Cimera de l'OTAN

L'OTAN avisa Rússia que està preparada per qualsevol «eventualitat» si s'ataca Finlàndia o Suècia

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, en el tancament de la cimera de Madrid, assegura que percep "missatges contradictoris" des de Moscou, però creu que els russos estan centrats en Ucraïna

Jens Stoltenberg, aquest dijous a Madrid. | Europa Press
per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 30 de juny de 2022 a les 14:15 |
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha advertit el Kremlin aquest dijous que els aliats estan "preparats per a qualsevol eventualitat" si s'ataca Suècia i Finlàndia, dos països que estan en ple trànsit per entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica. Si bé Stoltenberg creu que els russos estan concentrats en la lluita a Ucraïna ara mateix, no dona res per fer i confirma la seva capacitat de reaccionar a qualsevol agressió als dos candidats a integrar-se dins l'OTAN. En la roda de premsa final de la cimera de Madrid, Stoltenberg ha remarcat que reben "missatges contradictoris" des de Moscou sobre aquesta ampliació al nord d'Europa i al costat de la frontera russa.

L'última sessió de la cimera de Madrid s'ha dedicat al terrorisme i el flanc sud de l'aliança. En concret, el nord d'Àfrica i el Sahel, dues regions d'interès especial per a Espanya, que veu amb preocupació la inestabilitat política a aquests països i l'impacte en els fluxos migratoris. La cimera de l'OTAN a Madrid ha acabat aquest dijous després de dos dies d'intensa activitat per reforçar l'aliança atlàntica amb l'objectiu de plantar cara a la Rússia de Putin i blindar el flanc oriental ara que la guerra a Ucraïna s'allarga entrant el cinquè mes d'enfrontaments.


En la cita de Madrid, els líders de de l'Aliança han optat per enfortir l'organització amb una ampliació al nord d'Europa, una reestructuració i consolidació del seu desplegament militar al flanc oriental del continent i una nova estratègia de seguretat que assenyala Rússia com a "amenaça directa" i a la Xina com un "desafiament" a l'ordre internacional basat en regles.


Els 30 caps d'estat i de govern de l'OTAN van donar el vistiplau polític dimecres a l'entrada de Suècia i Finlàndia, que s'allunyen de la seva tradicional neutralitat i estan més a prop d'adherir-se oficialment a l'aliança. Accedint a examinar amb rapidesa la petició d'extradició de 33 kurds, Estocolm i Hèlsinki han aconseguit aixecar el veto de Turquia i iniciar els tràmits finals per ser membres de l'OTAN. Amb la firma del tractat d'adhesió del dimarts, obtindran l'estatus de països convidats i podran seure i participar en les reunions de l'OTAN, però no podran vetar decisions com a membres de ple drets dins que no es ratifiqui la seva entrada pels 30 aliats actuals.

"Putin volia la finlandització d'Europa i el que tindrà serà l'otanització d'Europa", va celebrar dimecres el president dels Estats Units, Joe Biden, sobre les queixes del president rus abans d'envair Ucraïna per la proximitat de l'OTAN a les seves fronteres. Biden ha aprofitat la cimera de Madrid per anunciar una major presència militar nord-americana a Europa. Washington enviarà reforços a Polònia, Regne Unit, Alemanya i Itàlia, a part dels dos destructors a Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació