25
de juny
del
2022
L'increment de famílies que acullen mascotes a casa ha fet evolucionar també la manera de relacionar-s'hi. Si bé els gats i altres espècies solen ser més independents, les mascotes que pitjor ho passen quan es queden soles són els gossos. Són moltes les persones que es lamenten a través de les xarxes socials que en la seva absència el seu animal de companyia ha fet alguna destrossa i, segons diversos estudis, això no estaria necessàriament lligat al fet de cridar l'atenció per tal que aquesta situació no es repeteixi.
L'ansietat entre els gossos és una realitat que es pot produir per múltiples factors. Hi ha qui per resoldre-ho o bé es projecten a si mateixos en una gravació enregistrada prèviament, o bé instal·len càmeres de videovigilància amb micròfon per fer notar a l'animal que no es troba completament sol. Experts en etologia, la ciència que estudia el comportament dels animals, recomanen fer tractament per millorar diferents aspectes de la criança i de la relació amb l'humà.
L'existència de cuidadors de gossos facilita les coses. A través d'aplicacions i webs, es poden trobar persones que s'ofereixen a tenir cura dels animals a preus assequibles: des de 10 fins a 40 euros, de mitjana, al dia, en funció de la localització. Arreu de Catalunya se'n troben, com una mostra més de l'economia col·laborativa que va més enllà del turisme o la reutilització de productes.
Cada cop són més les persones que teletreballen i poden estar més per les seves mascotes. Aquesta situació, però, és una arma de doble fil, perquè quan l'amo o la mestressa de la casa se'n van o bé per unes hores determinades o bé un dia sencer l'animal s'estressa. Abans -fins i tot ho fan algunes famílies en els temps actuals- es tractaven els símptomes: si l'animal feia alguna destrossa o bordava amb més freqüència, se'l renyava i s'intentava corregir aquesta conducta. Tot plegat, però, no atacava l'arrel del problema. Al voltant d'un 20% dels gossos domèstics pateixen trastorns d'ansietat per separació en algun moment de la vida i la pandèmia ha agreujat aquests casos. Ara bé, l'alternativa no pot ser no deixar mai el gos sol.
Concretament, els gossos mostren tres símptomes quan es troben sols i pateixen d'ansietat: fan destrosses, com ara rascar les portes o trencar objectes, també borden més de l'habitual i ploren, i finalment alguns suen, vomiten, orinen o defequen.
Els tractaments ara mateix disponibles solen estar basats en tècniques de modificació de la conducta, que treballen sobre la relació de l'animal amb l'amo. Donen elements de seguretat, senyals i progressió, com per exemple anar programant sortides que durin més temps o menys. La medicació és una altra de les vies, si bé elles soles no tenen l'efecte desitjat si no hi ha aquesta feina prèvia conjunta.
Investigadors d'Hongria i Alemanya asseguren que la relació entre els mateixos humans de la casa on resideixi el gos pot fer canviar el seu caràcter. Els lligams entre els membres de la casa poden provocar inseguretat quan els humans no hi són. "Tot i que no podem estar segurs de la direcció i la causalitat d'aquesta relació", escriuen els investigadors, "hi ha raons per suposar que l'afecció evitativa dels propietaris contribueix (almenys en part) al problema de comportament del gos".
Concretament, proposen que els gossos les necessitats dels quals s'ignoren, o ni tan sols se n'adonen, no arribin mai a veure el seu amo com una font fiable de confort i protecció. No és una exageració creure que tenen por de ser abandonats. Això els porta a sentir-se inusualment ansiosos quan el propietari no hi és, i aquesta ansietat provoca un o més comportaments destructius. Els investigadors admeten, però, que les dades es podrien interpretar d'altres maneres. Apunten que és possible que "els propietaris seleccionin gossos semblants a ells mateixos, ja sigui a nivell individual o de raça".
Especialistes de l'Associació de Veterinaris especialistes en petits animals ofereixen tractaments però després de la pandèmia cada cop són més les persones que hi acudeixen. Altres, prefereixen no deixar sol el seu company de vida ni tan sols per vacances, prioritzant trobar platges per a gossos o indrets que siguin aptes per a ells.
L'ansietat entre els gossos és una realitat que es pot produir per múltiples factors. Hi ha qui per resoldre-ho o bé es projecten a si mateixos en una gravació enregistrada prèviament, o bé instal·len càmeres de videovigilància amb micròfon per fer notar a l'animal que no es troba completament sol. Experts en etologia, la ciència que estudia el comportament dels animals, recomanen fer tractament per millorar diferents aspectes de la criança i de la relació amb l'humà.
L'existència de cuidadors de gossos facilita les coses. A través d'aplicacions i webs, es poden trobar persones que s'ofereixen a tenir cura dels animals a preus assequibles: des de 10 fins a 40 euros, de mitjana, al dia, en funció de la localització. Arreu de Catalunya se'n troben, com una mostra més de l'economia col·laborativa que va més enllà del turisme o la reutilització de productes.
Cada cop són més les persones que teletreballen i poden estar més per les seves mascotes. Aquesta situació, però, és una arma de doble fil, perquè quan l'amo o la mestressa de la casa se'n van o bé per unes hores determinades o bé un dia sencer l'animal s'estressa. Abans -fins i tot ho fan algunes famílies en els temps actuals- es tractaven els símptomes: si l'animal feia alguna destrossa o bordava amb més freqüència, se'l renyava i s'intentava corregir aquesta conducta. Tot plegat, però, no atacava l'arrel del problema. Al voltant d'un 20% dels gossos domèstics pateixen trastorns d'ansietat per separació en algun moment de la vida i la pandèmia ha agreujat aquests casos. Ara bé, l'alternativa no pot ser no deixar mai el gos sol.
Concretament, els gossos mostren tres símptomes quan es troben sols i pateixen d'ansietat: fan destrosses, com ara rascar les portes o trencar objectes, també borden més de l'habitual i ploren, i finalment alguns suen, vomiten, orinen o defequen.
Els tractaments ara mateix disponibles solen estar basats en tècniques de modificació de la conducta, que treballen sobre la relació de l'animal amb l'amo. Donen elements de seguretat, senyals i progressió, com per exemple anar programant sortides que durin més temps o menys. La medicació és una altra de les vies, si bé elles soles no tenen l'efecte desitjat si no hi ha aquesta feina prèvia conjunta.
Una zona d'esbarjo per a gossos Foto: Ajuntament de Reus
Investigadors d'Hongria i Alemanya asseguren que la relació entre els mateixos humans de la casa on resideixi el gos pot fer canviar el seu caràcter. Els lligams entre els membres de la casa poden provocar inseguretat quan els humans no hi són. "Tot i que no podem estar segurs de la direcció i la causalitat d'aquesta relació", escriuen els investigadors, "hi ha raons per suposar que l'afecció evitativa dels propietaris contribueix (almenys en part) al problema de comportament del gos".
Concretament, proposen que els gossos les necessitats dels quals s'ignoren, o ni tan sols se n'adonen, no arribin mai a veure el seu amo com una font fiable de confort i protecció. No és una exageració creure que tenen por de ser abandonats. Això els porta a sentir-se inusualment ansiosos quan el propietari no hi és, i aquesta ansietat provoca un o més comportaments destructius. Els investigadors admeten, però, que les dades es podrien interpretar d'altres maneres. Apunten que és possible que "els propietaris seleccionin gossos semblants a ells mateixos, ja sigui a nivell individual o de raça".
Especialistes de l'Associació de Veterinaris especialistes en petits animals ofereixen tractaments però després de la pandèmia cada cop són més les persones que hi acudeixen. Altres, prefereixen no deixar sol el seu company de vida ni tan sols per vacances, prioritzant trobar platges per a gossos o indrets que siguin aptes per a ells.