1 de 10
Cimera de l'OTAN

La cimera de l'OTAN pavimenta el camí cap al rearmament amb Rússia en el punt de mira

L'Aliança Atlàntica posa les bases de l'augment de la despesa militar i garanteix que Ucraïna rebrà 800 milions més de dòlars mentre Putin alerta que respondrà de manera "simètrica" a un reforç de Suècia i Finlàndia

Segona jornada de la cimera de l'OTAN. | La Moncloa
per Oriol March, Barcelona | 30 de juny de 2022 a les 20:40 |
La cimera que l'OTAN ha celebrat aquesta setmana a Madrid deixa dues conclusions. La primera, en clau geopolítica, situa de nou l'escenari d'una Guerra Freda amb protagonistes clàssics -els Estats Units, Europa i Rússia- i d'altres de nous, com és el cas de la Xina, que ja forma part oficialment dels adversaris reconeguts per l'Aliança Atlàntica. La segona, en clau militar, es basa en l'augment de la despesa de defensa que vindrà després de la invasió russa d'Ucraïna, teló de fons d'una cimera que el govern espanyol liderat per Pedro Sánchez, malgrat les dissensions existents amb Unides Podem sobre l'OTAN, ja ven com un èxit internacional en un moment en què la trajectòria electoral del president -i de l'esquerra en general- és descendent. La cimera ha servit a Sánchez per vendre Espanya com un soci fiable dels Estats Units i, per tant, una peça rellevant en l'engranatge de l'Aliança, a la qual es va sumar fa quaranta anys.

Els missatges de l'última jornada de la cimera ha tingut molt a veure amb el conflicte obert a l'est d'Europa. Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, ha advertit Rússia que estan preparats per qualsevol "eventualitat" en cas que hi hagi un atac dirigit a Suècia i a Finlàndia, dos països nòrdics tradicionalment neutrals que, vist com ha actuat Vladímir Putin amb Ucraïna, s'han decidit a formar part del club liderat pels Estats Units. La resposta de Putin a les paraules d'Stoltenberg s'han basat en assenyalar que qualsevol moviment serà "simètric". També ha aprofitat per negar -circumstància habitual des que va arrencar la guerra- que Rússia estigui al darrere de l'atac a un centre comercial de Krementxuk que va causar una vintena de víctimes mortals.


"L'exèrcit rus no ataca cap objectiu civil", ha assenyalat el president rus, que també ha escoltat com en la jornada final de la cimera el president nord-americà, Joe Biden, ha garantit l'arribada de 800 milions d'euros més en ajuda militar dirigits a Ucraïna. "Els farem costat el temps que faci falta", ha apuntat Biden, que en la jornada de dimecres ja va comprometre's a defensar "cada centímetre" de l'OTAN. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reclamar unes hores abans l'arribada de 5.000 milions d'euros mensuals per combatre l'exèrcit rus, mentre que l'alcalde de Kiív, Vitali Klitschko -present a Madrid-, va admetre la impaciència per rebre armament. Els combats estan centrats ara en la zona del Donbass -únic territori en què Putin ha admès interès, malgrat haver bombardejat continuadament altres zones del país-, i la situació és crua.


El president nord-americà també ha aprofitat per celebrar la candidatura de Suècia i Finlàndia, que va aplanar-se després que Turquia, a les portes d'arrencar la cimera, els aixequés el veto. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha insistit aquest dijous en la necessitat que els dos països nòrdics extradeixin 73 "terroristes", en referència -entre d'altres- a activistes kurds que hi resideixen. De fet, Turquia ja ha començat a formalitzar aquestes demandes tan bon punt signat el principi d'acord perquè Suècia i Finlàndia formin part de l'Aliança Atlàntica. Erdogan, a banda, ha aprofitat per elogiar Sánchez, a qui ha definit com un "home d'Estat". Els dos dirigents han tingut una trobada bilateral en paral·lel a la cimera celebrada aquesta setmana a Madrid.

Els espais informals han estat tan rellevants com els informals mentre ha durat la trobada. Dimecres a la nit, per exemple, la comitiva es va traslladar al Museu del Prado, on s'hi va servir un sopar i s'hi va celebrar un concert, dos ambients en què es van poder conèixer més detalls sobre el comportament privat dels líders mundials. El primer ministre britànic, l'habitualment excèntric Boris Johnson, va aprofitar per passejar sol pels passadissos del museu i observar de prop alguns dels seus quadres. A Sánchez se'l va veure còmode en el paper d'amfitrió, atent a les càmeres, conscient que l'èxit d'aquestes trobades depèn dels petits detalls. No serà petit el detall de convèncer Unides Podem sobre l'augment de la despesa militar, que al final de la dècada hauria d'arribar al 2% del PIB. "Continuem pensant que Espanya necessita una renda garantida que destinar més diners a armes", ha insistit Ione Belarra, ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, des dels passadissos del congrés.


En tot cas, Sánchez ha manifestat des de TVE que cal augmentar la despesa militar perquè la seguretat "no està garantida". Aquest és un dels grans arguments transversals que han circulat amb més força durant la cimera, amb Rússia i la Xina com a antagonistes. Amb el règim de Putin no hi ha matisos a l'hora de condemnar la invasió, però sí que hi ha veus que posen més èmfasi en la necessitat de dialogar. És el cas del president francès, Emmanuel Macron, que juntament amb el canceller alemany Olaf Scholz va obrir un canal amb el president rus abans i després de la guerra. "Rússia no pot ni ha de guanyar la guerra", ha assenyalat Macron, que ha defensat impulsar el diàleg per "responsabilitat" si les circumstàncies ho permeten. I si hi ha un atac a algun membre de l'OTAN, inclosos els nous? "Si ens ataquen a un, ens ataquen a tots", ha insistit Biden. El camí cap al rearmament ja està encara més pavimentat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació