1 de 10
Cimera de l'OTAN

La cimera de Madrid marca el rumb cap a l'«otanització» d'Europa

L'OTAN adverteix Rússia i la Xina de la seva voluntat d'"imposar-se sobre qualsevol agressor"; Biden anuncia un increment de la presència militar nord-americana al continent per defensar "cada centímetre" de l'aliança

Pedro Sánchez saluda el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, aquest dimecres a la cimera. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 29 de juny de 2022 a les 20:33 |
"Vladímir Putin pretenia la finlandització d'Europa i el que tindrà serà l'otanització d'Europa". La frase és del president dels Estats Units, Joe Biden, i l'ha pronunciat aquest dimecres en la cimera de l'OTAN de Madrid. Ben bé que pot ser considerat el resum del que està produint aquesta trobada de líders occidentals. Quaranta anys després dela polèmica entrada d'Espanya a l'OTAN, es pot dir que mai com ara l'Aliança Atlàntica i el llenguatge militar ofensiu han viscut un moment més vehement. Un increment de despesa militar fins al 2% s'ha consolidat com un missatge guanyador, cosa que hagués estat inconcebible fins fa ben poc temps.

La cimera de Madrid conclourà dijous, però avui ja s'han fet públiques les línies mestres del Concepte Estratègic de l'organització per als propers deu anys. L'estratègia de l'OTAN posada al dia posa fi a uns anys de dubtes i desorientacions sobre l'aliança creada el 1949, en l'inici de la Guerra Freda. I enceta una etapa incerta però que ve acompanyada per una voluntat d'estendre el poder militar d'Occident contra uns enemics que són esmentats sense ambigüitats.


Dir el nom de l'enemic


Des de la derrota de l'imperi soviètic, el concepte d'enemic s'havia esvaït d'alguna manera. Les paraules del president Kennedy ("als qui us diguin que el comunisme és el futur, digueu-los que vinguin a Berlín") van tenir raó abans del que s'esperava i el nou ordre mundial liberal anunciat sobre les runes del mur semblava inaugurar un nou i llarg període d'hegemonia occidental. Però no ha estat així. L'OTAN es movia insegura els darrers anys, però la invasió ordenada pel Kremlin del sòl ucraïnès ha capgirat les tornes. I segurament també ha estat aprofitat per hàbils estrategs.


Aquest dimecres, a Madrid, l'enemic ha estat esmentat. Rússia ha estat qualificada com  "l'amenaça més directa i significativa". La presència telemàtica del president Zelenski a la cimera ha reforçat aquest component d'ofensiva contra Moscou. El líder ucraïnès ha demanat armes amb urgència i ha esmentat els sistemes de defensa antimíssils que té l'aliança com a estri fonamental per fer recular l'invasor.

L'OTAN ha criticat que la Xina intensifiqui els vincles estratègics amb Rússia, però el seu secretari general, Jens Stoltenberg, s'ha resistit a qualificar el règim xinès d'"adversari" de l'Aliança. Els moviments de Pequín, però, es vigilaran. Els líders occidentals han apuntat a les seves "tàctiques coercitives" i s'ha advertit el gegant xinès contra tot intent de provocar divisions en el front occidental. Caldrà veure com reaccionarà el règim de Xi Jinping a aquesta inflexió, just a pocs mesos de la celebració d'un congrés del Partit Comunista que serà cabdal per consolidar el seu poder intern.  


Un llenguatge molt bel·ligerant


El canvi en el llenguatge emprat pels dirigents atlantistes és molt acusat. El Concepte Estratègic subratlla la importància que té l'arsenal nuclear com a pilar bàsic de l'OTAN, així com la predisposició a "defensar cada centímetre del territori" dels socis membres. Una afirmació aquesta que ha estat saludada positivament pel govern espanyol, que té la defensa de Ceuta i Melilla com una de les seves prioritats. 


L'Aliança Atlàntica ha expressat clarament la seva voluntat d'"imposar-se sobre qualsevol agressor" i emprar per això tots els seus estris, militars i no militars. Hi ha en totes les declaracions d'aquests dies una revifalla de l'esperit de combat com no es veia des de feia anys. 

L'arribada de nous membres


Turquia va aixecar els eu veto a Finlàndia i Suècia poques hores abans d'iniciar-se la cimera i aquest dimecres tots dos països han estat convidats a entrar a l'organització. Un fet sens dubte històric que canvia el relat sobre l'OTAN. Es tracta de dos països nòrdics, amb governs progressistes, que havien fet de la seva neutralitat part de la seva identitat en el concert internacional. La invasió d'Ucraïna els ha fet canviar d'opinió. Cal subratllar la transcendència d'aquest gir ja que ni en els anys més turbulents de la Guerra Freda, Suècia i Finlàndia havien fet passes per integrar-se en un dels dos blocs militars en disputa. Les conseqüències d'aquest fet es veuran en el futur.

Més presència nord-americana


Biden ha parlat d'otanització d'Europa i ja es pot donar per descomptat l'increment de la presència militar nord-americana al continent: dos destructors més a Rota, com va demanar ahir a Pedro Sánchez, que ho va acceptar; enviament d'avions de combat F-35 al Regne Unit; establiment de defenses aèries addicionals a Alemanya i Itàlia; seu militar permanent a Polònia amb capacitat per desplegar-se per tot el front oriental; i, per acabar, més presència als països bàltics.

Fa pocs dies, el primer ministre britànic, Boris Johnson, reclamava a les societats occidentals disposició a defensar el seu territori. Hi ha la sensació que aquest és un moment propici per nodrir-se d'arguments per recarregar l'arsenal militar i sobretot ideològic de l'OTAN. Els líders atlantistes, i en especial els centres de poder dels Estats Units, han olorat la sang, bàsicament la sang ucraïnesa, i no estan disposats a deixar perdre la seva oportunitat. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació