CRÒNICA

La batalla de Barcelona s'ajusta: Colau ocupa la «pole position» però acusa el desgast

ERC i el PSC furguen en el lideratge minvant de l'alcaldessa i centren la pugna en carpetes irresoltes com la mobilitat, el turisme, la neteja, la inseguretat o el descans veïnal

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 4 de juliol de 2022 a les 20:45 |
Restes de la publicitat electoral de la campanya de les municipals del 2019 | Adrià Costa
Cinc dies després que Ada Colau anunciés públicament que optaria a un tercer mandat, es posava en marxa l'enquesta del darrer baròmetre municipal amb intenció de vot del mandat. Un termòmetre del clima polític que es respira a Barcelona quan falten deu mesos i mig per a unes eleccions municipals que s'esbossen com una batalla a tres d'incert final, tant pel resultat com per qui acabarà sent alcalde i amb quina aliança. El sondeig ha acabat apuntant un resultat agredolç per a Colau: el seu partit, Barcelona en Comú, manté per la mínima la pole position de cara als comicis, però ella encaixa no només la pitjor nota des de que va assumir la batuta a l'Ajuntament (un 4,1) sinó també la més baixa des de que Jordi Hereu va obtenir la mateixa puntuació fa 22 anys. Amb aquesta dada sobre la taula, ERC i el PSC estan ja amb les espases en alt per intentar conquerir el govern de la capital. 

Ha estat una presentació del baròmetre tan asèptica en la posada en escena com atípica. La càrrega política no ha estat en la roda de premsa sinó més aviat als passadissos d'un Ajuntament que es prepara per una àrdua disputa tant entre socis de govern com entre govern i oposició. La baixa de Jordi Martí per positiu de Covid a darrera hora ha deixat en mans del director de l'Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, la presentació d'unes dades que acostumen a anar de la mà d'una valoració política per part del govern municipal. Si bé és cert que l'enquesta apunta que els comuns es mantenen primers, els d'Ernest Maragall els trepitgen els talons mentre que el PSC de Jaume Collboni queda en tercer lloc despenjat totalment de la victòria.


L'avís a navegants de Boada, cenyit a la dimensió tècnica del baròmetre, ha estat que ningú doni res per segur perquè un 59% dels enquestats no manifesta preferència per cap opció política, ja sigui perquè no té clar què votarà, perquè pensa abstenir-se o votar en blanc o, simplement, no ho vol rebel·lar. Això vol dir no només que el resultat es preveu incert, sinó que tampoc es pot considerar real que Junts, CUP, Cs, PP i Vox es quedin tots sense representació. Sí que es ratifica, però, que si no hi ha cap gir de guió amb la irrupció d'un nou candidat que provoqui un daltabaix en el tauler barceloní, la pugna es concentrarà en comuns, republicans i socialistes. Els tres partits ja fa dies que esmolen relats que s'han accentuat en les últimes hores.

"Hi ha Colau per a anys", ha proclamat Martí via Twitter. De fet, els comuns treuen ferro a la baixa nota obtinguda per l'alcaldessa, que atribueixen a la puntuació descarnada dels seus detractors. Des de que divendres va quedar arxivada la causa contra Colau per la concessió de subvencions a entitats afins, Barcelona en Comú ha tret pit públicament i via xarxes socials de com la seva acció per "transformar" la ciutat es consolida malgrat la "guerra judicial bruta dels lobbies". Amb tot, miren de reüll Maragall, que ja va guanyar els passats comicis i que afrontarà les eleccions amb ERC presidint la Generalitat. Per als comuns, que Colau retingui l'alcaldia és crucial tant a nivell de lideratge -no s'ha construït, per ara, una alternativa- com a nivell de projecte global d'En Comú Podem, que malda per consolidar-se més enllà de la capital


ERC dona per "esgotat" el govern de Colau


El cap de llista dels republicans, que busca treure's l'espina clavada de l'alcaldia que no va poder ser l'any 2019, persegueix el cos a cos directe amb el PSC. De fet, per a Maragall les properes eleccions seran una batalla a dos, una diagnosi que és compartida pels socialistes. Arran del baròmetre, ERC ha diagnosticat que el govern de Colau ha arribat a la seva fi. "Està esgotat i la ciutadania no confia en ell. El baròmetre ens marca un final de cicle", han subratllat. En tot cas, l'estratègia de Maragall passa per situar en el focus no només els conflictes irresolts a la ciutat, com el de la mobilitat, el turisme, la neteja o el descans veïnal, sinó també el memorial de greuges que l'Estat té amb Barcelona. Aquest cap de setmana, els republicans denunciaven que l'Estat només ha transferit a la ciutat un 1,8% dels recursos per a inversions que preveia el govern municipal. 


L'escalada de decibels que es preveu entre el PSC i ERC es trasllada també al bipartit del govern municipal, que cada vegada acumula més discrepàncies enquistades en carpetes com, per exemple, la gestió del turisme massiu o les polítiques d'habitatge i de mobilitat. També sobre la inseguretat, que continua liderant el rànquing de preocupacions, en el qual també ha escalat posicions la congestió del trànsit.  El darrer baròmetre ha irritat especialment les files socialistes, que han manifestat "perplexitat" sobre com altres enquestes que s'han fet en el mateix període apunten a resultats molt diferents. Es refereixen especialment al sondeig de Gesop que pronostica que el PSC i ERC poden empatar a 11 o 12 regidors i que relega Barcelona en Comú a la tercera posició amb 7 o 8 representants.

El PSC exhibeix irritació amb l'enquesta


"És com a mínim sorprenent que la intenció de vot a Ada Colau sigui alta quan la seva valoració personal no deixa de caure", insisteixen fonts socialistes. A més, assenyalen que els comuns han patit tres punts de caiguda en intenció directa de vot respecte el sondeig del desembre i que estan "sobrerepresentades" les persones enquestades que van votar el partit de Colau als darrers comicis. A més del front extern externa, Collboni en té també un altre d'intern per consolidar el seu nom per revalidar-se com a candidat. La remor de fons sobre la seva substitució com a cap de llista reapareix sistemàticament malgrat que Salvador Illa ha blindat públicament i en privat el seu nom. La previsió del PSC és ratificar-lo durant la tardor, una dilació que abona el terreny d'especulacions promogudes tant des del PSOE com de sectors amb influència econòmica a la ciutat que aspiren a tenir un alcalde afí. 

L'esprint per Barcelona, arrenca oficialment. Deu mesos i mig de cursa que parteixen ja amb els tres principals aspirants esbufegant per la pressió interna i externa. Junts, tocat encara per l'adeu sobtat d'Elsa Artadi, està en plena ebullició de possibles noms, però el procés no s'activarà fins al setembre. Tant el PP com Ciutadans malden també per la supervivència, mentre que la CUP té com a objectiu recuperar la representació i altres opcions polítiques, com Centrem o Valents, reflexiones sobre si concórrer, de quina manera i amb quin rostre al capdavant. Trencar l'esquema de la pugna a tres no és fàcil, però si una cosa va quedar demostrar l'any 2019 quan Maragall es va quedar sense l'alcaldia és que, en un ajuntament fragmentat, grups menors poden ser determinants.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació