1 de 10
parlament

La sentència que anul·la el vot de Lluís Puig sosté que vulnera els drets de la resta de diputats

Recull que la delegació no s'ajusta al reglament del Parlament però estableix que la decisió judicial no tindrà efectes sobre els acords que s'hagin pres amb la seva participació

El diputat de Junts i exconseller LluísPuig | ACN
per Sara González / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 29 de juny de 2022 a les 14:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el vot delegat de l'exconseller i diputat Lluís Puig argumenta que la situació en la qual es troba -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text, al qual ha tingut accés NacióDigital i que arribarà properament a la mesa de la cambra, dona la raó al PSC a l'hora de considerar que vulnera a exercir les seves funcions representatives. La sentència és ferma, amb la qual cosa ara la presidenta del Parlament, Laura Borràs, haurà de decidir si l'acata i impedeix a partir d'ara el vot de Puig o bé si s'enfronta a la decisió judicial amb les conseqüències que se'n pugui derivar. 

Segons la sentència, de 16 pàgines, el fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.


La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat.

La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.


Per tot plegat, el TC considera que s'ha de donar empara al PSC i conclou que els acords de la mesa impugnats han vulnerat els drets dels recurrents a exercir les seves funcions representatives en condicions d'igualtat en relació al dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants. Això suposa, doncs, la nul·litat dels acords impugnats, però no dels efectes que han suposat aquests acords, és a dir, dels resultats de les votacions en què Puig ha delegat el vot.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació