Ciència en societat

Incendis i canvi global

«Els incendis tornaran, són part dels nostres ecosistemes; però el canvi climàtic els afavoreix i agreuja, alhora que recíprocament l’accentuen»

Imatge d'arxiu de l'incendi d'Artesa de Segre, el juny passat | Agents Rurals
per Cristina Junyent, Barcelona, Catalunya | 6 de juliol de 2022 a les 17:10 |
Coneixem bé el clima de la conca mediterrània, caracteritzat per estius calorosos i secs, i hiverns suaus i relativament humits. Tot i això, no és uniforme, hi ha un gradient entre les zones més càlides i àrides del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient —on plou menys de 300 mm l’any— i els ecosistemes forestals temperats del nord-oest més freds i humits, al sud de França i nord d’Ibèria, on cauen fins a més de 2.000 mm de pluja l’any.

Per la coincidència entre calor i sequera, i fruit d’una convivència mil·lenària, la vegetació de la conca Mediterrània té parcialment internalitzada la recurrència d’incendis. Té capacitat per refer-se després d’un foc; ara bé, no amb l’anòmal augment de la seva freqüència, que en compromet la vitalitat. L’evolució del paisatge ha seguit el ritme dels canvis socioeconòmics i s’ha traduït en un comportament diferent dels incendis. Cada fase ha determinat una generació d’incendis forestals.


A finals dels 50 i els 60, els incendis començaven en camps de cultiu abandonats. De mitjana intensitat, s’apagaven amb aigua i cremaven un màxim de 5.000 ha; era la primera generació d’incendis. Entre els 70 i els 80 van créixer els boscos sense gestió, els incendis cremaven amb més intensitat i rapidesa; per això solien afectar entre 5.000 a 10.000 ha i van caldre mitjans aeris per extingir-los; era la segona generació. A partir dels 90, la manca de gestió forestal acumulava combustible als boscos, cosa que va sobrepassar la capacitat d’extinció, cremaven les capçades dels arbres, es generaven columnes convectives i importants focus secundaris a llargues distàncies, solien afectar entre 10.000 i 20.000 ha; per extingir els incendis de tercera generació va caldre reintroduir el foc.

A principis del segle XXI, a més de la velocitat i la intensitat, els incendis van afectar zones urbanitzades. En la quarta generació, d’extingir el foc es va passar a defensar cases i persones. A partir del 2010, en la cinquena generació, els incendis són ràpids i virulents com en l’anterior, però el risc és que són simultanis, cosa que provoca el col·lapse del sistema d’extinció. En la segona dècada del segle XXI, amb els nous escenaris generats pel canvi climàtic, els incendis poden generar tanta energia que modifiquen l’atmosfera i n’alteren el perfil vertical, de manera que acaben generant canvis de temps en l’entorn. En els incendis de sisena generació és impossible predir-ne l’evolució i el sistema d’extinció es veu col·lapsat.


L’emergència climàtica, amb l’augment de les onades de calor i la sequera hidrològica, ha provocat un canvi sense precedents en el règim d’incendis al continent europeu, segons un estudi liderat pel CREAF. Les zones més exposades són al sud, el centre i el nord del continent. A la Mediterrània s’accentua, perquè el risc d’incendi ja és molt alt a la primavera i extrem l’estiu, per les condicions climàtiques propícies al foc; i l’amenaça inclou zones boscoses i muntanyoses del sud i centre d’Europa, com els Pirineus, els massissos ibèric i cantàbric, els Alps, el Massís Central francès, els Apenins, els Carpats, boscos dels Balcans, del Caucas i el Pòntic, al sud-est d’Europa.

Al seu torn, els incendis forestals són una font d’emissions de CO2, el producte final de la combustió del carboni acumulat per la vegetació. Per tant, el risc de crema dels boscos europeus amb tanta vegetació, podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola, ja que alimentarien el canvi climàtic, amb més escalfament i emissions de CO2 derivades del foc.


Els incendis tornaran, són part dels nostres ecosistemes; però el canvi climàtic els afavoreix i agreuja, alhora que recíprocament l’accentuen. Per tant, els grans incendis són un objectiu a combatre.

Tot incendi forestal comença essent un foc petit, una petita mata encesa per una espurna imprudent, per un vidre reflector del sol o per un llamp; per aturar-ho, és fonamental la rapidesa en l’actuació. Perquè en un quart d’hora pot esdevenir un rodal d’alguns metres de diàmetre i, segons com bufi el vent, es pot convertir en una cinta de foc, i un cop instaurat un bon front d’avanç, és molt difícil d’aturar. Així que la recomanació dels experts és posar el punt de mira en la necessitat d'apagar-los a l'hivern, gestionant el bosc abans que la urgència sigui salvar vides i minimitzar altres impactes.

Ara bé, per abaixar el risc d’incendis a Europa i al món és clau que en les pròximes dues dècades es redueixin les emissions de manera dràstica. Les recomanacions bàsiques dels experts als responsables polítics són: limitar l'escalfament global, com suggereix l'Acord de París. Si es mantenen —que la temperatura no pugi més d’1,5 °C—es poden evitar el 40% dels incendis. Per contra, si la temperatura global puja 3 °C, a la conca mediterrània els incendis forestals es duplicaran.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació