05
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
20:28h
L'increment del pressupost militar en 1.000 milions ha comportat un nou xoc entre socis del govern espanyol. Mentre Pedro Sánchez defensa a capa i espasa l'augment progressiu fins assolir la despesa reclamada per l'OTAN del 2% del PIB, la principal representant d'Unides Podem a l'executiu, la vicepresidenta Yolanda Díaz, s'hi ha oposat. La posició del seu espai polític, afirma, és "claríssima" en contra d'alimentar aquestes partides. El cert, però, és que el gest d'aquest dimarts no és nou, ja que el consell de ministres ja havia inflat prèviament la despesa militar en quasi 3.500 milions i per la porta del darrere, sense l'aval del Congrés.
Així ho acrediten els mateixos informes mensuals d'execució pressupostària publicats pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, els quals recullen les modificacions aprovades per a cadascun dels ministeris i partides. I tot plegat sense tenir en compte els canvis introduïts quan s'aproven nous pressupostos, aquest cop sí, amb el suport dels diputats de les Corts estatals. I és que, mentre Sánchez i Pablo Iglesias van heretar uns comptes que preveien 8.805,7 milions per al departament de Margarita Robles, els vigents aquest 2022 han elevat el llistó fins als 10.155,3 milions.
És sobre aquest increment que els consells de ministres injecten noves quantitats provinents del fons de contingència, romanents de tresoreria, generació de nous ingressos o altres transferències internes. Unes modificacions que no necessiten ser validades pel poder legislatiu però que, sobretot en el cas del Ministeri de Defensa, suposen generoses partides extraordinàries que disparen la quantitat prevista i aprovada inicialment. Per aquesta via, es van atorgar 848,8 milions més dels previstos a Robles el 2020, any d'esclat de la pandèmia, però el 2021 en van ser molts més, 1.441,1 milions extres, i el maig passat ja s'havia engreixat el seu pressupost en 1.134,2 milions.
Ara bé, malgrat que efectivament aquestes modificacions no van suscitar cap debat ni votació al Congrés, la cambra baixa sí que ha avalat la voluntat de Sánchez d'avançar cap a una despesa militar equivalent el 2% del PIB -i que entitats com el Centre Delàs asseguren que, si es computen les partides repartides en diversos departaments, en realitat ja s'està a punt d'assolir-. Ho va fer el març en comissió i la setmana passada al ple, en tots dos casos a instàncies dels populars i amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Cs, mentre que Podem primer es va abstenir i després hi ha votat en contra -ERC i Junts també s'hi van oposar i el PDECat s'hi va abstenir.
La cimera de l'OTAN a Madrid ha reforçat el discurs bel·licista del PSOE i, en sentit contrari, el més pacifista de Podem, per bé que Yolanda Díaz va mantenir un perfil baix durant la cita atlantista. Tot i això, no van saltar guspires prèviament en els nombrosos acords al consell executiu per inflar la factura armamentística de forma més progressiva. Sense anar més lluny, l'executiu central va validar a l'abril el finançament i posterior compra per un valor de 3.535,7 milions en diverses anualitats de diverses aeronaus militars; entre febrer i maig va augmentar en 861,7 milions la partida per a mission a l'exterior; el novembre passat va avalar la compra de 36 helicòpters militars per valor de 310 milions; i, just dos mesos abans, havia permès gastar 810 milions en tres aeronaus.
En tot cas, no es tracta ni molt menys d'una pràctica exclusiva de l'actual govern espanyol, ja que anteriors executius també inflaven substancialment el pressupost armamentístic sense aval parlamentari, per evitar un discurs impopular que ara ja s'ha descarat. La partida final de Defensa va ser el 2012 uns 2.750 milions superior a l'aprovada inicialment i el 2015 l'increment va ser de 2.335 milions. El Tribunal Constitucional, però, va limitar l'any següent la generació de crèdit per comprar armament, precisament a instàncies del PSOE i de IU-ICV, a més d'UPyD i la Chunta.
Tot i això, la sentència no va afectar a les modificacions causades per increments del crèdit per participar a missions exteriors, el qual inicialment sempre és molt baix als comptes aprovats, però cap a la primavera rep injeccions rellevants per eixamplar-lo, tal com ha tornat a ocórrer aquest any. Normalment, però, no es tracta d'actuacions noves i imprevistes per part de l'exèrcit espanyol, sinó a accions ja iniciades o planificades al moment en què s'elaboraven i votaven els pressupostos corresponents.
L'altra via per la qual s'incrementa la partida de Defensa era la compra d'armament car, a través dels programes especials d'armament (PAE), iniciats originalment per José María Aznar i mantinguts pels governs successius. Les empreses a qui s'encarreguen aquests productes reben un crèdit del Ministeri d'Indústria per fer la inversió i, quan l'enllesteixen, tenen garantida la venda a l'exèrcit i és llavors que tornen el préstec sense interès. Sense cap risc.
Com que la compra ja està pactada, el Tribunal Constitucional va determinar que no es pot considerar despesa sobrevinguda, però igualment aquests projectes s'han anat alimentant, comprometent ja prop de 27.000 milions per a exercicis futurs. Robles, de fet, ha assegurat recentment que el govern espanyol ha iniciat nous encàrrecs per valor de 13.000 milions d'euros en els darrers tres anys. Entre aquests, s'hi troben vaixells, submarins, avions, helicòpters o tancs, alguns amb un cost públic de milers de milions d'euros.
Així ho acrediten els mateixos informes mensuals d'execució pressupostària publicats pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, els quals recullen les modificacions aprovades per a cadascun dels ministeris i partides. I tot plegat sense tenir en compte els canvis introduïts quan s'aproven nous pressupostos, aquest cop sí, amb el suport dels diputats de les Corts estatals. I és que, mentre Sánchez i Pablo Iglesias van heretar uns comptes que preveien 8.805,7 milions per al departament de Margarita Robles, els vigents aquest 2022 han elevat el llistó fins als 10.155,3 milions.
És sobre aquest increment que els consells de ministres injecten noves quantitats provinents del fons de contingència, romanents de tresoreria, generació de nous ingressos o altres transferències internes. Unes modificacions que no necessiten ser validades pel poder legislatiu però que, sobretot en el cas del Ministeri de Defensa, suposen generoses partides extraordinàries que disparen la quantitat prevista i aprovada inicialment. Per aquesta via, es van atorgar 848,8 milions més dels previstos a Robles el 2020, any d'esclat de la pandèmia, però el 2021 en van ser molts més, 1.441,1 milions extres, i el maig passat ja s'havia engreixat el seu pressupost en 1.134,2 milions.
Ara bé, malgrat que efectivament aquestes modificacions no van suscitar cap debat ni votació al Congrés, la cambra baixa sí que ha avalat la voluntat de Sánchez d'avançar cap a una despesa militar equivalent el 2% del PIB -i que entitats com el Centre Delàs asseguren que, si es computen les partides repartides en diversos departaments, en realitat ja s'està a punt d'assolir-. Ho va fer el març en comissió i la setmana passada al ple, en tots dos casos a instàncies dels populars i amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Cs, mentre que Podem primer es va abstenir i després hi ha votat en contra -ERC i Junts també s'hi van oposar i el PDECat s'hi va abstenir.
La cimera de l'OTAN a Madrid ha reforçat el discurs bel·licista del PSOE i, en sentit contrari, el més pacifista de Podem, per bé que Yolanda Díaz va mantenir un perfil baix durant la cita atlantista. Tot i això, no van saltar guspires prèviament en els nombrosos acords al consell executiu per inflar la factura armamentística de forma més progressiva. Sense anar més lluny, l'executiu central va validar a l'abril el finançament i posterior compra per un valor de 3.535,7 milions en diverses anualitats de diverses aeronaus militars; entre febrer i maig va augmentar en 861,7 milions la partida per a mission a l'exterior; el novembre passat va avalar la compra de 36 helicòpters militars per valor de 310 milions; i, just dos mesos abans, havia permès gastar 810 milions en tres aeronaus.
En tot cas, no es tracta ni molt menys d'una pràctica exclusiva de l'actual govern espanyol, ja que anteriors executius també inflaven substancialment el pressupost armamentístic sense aval parlamentari, per evitar un discurs impopular que ara ja s'ha descarat. La partida final de Defensa va ser el 2012 uns 2.750 milions superior a l'aprovada inicialment i el 2015 l'increment va ser de 2.335 milions. El Tribunal Constitucional, però, va limitar l'any següent la generació de crèdit per comprar armament, precisament a instàncies del PSOE i de IU-ICV, a més d'UPyD i la Chunta.
Tot i això, la sentència no va afectar a les modificacions causades per increments del crèdit per participar a missions exteriors, el qual inicialment sempre és molt baix als comptes aprovats, però cap a la primavera rep injeccions rellevants per eixamplar-lo, tal com ha tornat a ocórrer aquest any. Normalment, però, no es tracta d'actuacions noves i imprevistes per part de l'exèrcit espanyol, sinó a accions ja iniciades o planificades al moment en què s'elaboraven i votaven els pressupostos corresponents.
L'altra via per la qual s'incrementa la partida de Defensa era la compra d'armament car, a través dels programes especials d'armament (PAE), iniciats originalment per José María Aznar i mantinguts pels governs successius. Les empreses a qui s'encarreguen aquests productes reben un crèdit del Ministeri d'Indústria per fer la inversió i, quan l'enllesteixen, tenen garantida la venda a l'exèrcit i és llavors que tornen el préstec sense interès. Sense cap risc.
Com que la compra ja està pactada, el Tribunal Constitucional va determinar que no es pot considerar despesa sobrevinguda, però igualment aquests projectes s'han anat alimentant, comprometent ja prop de 27.000 milions per a exercicis futurs. Robles, de fet, ha assegurat recentment que el govern espanyol ha iniciat nous encàrrecs per valor de 13.000 milions d'euros en els darrers tres anys. Entre aquests, s'hi troben vaixells, submarins, avions, helicòpters o tancs, alguns amb un cost públic de milers de milions d'euros.