«Línies d'ajuts» i preus pels núvols

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les dades són persistents i retraten una situació que, lluny de corregir-se, empitjora cada dia que passa. L'Idescat va fer públiques ahir les dades de la seva enquesta de qualitat de vida. Ens expliquen que més d'un de cada quatre catalans, el 26%, es troba en risc de pobresa o exclusió social. És a dir, que és pobre o té seriosos problemes per arribar a final de mes. Veïns, familiars o amics nostres que no poden tenir una alimentació correcta, que passen fred a l'hivern i calor a l'estiu a casa seva -han passat del 9% al 16%-, o que embarranquen i han de demanar ajuda quan tenen una despesa imprevista, ja sigui relacionada amb els seus fills o amb casa seva.

Les crisis sempre equivalen a més desigualtat. Va passar amb la financera de 2008, ha passat amb la de la Covid, que els "escuts socials" només han temperat, i amenaça de reproduir-se amb la crisi inflacionista atiada per la guerra a Ucraïna, de la que aquests dies parlen a la cimera de l'OTAN a Madrid. És fàcil: els preus de béns bàsics com els aliments o els carburants pugen, i els sous no ho fan, o com a mínim no al mateix nivell. Els assalariats, per tant, s'empobreixen encara que facin vuit o més hores. La inflació a Espanya va marcar ahir rècords històrics (el 10,2%) i és la més alta de les darreres quatre dècades. 

L'enquesta de l'Idescat explica també com han evolucionat les rendes en cada decil, és a dir, en els grups en funció de quin és el seu nivell de riquesa. El grup amb les rendes més baixes va poder incrementar-la el 2021 gràcies als ajuts socials de diversa índole. El grup central, la classe mitjana que formen el gruix dels treballadors, els autònoms, els funcionaris o els pensionistes, ha reculat lleugerament en la renda disponible. Els que se situen al decil més alt, el 10% més ric, han vist, en canvi, com el seu poder adquisitiu seguia creixent.

Les accions dels governs per fer front a la crisi de la Covid o de la inflació han fet arribar ajuts als sectors que més ho necessitaven, però no han estat redistributives ni han obert debats estructurals com el de la fiscalitat o la regulació dels sectors estratègics com l'energètic. De fet, s'han pres algunes mesures, com ara bonificar amb vint cèntims el litre de carburant, que no han acabat a les butxaques dels ciutadans sinó de les gasolineres. Un ajut del que se'n beneficia qualsevol (sigui ric, pateixi per arribar a final de mes o es tracti només un turista de pas pel nostre país), que paga la hisenda pública i que les benzineres han acabat repercutint en el preu final. Veurem què passa amb la rebaixa de l'IVA al rebut de la llum.

Les mesures de xoc, com les que va aprovar la setmana passada el consell de ministres i que ara s'hauran de debatre al Congrés, no tenen vocació d'estructurals però impacten en un context, el d'una quarta part de la ciutadania en risc d'exclusió, que sí que ho és. I davant d'això no hi ha una agenda coherent. Ni tan sols incoherent. Ni Pedro Sánchez ni les autoritats de la UE són capaços d'explicar què faran per resoldre-ho un cop que s'ha fet evident que ha fracassat la idea del "pacte de rendes" entre patronals i sindicats que havia de contenir preus. A Catalunya, el Govern tampoc sap explicar què faria si tingués les eines per intervenir en les polítiques fiscals, laborals o en la regulació dels sectors estratègics.

És autoenganyar-se creure que la situació que retrata l'Idescat i les xifres macroecnonòmiques es resoldran amb "línies d'ajuts" de l'administració. El que passa aquí passa també a la resta d'Europa, és clar. El context pandèmic o de guerra no es tria, però sí que es tria com s'afronta. Només dues idees: contenir el preu dels lloguers, que estan disparats; o apujar el salari mínim interprofessional. 
 

---

Avui no et perdis

» Dades | Gairebé dos milions de catalans pateixen risc de pobresa o exclusió social; per Roger Tugas Vilardell.

»L'IPC marca rècords i deixa la inflació més alta dels últims 40 anys; per Lluís Girona.

»La cimera de Madrid marca el rumb cap a l'«otanització» d'Europa; per Pep Martí.

» Zelenski demana a l'OTAN 5.000 milions de dòlars al mes per guanyar la guerra; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Sí a l'OTAN»; per Montserrat Nebrera.

» El fantasma del cas Juvillà i els contractes fraccionats tenallen Borràs; per Sara González i Bernat Surroca.

» Fil directe: «Emmirallar-se en Escòcia»; per Oriol March.

» Aragonès i Junts aparquen els retrets i es comprometen a fixar «condicions» conjuntes per al diàleg; per Oriol March.

» Haurà de canviar la junta directiva de la Cambra per la sentència del TSJC?; per Pep Martí.

» La Sindicatura detecta un sobrecost d'1,55 milions en el contracte a Ferrovial pels gestors Covid; per Roger Tugas Vilardell.

» Ramon Bernadas: «La música em va donar l'empenta per treure un 10 a la selectivitat»; per Albert Hernàndez.

» Justícia busca vies per augmentar el nivell del català dels professionals; per Irene Montagut.

» Opinió: «El ratoncito Pérez contra l’angelet»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Finalment, hi haurà debat electoral al Cercle d'Economia. Les eleccions a la presidència són el 12 de juliol i han generat molta expectació a l'"upper Diagonal", ja que són les primeres amb dues candidatures en pugna. La setmana vinent, el dimecres 6, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas es veuran les cares en un debat. No ha estat fàcil posar d'acord els dos aspirants. Guardiola, exconseller delegat de Banc Sabadell, parteix amb l'avantatge de ser el candidat ungit per la junta directiva actual, i ha plantejat la campanya de manera conservadora, evitant arriscar. Cañadas, presidenta de Trea Capital i de la Fundació Tanja, havia estat la primera a reclamar un debat, que a mesura que avançaven els dies semblava improbable. De moment ja s'han vist alguns "mítings" dels dos presidenciables, cosa inaudita al Cercle. El debat serà un altre fet històric.  

Vist i llegit

Ens grinyola que un analista o activista polític tingui una tribuna per esplaiar-se a la televisió o a la ràdio, més encara quan aquestes són públiques, sense que ningú pugui contraargumentar el que diu. I ens hauria de grinyolar quan això també passa amb economistes perquè les seves opinions, sobretot en l'actual context en què es debat, per exemple, si cal incrementar la pressió fiscal a les elèctriques o desenterrar l'"austeritat", no és innòcua. És el que planteja en un article a Núvol el filòsof Joan Burdeus arran de les intervencions de l'economista Xavier Sala-i-Martín, de tendència neoliberal. La seva habilitat comunicativa l'ha convertit en un habitual a TV3 o Catalunya Ràdio, però el seu discurs té una evident connotació i Burdeus demana més contrast. "Potser l'economia no és el resultat d'equilibris eficients entre oferta i demanda, sinó d'una trama caòtica d'asimetries informatives, lobbies, aparells de propaganda i altres conxorxes invisibles com la mà d'Adam Smith", escriu. És evident que l'esquerra i la socialdemocràcia van escasses de divulgadors mediàtics en aquest àmbit a casa nostra. 

 L'efemèride

Adolf Hitler va arribar al poder a Alemanya el 30 de gener de 1933 després d'unes eleccions democràtiques. Un cop al govern, el führer va voler aconseguir el control total de l'estat alemany, per la qual cosa va comptar amb l'ajut de les SS i dirigents de l'Sturmabteilungen (SA), una mena de batalló de xoc o d'assalt que va arribar a tenir uns dos milions d'afiliats i que va anar prenent més i més protagonisme. L'any 1934 va sorgir el rumor que alguns líders de les SA estaven preparant un cop d'estat per enderrocar Hitler i instaurar una dictadura socialista i Hitler hi va voler posar fi.

La nit del 29 al 30 de juny de 1934, o Nit dels ganivets llargs, avui fa 88 anys, Hitler es va presentar acompanyat d'un grup de les SS a un hotel als afores de Munic, on diversos dirigents de les SA havien estat citats. Un cop allà van ser arrestats i executats. En van morir uns 300. La purga va afectar també representants significatius de l'strasserisme, la facció més esquerrana del partit nazi, així com destacades figures antinazis, com l'excanceller d'Alemanya Kurt von Schleicher o Gustav Ritter von Kahr. Recordeu l'efemèride amb un documental del Canal 33 sobre el Tercer Reich.

 L'aniversari

El 30 de juny de l'any 1985 naixia a Baltimore, als Estats Units, el nedador americà Michael Phelps. Va fer miques tots els rècords de medalles guanyant-ne vuit a les Olimpíades d'Atenes de 2004 i a les de Pequín de 2008. En total acumula 28 medalles. Després dels Jocs de Londres de 2012 va anunciar que es retiraria de l'alta competició, però encara va competir, i guanyar medalles, als Jocs de Rio, on va ser l'abanderat de l'equip nord-americà. En aquest vídeo s'analitzen les claus del seu estil i velocitat.

 ​Fes clic aquí per rebre'l