06
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
19:20h
Una votació sobre educació ha estat la prova d'estrès de fins a quin punt el vot delegat anul·lat de l'exconseller de Cultura Lluís Puig per ordre del Tribunal Constitucional (TC) es manté en compliment de la sentència o no. El seu sufragi a distància no ha estat activat com habitualment fan els tècnics de la cambra catalana -escenari previst per la majoria independentista de la mesa- i, per tant, no ha aparegut visualment a la pantalla de recompte, però la presidenta del Parlament, Laura Borràs, sí que l'ha comptabilitzat de viva veu tenint en compte el sufragi delegat que ha efectuat Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, com és habitual. Queda en els llimbs, però, el seu registre oficial. Si això no es produeix, el seu valor acabaria sent simbòlic.
A l'hora de votar el decret educatiu, que ha rebut el suport de tota la cambra, la pantalla ha fet visibles 133 vots, mentre que Borràs ha verbalitzat 134. El mateix ha passat quan s'ha votat si es tramitava com a projecte de llei, qüestió que ha estat tombada amb 123 vots en contra mentre que Borràs ha dit, de viva veu, que n'eren 134. El proper pas és que el sufragi quedi recollit al diari de sessions. Fonts independentistes de la mesa donen per fet que així serà, ja que entenen que la fórmula acordada eximeix de responsabilitats els funcionaris. Resta per acordar, asseguren, com es procedirà posteriorment per garantir l'oficialitat del vot.
Aquest dimarts, a la reunió de la mesa que va acordar mantenir el vot delegat, els lletrats van advertir que aquesta actuació podria acabar amb una pena d'entre 1 i 3 anys pels delictes de desobediència i usurpació de funcions de funcionaris. En l'obertura del ple, abans de la sessió de control, Borràs ha anunciat que mantenia el vot delegat. La qüestió ha generat friccions des del primer moment, perquè tant Joan Garriga, de Vox, com Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, han carregat contra la decisió, que s'ha portat a través de quatre peticions de reconsideració -de l'extrema dreta, del PSC, del PP i de Ciutadans- que la mesa ha tombat, de manera que s'ha decidit mantenir el vot delegat de Puig. El partit taronja encara ha anat més enllà i ha presentat un escrit al TC on alerta de la decisió de la mesa del Parlament de mantenir el vot delegat de Puig i demana que remeti el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per possible "prevaricació i desobediència" de Borràs i els membres independentistes de la mesa.
Els dos arguments de la mesa per mantenir el vot delegat de Puig són, per una banda, la missió de garantir els drets dels electes i electors i, per l'altra, que la sentència afecta a l'acord del mes de març, però no al vot a distància que la mesa va aprovar a l'octubre. Resta per veure, però, com serà comptabilitzat el vot -es dona per fet que Borràs el tindrà en compte públicament- i, sobretot, com serà registrat perquè es materialitzi de forma efectiva i oficial.
Totes les mirades, des d'ahir, estaven posades en si es comptava el sufragi de l'exconseller de Cultura. La mesa liderada per Borràs, en les dues reunions celebrades dimarts, va apostar per mantenir la delegació "amb tots els efectes polítics i jurídics- i comptar el vot de Puig. Però no va quedar aclarit com aquest vot constaria de forma oficial, la prova del cotó sobre si s'acata o no la sentència. Tot plegat, un déjà vu de la incertesa que ja es va viure amb el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que va acabar sense escó. Segons els serveis de la cambra, l'acord assolit per la majoria independentista de la mesa -el PSC s'hi va oposar- passava per estalviar la intervenció dels funcionaris i, per tant, es votarà de la mateixa manera que es delegava el vot l'any 2019, quan no existia el vot a distància. En aquest cas, és la portaveu de Junts, Mònica Sales, l'encarregada de traslladar a l'hemicicle el vot de Puig.
Altra cosa és com arribarà a ser publicat aquest vot al Butlletí Oficial del Parlament. La mesa va aprovar mantenir la delegació i traslladar aquesta vocació al departament de comunicació de la cambra, però quedava en l'aire la materialització que converteix el vot en oficial. De fet, fonts d'ERC i de la CUP ja manifestaven ahir dubtes sobre com es farà i les versions sobre el posicionament a dins de la mesa xoquen. Fonts de Junts asseguraven que s'assumiran totes les conseqüències, mentre que ERC i la CUP no donaven per fet que hi hagi aquest compromís explícit per part de Borràs i de Junts. El PSC, en canvi, entenia que els independentistes sí que havien assegurat que acabarien assumint l'elaboració de les actes i el registre. Els lletrats van advertir que tot plegat podria suposar una pena d'entre 1 i 3 anys de presó per desobediència i usurpació de funcions.
La decisió judicial sobre el vot de Puig té impacte en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció. El xoc entre socis està servit, de manera oficial, des d'aquest dilluns.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat. La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.
A l'hora de votar el decret educatiu, que ha rebut el suport de tota la cambra, la pantalla ha fet visibles 133 vots, mentre que Borràs ha verbalitzat 134. El mateix ha passat quan s'ha votat si es tramitava com a projecte de llei, qüestió que ha estat tombada amb 123 vots en contra mentre que Borràs ha dit, de viva veu, que n'eren 134. El proper pas és que el sufragi quedi recollit al diari de sessions. Fonts independentistes de la mesa donen per fet que així serà, ja que entenen que la fórmula acordada eximeix de responsabilitats els funcionaris. Resta per acordar, asseguren, com es procedirà posteriorment per garantir l'oficialitat del vot.
Aquest dimarts, a la reunió de la mesa que va acordar mantenir el vot delegat, els lletrats van advertir que aquesta actuació podria acabar amb una pena d'entre 1 i 3 anys pels delictes de desobediència i usurpació de funcions de funcionaris. En l'obertura del ple, abans de la sessió de control, Borràs ha anunciat que mantenia el vot delegat. La qüestió ha generat friccions des del primer moment, perquè tant Joan Garriga, de Vox, com Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, han carregat contra la decisió, que s'ha portat a través de quatre peticions de reconsideració -de l'extrema dreta, del PSC, del PP i de Ciutadans- que la mesa ha tombat, de manera que s'ha decidit mantenir el vot delegat de Puig. El partit taronja encara ha anat més enllà i ha presentat un escrit al TC on alerta de la decisió de la mesa del Parlament de mantenir el vot delegat de Puig i demana que remeti el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per possible "prevaricació i desobediència" de Borràs i els membres independentistes de la mesa.
Els dos arguments de la mesa per mantenir el vot delegat de Puig són, per una banda, la missió de garantir els drets dels electes i electors i, per l'altra, que la sentència afecta a l'acord del mes de març, però no al vot a distància que la mesa va aprovar a l'octubre. Resta per veure, però, com serà comptabilitzat el vot -es dona per fet que Borràs el tindrà en compte públicament- i, sobretot, com serà registrat perquè es materialitzi de forma efectiva i oficial.
Totes les mirades, des d'ahir, estaven posades en si es comptava el sufragi de l'exconseller de Cultura. La mesa liderada per Borràs, en les dues reunions celebrades dimarts, va apostar per mantenir la delegació "amb tots els efectes polítics i jurídics- i comptar el vot de Puig. Però no va quedar aclarit com aquest vot constaria de forma oficial, la prova del cotó sobre si s'acata o no la sentència. Tot plegat, un déjà vu de la incertesa que ja es va viure amb el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que va acabar sense escó. Segons els serveis de la cambra, l'acord assolit per la majoria independentista de la mesa -el PSC s'hi va oposar- passava per estalviar la intervenció dels funcionaris i, per tant, es votarà de la mateixa manera que es delegava el vot l'any 2019, quan no existia el vot a distància. En aquest cas, és la portaveu de Junts, Mònica Sales, l'encarregada de traslladar a l'hemicicle el vot de Puig.
Altra cosa és com arribarà a ser publicat aquest vot al Butlletí Oficial del Parlament. La mesa va aprovar mantenir la delegació i traslladar aquesta vocació al departament de comunicació de la cambra, però quedava en l'aire la materialització que converteix el vot en oficial. De fet, fonts d'ERC i de la CUP ja manifestaven ahir dubtes sobre com es farà i les versions sobre el posicionament a dins de la mesa xoquen. Fonts de Junts asseguraven que s'assumiran totes les conseqüències, mentre que ERC i la CUP no donaven per fet que hi hagi aquest compromís explícit per part de Borràs i de Junts. El PSC, en canvi, entenia que els independentistes sí que havien assegurat que acabarien assumint l'elaboració de les actes i el registre. Els lletrats van advertir que tot plegat podria suposar una pena d'entre 1 i 3 anys de presó per desobediència i usurpació de funcions.
La decisió judicial sobre el vot de Puig té impacte en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció. El xoc entre socis està servit, de manera oficial, des d'aquest dilluns.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat. La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.