29
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
19:14h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acabat les darreres diligències i ha tancat la instrucció del cas que afecta Laura Borràs. Així, el jutge instructor ha demanat a la Fiscalia que es posicioni sobre si s'ha d'obrir judici oral -i, per tant, presenti escrit d'acusació- o bé arxivar el procediment. La presidenta del Parlament i tres persones més estan investigades pels delictes de prevaricació administrativa, frau, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics quan Borràs era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
La Fiscalia s'ha de pronunciar en un termini de deu dies. Contra la decisió del TSJC es pot interposar un recurs d'apel·lació en un termini de cinc dies. El jutge ja va acordar en tancament de la instrucció sobre el cas al març, però més tard va acceptar un recurs de la defensa de Borràs, pilotada per Gonzalo Boye, i va reobrir la instrucció pel risc de vulneració del dret de defensa. La presidenta del Parlament sempre ha negat les acusacions i considera que hi ha una persecució política i que es va obrir una investigació de manera "prospectiva".
En la interlocutòria, de 33 pàgines, el jutge considera que hi ha indicis que Borràs va adjudicar contractes menors a un conegut seu, Isaías Herrero, també investigat, per valor de més de 300.000 euros i relacionats amb la web de la Institució de les Lletres Catalanes. En total, s'investiguen 18 contractes menors per un valor total de 330.442,64 euros, dels quals l'ILC en va satisfer 309.176,90. Borràs va participar com a directora de la ILC proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant-ne el pagament.
El jutge considera indiciàriament acreditat que Borràs i Herrero van actuar de manera coordinada, juntament amb Andreu P.M i Roger E., per adjudicar contractes a l'amic de la directora de la ILC entre els anys 2013 i 2017. Hi ha correus electrònics intervinguts a Borràs i Herrero parlant sobre com presentar diversos pressupostos per un mateix servei. Un d'Herrero i l'altre de cooperatives o terceres persones vinculades a ell. Tot plegat feia que, al final, qui cobrés fos el propi amic de Borràs.
Quatre possibles delictes
La interlocutòria apunta a quatre possibles delictes. El primer, un delicte continuat de prevaricació administrativa. El jutge sosté que Borràs hauria abusat de les seves funcions dictant "resolucions injustes", amb "plena consciència" que les adjudicacions entraven en contradiccions amb la legislació reguladora de contractes del sector públic, ometent una variable de concurrència "per tal d'afavorir els interessos d'Isaías Herrero enlloc dels "interessos generals".
El segon, el frau administratiu. Els correus electrònics, diu el jutge, són "indicis prou sòlids" sobre la concertació entre Borràs i Herrero per tal de "defraudar" a la ILC, propiciant contractes "reveladors d'una vulneració de l'especial relació de confiança sorgida arran del nomenament de Borràs com a directora de la institució".
El tercer delicte que veu el jutge és el de falsedat en document mercantil. La interlocutòria diu que els indicis acumulats mostren "la confecció i posterior presentació" per part d'Herrero de pressupostos atribuïts a persones físiques i jurídiques que han negat tant la seva intervenció en aquests documents com les ofertes que reflectia cada pressupost. També indica que l'elaboració dels documents obeïa al propòsit d'Herrero i Borràs "de simular una concurrència d'ofertes en els expedients de contractació dels serveis relatius a la web de l'ILC".
El quart delicte seria la malversació de fons públic, perquè segons el jutge ha quedat indiciàriament acreditat que la disposició del patrimoni de la ILC derivada de la liquidació dels contractes menors "ha comportat un perjudici als cabals públic". "L'import es feia amb criteris arbitraris, a més que s'hi havien de carregar les despeses i comissions que percebien les cooperatives a les que s'havia associat Herrero i que figuraven com a adjudicatàries formals de la major part dels contractes", rebla la interlocutòria.
El futur de Borràs
Una de les qüestions que sobrevola el cas Borràs és què passarà amb ella en cas que s'obri judici oral i l'afronti com a acusada. El punt 25.4 del reglament del Parlament estableix que un diputat ha de ser apartat si se li obre un judici oral per corrupció. S'ha posat en marxa una comissió específica per modificar el reglament en genèric, i un dels punts estrella serà què fer amb aquest precepte. Una eventual modificació -que bona part dels grups veuen amb mals ulls- podria acabar beneficiant la presidenta de la cambra, que aquest dissabte va arribar al primer aniversari com a segona autoritat del país.
La Fiscalia s'ha de pronunciar en un termini de deu dies. Contra la decisió del TSJC es pot interposar un recurs d'apel·lació en un termini de cinc dies. El jutge ja va acordar en tancament de la instrucció sobre el cas al març, però més tard va acceptar un recurs de la defensa de Borràs, pilotada per Gonzalo Boye, i va reobrir la instrucció pel risc de vulneració del dret de defensa. La presidenta del Parlament sempre ha negat les acusacions i considera que hi ha una persecució política i que es va obrir una investigació de manera "prospectiva".
En la interlocutòria, de 33 pàgines, el jutge considera que hi ha indicis que Borràs va adjudicar contractes menors a un conegut seu, Isaías Herrero, també investigat, per valor de més de 300.000 euros i relacionats amb la web de la Institució de les Lletres Catalanes. En total, s'investiguen 18 contractes menors per un valor total de 330.442,64 euros, dels quals l'ILC en va satisfer 309.176,90. Borràs va participar com a directora de la ILC proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant-ne el pagament.
El jutge considera indiciàriament acreditat que Borràs i Herrero van actuar de manera coordinada, juntament amb Andreu P.M i Roger E., per adjudicar contractes a l'amic de la directora de la ILC entre els anys 2013 i 2017. Hi ha correus electrònics intervinguts a Borràs i Herrero parlant sobre com presentar diversos pressupostos per un mateix servei. Un d'Herrero i l'altre de cooperatives o terceres persones vinculades a ell. Tot plegat feia que, al final, qui cobrés fos el propi amic de Borràs.
Quatre possibles delictes
La interlocutòria apunta a quatre possibles delictes. El primer, un delicte continuat de prevaricació administrativa. El jutge sosté que Borràs hauria abusat de les seves funcions dictant "resolucions injustes", amb "plena consciència" que les adjudicacions entraven en contradiccions amb la legislació reguladora de contractes del sector públic, ometent una variable de concurrència "per tal d'afavorir els interessos d'Isaías Herrero enlloc dels "interessos generals".
El segon, el frau administratiu. Els correus electrònics, diu el jutge, són "indicis prou sòlids" sobre la concertació entre Borràs i Herrero per tal de "defraudar" a la ILC, propiciant contractes "reveladors d'una vulneració de l'especial relació de confiança sorgida arran del nomenament de Borràs com a directora de la institució".
El tercer delicte que veu el jutge és el de falsedat en document mercantil. La interlocutòria diu que els indicis acumulats mostren "la confecció i posterior presentació" per part d'Herrero de pressupostos atribuïts a persones físiques i jurídiques que han negat tant la seva intervenció en aquests documents com les ofertes que reflectia cada pressupost. També indica que l'elaboració dels documents obeïa al propòsit d'Herrero i Borràs "de simular una concurrència d'ofertes en els expedients de contractació dels serveis relatius a la web de l'ILC".
El quart delicte seria la malversació de fons públic, perquè segons el jutge ha quedat indiciàriament acreditat que la disposició del patrimoni de la ILC derivada de la liquidació dels contractes menors "ha comportat un perjudici als cabals públic". "L'import es feia amb criteris arbitraris, a més que s'hi havien de carregar les despeses i comissions que percebien les cooperatives a les que s'havia associat Herrero i que figuraven com a adjudicatàries formals de la major part dels contractes", rebla la interlocutòria.
El futur de Borràs
Una de les qüestions que sobrevola el cas Borràs és què passarà amb ella en cas que s'obri judici oral i l'afronti com a acusada. El punt 25.4 del reglament del Parlament estableix que un diputat ha de ser apartat si se li obre un judici oral per corrupció. S'ha posat en marxa una comissió específica per modificar el reglament en genèric, i un dels punts estrella serà què fer amb aquest precepte. Una eventual modificació -que bona part dels grups veuen amb mals ulls- podria acabar beneficiant la presidenta de la cambra, que aquest dissabte va arribar al primer aniversari com a segona autoritat del país.