Eleccions municipals 2023

La cursa per liderar Junts a Barcelona s'activarà al setembre amb els primers aspirants

Jaume Alonso-Cuevillas apareix com a candidat més decidit a participar en les primàries, amb múltiples noms en les travesses i influenciades també pels equilibris sorgits de la nova direcció del partit

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 26 de juny de 2022 a les 20:00 |
Elsa Artadi abraça Laura Borràs al Parlament, quan les dues eren diputades. | ACN
"No puc més. No tinc energia per continuar". Amb aquestes paraules, Elsa Artadi va abandonar la política fa tan sols unes setmanes, a principis de maig. Peça clau en la fundació de Junts, figura indispensable dins del partit com a dona de l'estricta confiança de Carles Puigdemont, fixa en qualsevol travessa per ocupar càrrecs de responsabilitat en tots els àmbits, Artadi deixava la seva formació sense cap de llista a Barcelona. Una plaça cobejada però al mateix temps delicada, en la mesura que Junts tindrà molt complicat entrar a la lluita pel podi a la capital catalana. En tot cas, la cursa de cara a les primàries -que amb un "altíssim percentatge" de possibilitats se celebraran a partir del setembre, segons fonts de la direcció consultades per NacióDigital- s'ha accelerat i són múltiples els noms que apareixen en una travessa que també és un retrat de les famílies del partit. La carpeta de Barcelona és una de les primeres grans carpetes que hauran d'afrontar Laura Borràs i Jordi Turull com a nou tàndem dirigent de la formació.

Fonts de la federació de Junts a Barcelona consultades per aquest diari insisteixen que està "tot a punt" per encetar el procés intern per triar candidat o candidata. "Sempre hem dit que, com abans, millor. Però és important que, a banda de ràpid, es faci bé", reflexionen les mateixes veus. La direcció nacional és l'encarregada d'impulsar el procediment, que per ara es manté congelat. També hi ha influït el procés congressual -es tanca el cap de setmana del 16 i 17 de juliol amb l'aprovació de les ponències- i el joc d'equilibris sorgit de la primera fase del conclave, a Argelers, que va obligar Turull a recosir la unitat després del vot de càstig a David Torrents com a secretari d'organització. Enmig d'aquest context, però, el ball de noms ha anat prosperant entre passadissos, amb múltiples especulacions fomentades pels diferents sectors del partit.


Un dels més destacats és el de Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i advocat de Carles Puigdemont en els primers compassos de la judicialització del procés. Dirigent de la màxima confiança de Borràs, que el va proposar per formar part de la nova direcció de Junts, és un nom conegut més enllà de les fronteres del partit, amb presència mediàtica i un grau de coneixement alt també entre les bases. Una de les claus de la tria en les primàries, remarquen totes les veus consultades, és escollir algú "a qui no s'hagi de presentar", tenint en compte que queda menys d'un anys per les municipals i la resta de rivals -comuns, ERC i PSC- tenen cara visible des de fa mesos. Cuevillas ja té experiència com a candidat -ho va ser per Girona en unes eleccions espanyoles- i, no és un desconegut per a les elits, ja que va ser degà del Col·legi d'Advocats.


Dels perfils que han circulat internament al llarg de les últimes setmanes, n'hi ha un que apareix com a descartat. Es tracta de Ramon Tremosa, també diputat -va ser cap de llista per Lleida en les últimes eleccions- i exconseller d'Empresa i Coneixement en l'últim tram de l'anterior Govern. Tremosa havia estat sondejat per sectors de la formació, però la seva resposta ha estat negativa. Tampoc Jaume Giró, conseller d'Economia, ha respost afirmativament les suggerències, centrat com està en la cartera que ocupa i instal·lat com a presidenciable en l'univers de Junts. Dins del grup municipal hi ha veus que no s'han descartat -és el cas de Neus Munté, que en el seu dia va guanyar les primàries del PDECat però no va encapçalar la llista perquè finalment ho van fer Joaquim Forn i Elsa Artadi-, però l'escenari més probable és que el cap de cartell vingui de fora de l'actual grup de regidors, format per cinc representants.

Quins són els altres noms que apareixen en les travesses? Un d'ells és el del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, de qui se n'aprecia el perfil independent i de gestió dels últims dos anys de pandèmia. Un dels problemes és que Argimon, que no ve del món del partits, és un home poc acostumat a les dinàmiques tradicionals de les campanyes. I, en unes eleccions com les municipals, aquest és un dels aspectes claus. Altres perfils que han aparegut de portes endins són els de Míriam Nogueras -cap de files a Madrid i de l'estricta confiança de Turull- i de Joan Canadell, diputat i de discurs desacomplexat, també en el flanc liberal de la formació. Tots dos són part de la direcció.


Mas, descartat; la carta Rosell condiciona


Qui ja ha fet saber que no està disposat a encapçalar la llista de Junts és l'expresident Artur Mas, que ja no està inhabilitat per ocupar càrrecs públics un cop vençuda la inhabilitació del 9-N. I tampoc apareix entre les prioritats de Xavier Trias, alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2015 i que va perdre la plaça davant d'Ada Colau. La veu de Trias és reivindicada per sectors de Junts per la seva experiència, i gaudeix del respecte de la militància, però és una opció remota. Tant Mas com Trias es van implicar per evitar la trencadissa entre Junts i el PDECat -on l'expresident encara hi milita com a afiliat de base-, però cap dels dos se'n va sortir en la seva missió com a homes pont.


Tampoc és descartable l'aparició d'una figura d'abast mediàtic, a l'estil del que es va sondejar per a les eleccions del 2019, quan l'espai que en aquell moment liderava Carles Puigdemont va provar de convèncer perfils com Pilar Rahola -ella mateixa ho va admetre en una entrevista a NacióDigital- o bé Antoni Bassas, tots dos periodistes i amb un índex de coneixement alt entre la ciutadania. A l'hora de fer les primàries, Junts també haurà de tenir en compte que Sandro Rosell, expresident del Barça, està preparant una candidatura al marge dels partits -tot i que Centrem li podria fer costat- i amb fitxatges des de fora de la política. Un dels noms que apareixen en el seu radar, tot i que complicat d'integrar perquè sempre s'ha volgut allunyar de la implicació partidista, és el del major Josep Lluís Trapero, que ja no dirigeix els Mossos d'Esquadra

Aquest és el context en què Junts ha posat en marxa l'operació per escollir el relleu d'Artadi, que es dilucidarà en unes primàries a partir del setembre que també serviran per projectar les figures barcelonines del partit i com a eina de promoció de cara a unes municipals en què les enquestes no els somriuen. Cap prospecció els situa com a aspirants a la victòria davant dels comuns, ERC i el PSC, però poden ser claus a l'hora de formar govern municipal en cas que els republicans obtinguin la victòria. Qui agafi la batuta de l'excap de files al consistori sap que tindrà menys d'un any per posar-se a to davant dels rivals i per passar el rasclet en un Ajuntament especialment fragmentat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació