d'actuar en base al "servei públic". La presidenta de la cambra, que sosté que és víctima d'una persecució per ser independentista, ha defensat de forma contundent la seva innocència i acusa ERC de voler "aprofitar" la repressió per acabar amb la seva "vida política".
Fonts republicanes expliquen que, malgrat que des de Junts es traslladi la pressió a ERC i la CUP, és Junts el partit de la presidenta i, per tant, qui ha d'acordar, primer internament, com pensa actuar amb Borràs. Els republicans burxen en el fet que hi ha dirigents de Junts que, malgrat que estiguin signant en aquests moments el manifest de suport a la dirigent, "expressen preocupació" entre bambolines.
L'opció idònia, apunten aquestes veus, és que sigui la mateixa Borràs qui prengui la iniciativa d'apartar-se, un escenari previst a l'article 25.2 del reglament del Parlament, que estableix que el mateix diputat afectat pot demanar deixar en suspens la seva condició mentre es resol el cas. És l'article que es va aplicar en el cas del socialista Daniel Fernández, finalment condemnat per la modificació d'un contracte públic en una peça del cas Mercuri. De fet, al PSC, que no ha demanat tampoc la dimissió de la presidenta de al cambra, mencionen aquest precedent quan se'ls pregunta per la situació de Borràs.
Els republicans lamenten que s'intenti convertir en un "problema d'ERC" una situació judicial d'una dirigent que pertany a Junts per un cas de "mala praxis", amb la qual cosa esperaran quins són els moviments que fan els de Borràs abans de prendre qualsevol iniciativa. Precisament, la mateixa actitud que la CUP, que aquesta setmana ha advertit que són els que van fer-la presidenta -Junts i ERC, perquè els anticapitalistes es van abstenir- els responsables de liderar la resposta a la cambra.
En tot cas, els diputats d'ERC al Parlament manifesten dubtes sobre com abordar la situació. Alguns, una minoria, segons les fonts consultades, admeten "por" per les conseqüències i el cost que pot tenir per als republicans participar d'una votació que suposi apartar-la del càrrec sense que hi hagi sentència ferma. "La por del Twitter", resumeixen. Però sí que hi ha unanimitat a l'hora d'assegurar que cal deixar clar que la causa de Borràs no té res a veure amb les causes derivades de l'organització de l'1-O, com ara la que afronten els diputats Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. No confondre corrupció amb repressió és la premissa marcada per ERC als seus dirigents a l'hora de pronunciar-se sobre el cas. A més, la consigna és que "no es pot actuar" amb els dirigents d'altres partits "de forma més laxa" que amb els propis. I és que els del carrer Calàbria asseguren que, si Borràs fos d'ERC, ja hauria estat apartada del càrrec.
El galimaties jurídic si Borràs no es mou
Si no és Borràs i Junts qui, per iniciativa pròpia, demana la seva suspensió per anar a judici, a ERC es reconeix que els dubtes se situaran tant en el terreny del procediment a seguir al Parlament com en el de l'oportunitat. En el primer dels escenaris, més enllà del 25.2, hi ha el famós 25.4, el més invocat, que estableix que la mesa ha de suspendre el diputat de forma "immediata" si se li obre judici oral per delictes de corrupció i que, en cas de dubte, es derivi a la comissió de l'estatut del diputat i s'elabori un dictamen. Borràs va dir dimarts que no se sent interpel·lada ni per la comissió de delictes ni pel concepte de corrupció. La pregunta que es fa ERC és si, en cas de dirimir-ho a la mesa, Borràs pot participar com a part directament afectada i, en cas de derivar-se a la comissió, insisteixen que no poden avançar què votarien davant d'un dictamen que haurà d'elaborar Jaume Alonso-Cuevillas, el president de l'òrgan i diputat de Junts.
Però també hi ha el punt 25.1, que recull que es pot suspendre els drets i els deures d'un diputat en cas d'obertura de judici oral ferma i si el ple ho acorda per majoria absoluta "atesa la naturalesa dels fets imputats", després d'un dictamen motivat de la comissió de l'estatut del diputat. De nou, els republicans manifesten que difícilment es pot preveure el contingut del dictamen com per avançar en aquests moments cap sentit de vot. Si s'invoqués el 25.1, ERC es podria veure arrossegada a votar en contra de Borràs a l'hemicicle al costat de formacions constitucionalistes.
Els dubtes al voltant de l'oportunitat de la presa de la decisió per a ERC tenen a veure també amb el calendari: quan es produirà l'obertura de judici oral. El context polític per actuar no és el mateix si aquesta circumstància es produeix abans de les vacances d'estiu que si succeeix, per exemple, a principis de la tardor, amb la Diada i el cinquè aniversari de l'1-O, moment d'efervescència per a l'independentisme que pot complicar encara més l'escenari. Tampoc està previst si la decisió arriba coincidint amb el període inhàbil de la cambra a partir del 31 de juliol. "Ens trobem en una partida del Risk", resumeix un dirigent republicà per citar un joc de taula. El compte enrere cap al xoc pel cas Borràs avança enmig d'una teranyina jurídica parlamentària, enredada ara també pel vot de l'exconseller Lluís Puig.
Fins ara, veus destacades d'ERC, com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i les secretàries general i adjunta, Marta Rovira i Marta Vilalta, han defensat públicament que Borràs no "arrossegui" la institució cap a un cas de suposats fraccionament de contractes que ubiquen sota l'ombra de sospita de corrupció. Més subtilment, però en la mateixa línia, s'ha pronunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, partidari d'actuar en base al "servei públic". La presidenta de la cambra, que sosté que és víctima d'una persecució per ser independentista, ha defensat de forma contundent la seva innocència i acusa ERC de voler "aprofitar" la repressió per acabar amb la seva "vida política".
Fonts republicanes expliquen que, malgrat que des de Junts es traslladi la pressió a ERC i la CUP, és Junts el partit de la presidenta i, per tant, qui ha d'acordar, primer internament, com pensa actuar amb Borràs. Els republicans burxen en el fet que hi ha dirigents de Junts que, malgrat que estiguin signant en aquests moments el manifest de suport a la dirigent, "expressen preocupació" entre bambolines.
L'opció idònia, apunten aquestes veus, és que sigui la mateixa Borràs qui prengui la iniciativa d'apartar-se, un escenari previst a l'article 25.2 del reglament del Parlament, que estableix que el mateix diputat afectat pot demanar deixar en suspens la seva condició mentre es resol el cas. És l'article que es va aplicar en el cas del socialista Daniel Fernández, finalment condemnat per la modificació d'un contracte públic en una peça del cas Mercuri. De fet, al PSC, que no ha demanat tampoc la dimissió de la presidenta de al cambra, mencionen aquest precedent quan se'ls pregunta per la situació de Borràs.
Els republicans lamenten que s'intenti convertir en un "problema d'ERC" una situació judicial d'una dirigent que pertany a Junts per un cas de "mala praxis", amb la qual cosa esperaran quins són els moviments que fan els de Borràs abans de prendre qualsevol iniciativa. Precisament, la mateixa actitud que la CUP, que aquesta setmana ha advertit que són els que van fer-la presidenta -Junts i ERC, perquè els anticapitalistes es van abstenir- els responsables de liderar la resposta a la cambra.
En tot cas, els diputats d'ERC al Parlament manifesten dubtes sobre com abordar la situació. Alguns, una minoria, segons les fonts consultades, admeten "por" per les conseqüències i el cost que pot tenir per als republicans participar d'una votació que suposi apartar-la del càrrec sense que hi hagi sentència ferma. "La por del Twitter", resumeixen. Però sí que hi ha unanimitat a l'hora d'assegurar que cal deixar clar que la causa de Borràs no té res a veure amb les causes derivades de l'organització de l'1-O, com ara la que afronten els diputats Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. No confondre corrupció amb repressió és la premissa marcada per ERC als seus dirigents a l'hora de pronunciar-se sobre el cas. A més, la consigna és que "no es pot actuar" amb els dirigents d'altres partits "de forma més laxa" que amb els propis. I és que els del carrer Calàbria asseguren que, si Borràs fos d'ERC, ja hauria estat apartada del càrrec.
El galimaties jurídic si Borràs no es mou
Si no és Borràs i Junts qui, per iniciativa pròpia, demana la seva suspensió per anar a judici, a ERC es reconeix que els dubtes se situaran tant en el terreny del procediment a seguir al Parlament com en el de l'oportunitat. En el primer dels escenaris, més enllà del 25.2, hi ha el famós 25.4, el més invocat, que estableix que la mesa ha de suspendre el diputat de forma "immediata" si se li obre judici oral per delictes de corrupció i que, en cas de dubte, es derivi a la comissió de l'estatut del diputat i s'elabori un dictamen. Borràs va dir dimarts que no se sent interpel·lada ni per la comissió de delictes ni pel concepte de corrupció. La pregunta que es fa ERC és si, en cas de dirimir-ho a la mesa, Borràs pot participar com a part directament afectada i, en cas de derivar-se a la comissió, insisteixen que no poden avançar què votarien davant d'un dictamen que haurà d'elaborar Jaume Alonso-Cuevillas, el president de l'òrgan i diputat de Junts.
Però també hi ha el punt 25.1, que recull que es pot suspendre els drets i els deures d'un diputat en cas d'obertura de judici oral ferma i si el ple ho acorda per majoria absoluta "atesa la naturalesa dels fets imputats", després d'un dictamen motivat de la comissió de l'estatut del diputat. De nou, els republicans manifesten que difícilment es pot preveure el contingut del dictamen com per avançar en aquests moments cap sentit de vot. Si s'invoqués el 25.1, ERC es podria veure arrossegada a votar en contra de Borràs a l'hemicicle al costat de formacions constitucionalistes.
Els dubtes al voltant de l'oportunitat de la presa de la decisió per a ERC tenen a veure també amb el calendari: quan es produirà l'obertura de judici oral. El context polític per actuar no és el mateix si aquesta circumstància es produeix abans de les vacances d'estiu que si succeeix, per exemple, a principis de la tardor, amb la Diada i el cinquè aniversari de l'1-O, moment d'efervescència per a l'independentisme que pot complicar encara més l'escenari. Tampoc està previst si la decisió arriba coincidint amb el període inhàbil de la cambra a partir del 31 de juliol. "Ens trobem en una partida del Risk", resumeix un dirigent republicà per citar un joc de taula. El compte enrere cap al xoc pel cas Borràs avança enmig d'una teranyina jurídica parlamentària, enredada ara també pel vot de l'exconseller Lluís Puig.